Betum per a les Sabates

Never Can Say Goodbye

2009-06-26T01:31:00.002+02:00

No he estat mai fan de Michael Jackson i no vaig a convertir-me ara, però sempre ha estat una persona que m'ha fet llàstima. Explotat des de menut es va convertir en aquell descolorit de nas extrany. Un Peter Pan que mai va poder trobar Neverland, encara que intentés construir-lo a colp de talonari.

Bye...

Miserables!

2009-05-29T13:15:00.003+02:00

A Garzón se l'imputa per impartir justicia, a aquest se li premia per dir aquestes cosetes. Ja està bé!!! collons!!!
Se m'envala la llengua!!! ho sé, ho sé! però certes actituds que a la raó se li escapen tan sols poden ser analitzar amb el fetge i mira tu per on amb tan de feixista solt em ve de ventre!
Són un tall de mal nascuts!
Obviament no és comparable, i falta més que fos exacrable l'abus i destrucció d'aquells més desamparats: els xiquets, i més aquells que són horfens o de families sense recursos!
Però quin tall desgraciats! què passa? que si les mares hagueren posat fi al seu embaràs ells no hagueren tingut carn fresca per a transformar-la en desgraciats (com ells)! En gent sense estima ni a si mateix ni als altres en molts casos, en altres suicidis, convertint-los en escòria per obra i gràcia del seu Déu.
I d'obrir els casos comesos ací a ca nostra ni parlar-ne. No sé si ara l'excusa és obrir velles ferides, que no cal, que mirem al futur o que simplement ací això no s'ha donat mai de la vida: anda ja!!!! que els amputen el cor, que no saben que vol dir tindre sentiments! ni misricòrdia cristiana!

A vegades pense que un kalashnikov a mà seria preventiu front a un úlcera futura!

Tan de bò existira un infern o qualsevol altre lloc on els antics enviaren a esta calanya!

Eleccions al Parlament Europeu o Un circ que ens fa plorar.

2009-05-26T01:19:00.006+02:00

Tenim tan sols alló que hem sembrat durant molt de temps. A vegades de manera concient, altres sense adonar-nos, de manera activa i passiva, per desiria o per no saber cóm transformar allò que ens escup el dia a dia. Les excuses no seveixen per molt que ens les anem repetint i creient.

Cada cop sóc més concient que clavar un sobre a una urna serveix per al que serveix. No espere modificar el món, ni fer-lo un lloc millor o més confortable (canviem món per bombolla europea, si voleu). En aquest moment tan sols em resigne a intentar un tir a porta per l'Esquerra. A falta de llegir-me més atentament el(s) programa(es) d'alguna formació més (per tindre la conciència cívica d'allò tranquila, i perdre un poc de temps) el meu mencionat sobre durà a Iniciativa internacionalista dins.
Per això citaré alguns punts del manifest:

Justícia social. Que la crisi la paguin els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.
Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliat, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Hi ha un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.
No a la discriminació de gènere. Però no com un mer enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibiliti realment la fi de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.
Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seva cultura nacionals.
Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.

A mi la independència no és el que més em preocupa, però no tindre el dret si que ho fa. Formar part d'un estat pluri...pluri...¿nacional? deuria ser un elecció per propia voluntad dels pobles. Com Europa, no? Si més no: que ens ho facen atractiu, ens respecten i no ens calga demanar disculpes per ser com som i el que volem ser. Per què no tot és qui gestiona les peles sino cóm.
Seguramenr Iniciativa Internacionalista no és el partit que jo hagués decidit. Però altres ho han fet per mi: aquells que han intentat il·legalitzar idees i intentat pendrens el pèl constantment.

Bona nit!

Chau Mario!

2009-05-18T03:22:00.004+02:00

CHAU NÚMERO TRES

Te dejo con tu vida
tu trabajo
tu gente
con tus puestas de sol
y tus amaneceres
sembrando tu confianza
te dejo junto al mundo
derrotando imposibles
seguro sin seguro
te dejo frente al mar
descifrándote a solas
sin mi pregunta a ciegas
sin mi respuesta rota
te dejo sin mis dudas
pobres y malheridas
sin mis inmadureces
sin mi veteranía
pero tampoco creas
a pie juntillas todo
no creas nunca creas
este falso abandono
estaré donde menos
lo esperes
por ejemplo
en un árbol añoso
de oscuros cabeceos
estaré en un lejano
horizonte sin horas
en la huella del tacto
en tu sombra y mi sombra
estaré repartido
en cuatro o cinco pibes
de esos que vos mirás
y enseguida te siguen
y ojalá pueda estar
de tu sueño en la red
esperando tus ojos
y mirándote.

Mario Benedetti

De tan en tan les tires còmiques expliquen millor la realitat que qualsevol notícia.

2009-04-27T13:44:00.004+02:00

Elpais.es

Avorriment+Teléfon amb càmera+photoshop=

2009-04-01T00:35:00.006+02:00

Grau de Gandia

Gandia

València

El agua bendita que sabe a limón

2009-03-31T16:16:00.003+02:00

Un sacerdote noruego bautiza a un bebé con Coca Cola al limón El país.es

Las emergencias es lo que tienen. El sacerdote Paal Dale, del pueblo de Stord, en Noruega, se vio en un aprieto mientras bautizaba a un bebé, tras congelarse los grifos de agua de la iglesia. Al no tener agua bendita, el cura tuvo que improvisar: bautizó al niño con Coca Cola al limón.

I tan mateix tenim el Dret de Somniar...

2009-03-27T02:27:00.002+01:00

Mateix text passat pel Youtube...

Fora els mercaders del Temple [Crist Dixit]

2009-03-24T16:05:00.006+01:00

Rouco es un lince

La Iglesia sigue a vueltas con la reforma de la Ley del Aborto. En la nueva campaña, "Protege mi vida", aseguran que la flora y la fauna están más protegidas que la vida humana. La Sexta.com

Nadie me quita mis vacaciones en Castellón...

2009-03-24T11:39:00.002+01:00

Fabra no retirará el libro que justifica el franquismo

La Diputación de Castellón avala la publicación por la libertad de expresión. Público.es

No faré comentaris! ni em clavaré amb una institució tan centenaria com la diputació de Castelló. On els seus Presidents són casualment sempre de la mateixa familia. Canviar per Canviar és tonteria, no?

Notícies que ja no sorprenen...

2009-03-19T14:18:00.008+01:00

i no obstant com poden fer-nos renegar de la espècie humana:

La crisis también se lleva por delante al PC de los 100 dólares
Varios Gobiernos compraron la décima parte de lo que habían prometido -Los ultraligeros de 300 euros se han comido al OLPC, que no sale por menos de 175 - La mitad de la plantilla de la fundación, despedida. Elpaís.com

Marruecos detiene a 25 homosexuales en una romería

Dos asociaciones denuncian redadas masivas en una festividad popular. Público.es

Entre d'altres...

Feixistes!!

2009-03-18T21:04:00.003+01:00

Publico.es

Barcelona. Manifestants contra el procés de Bolonia.
Feixistes fent la feina bruta dels carronyers.

Dic carronyers amb el que això comporta. No són ells qui carreguen contra els joves, però esperen com a buitres als despatx que els seus mercenaris facen la feina.

Feixistes? però si Saurà és d'esquerreS...!!! jajajajaj jajajjaa

I els reis d'Orient són màgics, no et fot!! si volen ser d'esquerres que ho demostren! i si volen ser Feixistes que segueisquen aixi...que duen un camí molt encertat. Directament al seu destí, sense parades ni moments de respos.

Els estudiants desobediren a l'autoritat? i tan que si!!! com toca!!! però l'autoritat en un Estat democratic pot cargar així? ho dubte. Alguns agents han ixit ferits, un d'ells greument. Ho lamente, de veritat. Però si no estàn preparats per a ser agents de l'ordre sense l'ús de la força igual millor es queden en casa. L'esquera no es pot permetre tindre a equestos a les seves ordres. O almenys j0 pense així. Modestament...
Ser d'esquerres no és una etiqueta de moda, no és un complement que conjuga bé amb les sabates o la panna...és quelcom més. Al igual que el tarannà no et fa d'esquerres. Ja ho diu Lluis Llach: " Ser d'esquerres és un pal".

Che ore sono?

2009-03-10T11:45:00.002+01:00

A la biblioteca, amb "il libro dello studente ed sesecizi" i milers de fotocòpies a les mans estic intentant estudiar una mica d'italià. Sumant la meva mancança absoluta de voglia i un desentrenament mental per a romandre més de dues hores estudiant de valent, i porte des de les 9 del matí (són les 11:50)... No! no he estat tot aquest periode cara els apunts, però si una gran part. Doncs l'operació dona com a resultat un post. I si li apliques una inequació i una derivada ens dona una visita al youtube.

Donat que tenim la llengua més bonica del món. Ei! que no sóc jo qui ho diu; el prestigiós estudi de les llengües més adorables del planeta ho ha dir. Treball que podeu cercar a la Xarxa, molt científic. On podem extraure que 70 de cada 3 entrevistats opinen, pensen i diuen que és així. Per a certes coses no calen estudis. Tan sols sentiments. Pot ser no siga objectiu, però cal? no!

A més a més ningú serà capaç de negar-me que: t'estime, és molt més agradable de sentir que no pas ti voglio! ni punt de comparació.

En pocs dies tindrem als carrers les ordes invasores vestits de valencians, fent-nos creure que ser valencià és això. No negue que una gran part de la nostra idiosincràcia és així. Ens agrada la polvora, la música, la burrera, el despilfarro, l'aparentar, el bufar en caldo gelat i ser els millors i els que més gran i exagerat ho fem tot...però tenim tradicions, llengua, sentiments i CULTURA, on resideix això a les Falles més enllà de quatre casos tan destacables com Món faller dur a terme per Fernando, un bon amic encara que desaparegut en els últims temps (sóc malvat, ho sé). Realment en contra del que semble: estime les Falles. I per això em fa mal veure el quesón. Com són i per a qui són (quasi en exclusiva). El que podrien ser i el que s'han deixat fer estan tan allunyats que dona molta pena. Quan les falles, els fallers i els valencians abandonen el decàleg de costums dictats per la Dictadura feixista i el folklorisme regionalista tal vegada pugam gaudir d'una festa pagana del i per al poble.

Mestres tan anirem a les Falles combatives, a bufar-nos i fer l'aca, que en el fons també som valencians i ens corre per la sang el foc i la burrera a manta! És tan lleig renegar del que ú és!

Bones Festes!

A Dormir!

2009-03-06T01:24:00.002+01:00

Bon viatge Rubianes!

2009-03-03T03:09:00.003+01:00

Divertit i intel.ligent! àcid i corrosiu: exel.lent per netejar tot tipus de feixismes...

Aquesta obra de teatre vingué a Gandia i espere no oblidar-la mai. D'aquells fragments de vida que et fan riure, reflexionar i apendre.

Avui molts el recordaràn per els exabruptes de les formes sense parar-se a pensar en el contingut. Obviament no ho faràn, igual els caldria emmudir. Com sempre ells poden parlar. Tenen els mitjans i raó dels diners. Mai sabrem què diria Rubianes al respecte del somriure del Senyor Pons després de les el.leccions gallegues, però segur que ens podem fer una idea, no?

Si hi ha temps l'obra de teatre està sencera a fragments al Youtube...

Ens vegem allà on estigues Rubianes.

"Allitar-se" i romandre en un somni...

2009-03-03T02:55:00.001+01:00

Insomni

2009-01-30T03:38:00.009+01:00

[1868; del ll. insomnium, íd.]

m PAT Trastorn del son consistent en una dificultat per a adormir-se o en un desvetllament precoç amb impossibilitat de tornar a agafar el son.

El fet és que no estic dormint. Res que em ronde pel cap. Res important, vull dir. Els afers mundans: haurè desconectat el calefactor? demà a quin hora aniré alli? tindré temps de fer allò?... Però no tinc ganes de tancar el portatil i possar-me a dormir. Massa cansat per llegir, no sé ja si les línies comencen o acaben al mateix lloc fent un bucle interesantment fastigós...

Ja he fullejat -com es diria en termes cibernètics?- dos diaris de tirada estatal, edicions que no formaran part de cafeteries, oficines, biblioteques i demés fins d'aci unes hores. Algún de proximitat? passe...sincerament, no m'atrau en aquest moment possar-me de mala sang. No conve, si el que es vol és anar al llit i dormir. De tota manera els periòdics valencians, amb certes excepcions no massa notables, no em resulten atraients. Pot ser que els temes valencians: corrupció, política de cavernes, contrucció/destrucció,...algun que altre fet cultural i burrera a manta, cada cop m'alteren més i em sobrepassen i per això el meu subconcient, que li agrada mantindre un equilibri paranòic però estable, decideix absentar-se del seu deure/dret cívic de ser informat de segons què i cóm.

Ara sols em queda que tancar els ulls, veure com la pantalla deixa d'emetre llum i endinsar-me en un somni que segurament oblidaré...

Bon Nadal i Solstici d'hivern.

2008-12-22T17:43:00.004+01:00

Se'm presenten uns Nadals extranys. Per primer cop "ma uela" no serà amb nosaltres. Aquestes dates sempre han estat màgiques a la meva familia. Jocs, sentiments, emocions, rialles, plors, regals, nadales, crisis i "despilfarro"... On tot girava al voltant de la matriarca que ens reunia i mentres l'adoravem ens feia sentir especials a cadascun.
Sé que la cançò no fa referència al mateix tipus d'amor del que jo parle. Però a la fi amor és amor.
És cuirios que se n'anés tot just per aquestes dates després de les celebracions. Dates per les quals tots tornarem a seure a taula amb nous records per compartir. Alguns inclós veniem d'uns mesos fora.
El Nadal és consumisme i compendi d'horterades, però també és ma uela i som nosaltres, és un época on la majoria de la gent s'enganya pensant en que són millors persones, però crec que aquestes dates també són molt necesaries per a mantindre un vincle entre congèneres.
Si apartem el sentiment religiós i l'ansietat per comprar allò que no ens podem permetre, pot ser siga un bon moment per dir-nos que ens estimem:

Us estime! "per què sou uns animals per què sou es meus germans! ".

Sé que el buit, els buits, sempre hi seràn, però el record és tan present i el saber que l'atzar ens va regalar rialles i emocions durant cada instant que compartirem fa prou més planer el cami. És el que tenen les bones persones t'ensenyen a viure i conviure però és nota tan quan no és la seva batuta, què si es nota!

Bon Nadal!

Ron con limón

2008-12-22T05:38:00.006+01:00

- ¡Ey! yo a ti te conozco.
- ¿Si?
- ¡Sí!
- No creo…
- ¡Te digo que si!
- Bueno, a ver, y ¿de qué?
- ¡Está bien! De nada, pero podría empezar a hacerlo hoy, ¿no?
- ¿Sigues un manual?
- Me llamo Raúl ¿Tú?
- Adivínalo.
- ¿Siempre eres igual de borde?
- A veces soy peor.
- No, imposible.
- Una vez le mordí a uno. Cuatro puntos.
- Caníbal.
- Igual…
- ¿Puedo invitarte a algo?
- ¿Cuándo me preguntas si estudio o trabajo?
- Después de la copa. Capítulo 5º del manual.
- Vale, pero a la copa te invito yo.
- ¿Andrés?
- No, pero casi.
- Jajaja, me gusta el ron con limón.
- Buena elección.

[…]

- ¿Me vas a decir tu nombre?
- No creo.
- Eres tal como imaginaba.
- Soy previsible…
- Eres raro.
- ¿qué te ata aquí?
- La rareza…
- Estás muy mal de la cabeza.
- Me lo suelen decir.
- Está bien, me llamo Andrés, ¿cómo lo sabías?
- Te dije que te conocía.
- ¿De qué?
- Adivínalo.
- Dímelo.
- De otra vida, quizás.
- Lo que yo diga. ¡Locos del mundo a mi!
- No te pases…
- No me conoces, fue azar…
- ¿Tu crees?
- Sí.
- ¿Estás seguro que no soy una entrada en tu agenda que no recuerdas de qué conoces?
- ¿Por quién me tomas?
- ¿Yo? Por nada, tú mismo lo dijiste: eres previsible.
- ¿Pero me conoces?
- ¿Tú qué crees?
- Ya no sé qué pensar…
- No pienses.
- Como si fuera fácil.
- No tienes ninguna obligación de continuar la conversación, si te das la vuelta desapareceré.
- Pero entonces no sabría quién eres.
- Ya lo olvidaste una vez Andrés.
- Pero…
- Sin excusas.
- ¿Adiós?
- Si es lo que has decidido.
- No, pero…
- Decide, pero sin lamentaciones. Hola o adiós, no es tan difícil.
- Lo es para mi.
- No se puede tener todo. Todo es nada.
- Lo sé…
- ¡Actúa!
- No puedo…
- ¡Adiós!
- ¿Pero quién eres?
-Alguien que volverás a olvidar.

Reculadeta!

2008-12-18T00:01:00.004+01:00

Cal una perspectiva nova per a reformular aquest Espai comú anomanat Unió Europea. On les directives siguen a favor dels ciutadans i no en contra. On cap iluminat, després de gastar els diners d'aquells a qui pensa empalar en nom del progrés, per justificar el seu salari en un moment de deliri decidisca tirar endavant directives com la de les 65hores setmanals o l'Espai Universitari Europeu o la seva tan manifesta desiria per tot allò que tinga que veure amb els pobles minoritzats i les seves llengües i cultures,.... Sembla que després d'un dinar pagat a escot per cadascú dels contribuents els (alguns) polítics encengueren un cigar i copeta de brandy a la mà feren un concurs de veure qui la diu més grossa i el qui guanya té l'honor de possar-se el barret de Napoleón i pixar de la balconada de Sant Pere del Vaticà (a ser possible un diumenge allà les 12am.).

No sé si l'esperit de la vella Europa que diuen que Zapatero ha defés aquest cop ha existit o existirà mai, però de ben segur que hui en dia a la Comisió: NO. Encara que tampoc entre els nostres conciutadans, que han deixat la cívica activitat de pensar, opossar-se, opinar, manifestar interés o repulsa...vatja el que diriem ser ciutadans lliures ideals. No obstant som una mena d'usuaris o públic passiu consumidors de farinetes marca: traga i engul.

Un altre món és possible i sobretot necessàri, a banda que sense un altre tipus d'interelacions no hi haurà món per als humans, almenys.

PD.: que conste que el post ha estat realitzat prou abans de veure la portada del público d'avui!!! que quan le vista al recull de premsa de la televisió. Parauleta de bon xiket!!!
La noticia enllaçada le buscada després per ilustrar l'entrada directament al google possant 65 hores público...per tant no he vist la seva portada fins molt després d'haver estat publicada.
I perquè no dir-ho: em fa gràcia que Público haja tingut la mateixa idea que jo (o jo que ells)...en el seu transfons.
PD.2:la bandera de l'esportiva esta formada per caques...però me tem que no es veu, amb el que m'ha costat d'apegar una a una!! :( jajajaj

Pre-inscripció feta!

2008-09-04T00:45:00.004+02:00

Sincerament no crec que arribe a entrar al segon cicle de periodisme, però en un moment que no sé massa bé què designis vull fer en un futur massa pròxim doncs no tancarem portes abans d’obrir-les...

Encara que sobre la professió cada cop tinc més dubtes, més agonies i pors. Em sembla un món molt interessant replet de persones i actituds a exterminar; i d’altres a potenciar, clar!

Però no tirem tan sols la culpa a la gent que es dedica a informar-nos d'una manera espantosa i vomitiva...aquests subproductes són fruit de que una massa d'espectadors-usuaris-consumidors els fan els cors als empresaris/es acceptant la basura que els seus gossos de presa escamparan..

I si! la reflexió és més profunda, llarga, seriosa i cal evitar tòpics... Jo recomane els discursos de Iñaki Gabilondo al rebre el premi de mans de García Marquez avui, o el que fe a Gandia per ignagurar la nostra Carrera... metafores com: un cirurgià mai operaria sense llavar-se les mans, encara que el director de l’hospital li ho demane per estalviar-se diners...Com és què un periodista es permet publicar alguna cosa sense contrastar?...O sobre el paper d'una societat que ha deixat de controlar al que anomenen el quart poder... que com a tot "poder" sense algú que el vigile i el frene, deriva en una mena de burla a la llibertat i al sentit comú (si es que hi ha algun comú sentit).

prende la noche

2008-06-26T04:21:00.006+02:00

temperatura real (si més no això deia el termòmetre jajaja)

sensació tèrmica (si més no a les 5p.m. de la vesprada)

Post en construcció...(proces de construcció paralitzat a perpetuitat...mec...mec...)

Tiruri tiruru tirurà! Raà! Raà!

2008-06-04T12:13:00.001+02:00

El divendres si aconseguisc veure la segona banya al bou serà l’últim examen de la carrera!!! Ja ne vist una!

Ara sensació de quelcom per fer, malestar per la pèrdua de temps, però no l’empenta per posar-se a la feina més d'unes horetes diaries...

Ei, no! Crec que comence a veure l’altra banya del bou!

Merda! Ja està ací!

Isc corrent que “me inviste”!!!

Maedéu santísima!!! (crec ja he emprat aquest títol...però, qui se n'adona? jaja)

2008-05-29T18:48:00.001+02:00

Jajajaja...

Exàmens...què voleu! per no estar mirant el llibre de dret de la informació inclòs mire els correus FW... i mira per on el senyoret mikel m’ha enviat una cosa tan... tan... mireu-ho!

Sobre el fenomen xiki xiki... mmm no em pronuncie no le seguit, no sé ben bé qui té els drets, qui s’ha forrat ni com ha reaccionat la gent en su esplendor més enllà del maldecap del flux continu de xiki xikis i xiki xikis imitations...

EXAMEN!!!!!

La señora...

2008-05-20T01:52:00.007+02:00

Vagó del tren. Camí de valència, les 8:00 a.m.

Seu una “senyora” d’aspecte envellit i estètica d’un altre temps, no necessàriament millor.

Sentada ja es troba ma mare.

-Buenos días!-Diu la “senyora”

-Bon dia

-Parece que no se cansa de llover...

-Ens feia ja falta...

-Si. Pero...

(...) Obviem uns moments de converça insulsa mentres ma mare pensava: jo volia llegir el diari! O tancar un poc els ulls!...

-Yo es que soy una soltera de las de antes, ¿sabe?

-ehmmm...-¿què m’esta dient esta dona?- no le sigo...

-Mire tengo 62 años, y soltera, soltera,... no como las de ahora que tienen hijos y todos los caprichos de las casadas, yo soy de las de antes....

-Cadascú en sa vida sap què ha de fer. Ara són altres temps, més llibertats... Que ens han costat molt de tindre...-Ui esta!!! 62?? Si sembla una uela!!!-

-Bueno... Pero lo que yo le diga, antes con el General Franco se vivia mejor.

-Crec que millor no parlem més. Vosté no m’ha de convencer i jo no vaig a intentar-ho.

- ¿Usted no me negará que estas cosas que suceden ahora antes no pasaban?

-O no ens enterràvem!, mire, ma tia vivia en França i ens enviava cartes preguntant-nos com estavem que havien llegit que a València havia passat X o Y, o ens contaven coses que nosaltres no ens enteravem...

-Eso no puede ser, si teníamos “aradios” y preríodicos...toda la vida se ha dicho todo...

-Clar, no teníem censura en aquest país, no? Hi havia una gran llibertat d’expressió!

-¡Por supuesto!

-Definitivament! Deixem la conversa...

Any 2008 D.C.

Quan ens diuen que som la primera generació que ha nascut fora de les garres de sa miserable règim dictatorial que fou el nacional catolicisme em vindria de gust dir: JÁÁ!! (pronuncia castellana!)... D’acord, Franco era mort. El seu cos podrint-se en formol descansa a “cuerpo de rey” a la Valle de los Caidos –cal entendre com caiguts tan sols els del bàndol vencedor, i mai als que caigueren picant pedra per fer tan miserable monument-. Però el regust amarg de les seves babes pudentes sobre la identitat suplantada d’una gran part de la població encara roman intacte.

Així doncs vivim en un Estat que tortura, però és aberrant dir-ho. Les denuncies i condemnes no existeixen, els organismes internacionals menteixen descaradament quan ens col·loquen en llistes negres en quan respecte als drets humans, pel que sembla! donat que ho fan! i no ens donen tregua ni en un sol dels seus informes. Que li pregunten a Amnistia Internacional.

Avui fa 25 anys que vaig per aquest món. Alguns menys que sóc conscient de esser ací. Tan de bo forem la primera generació de la Democràcia, però em tem que mentres individus continuen dient en veu alta el que aquesta pobra dona pensa, tan sols viurem en el somni de que les coses han canviat. Un cop desperts ens queda molt de camí, però primer caldrà despertar, posar-se en marxa i reconèixer l’estat de les coses. Guarint els mals del nostre País- no necessàriament hi ha que entendre per aquest concepte cap demarcació política existent ni tan sols reivindicada- i els planetaris.

Els bonobos

2008-04-20T20:47:00.006+02:00

"Si Darwin hagués conegut als bonobos abans que als "chimpances" s’hagueren pogut extraure altres conclusions evolutives i noves teories

socials..."

L’altre dia sopant amb la companya de pis d’una amiga meva em va parlar d’aquest estrany simi. Més que per la seva reduïda mida és sorprenent per el cóm estructura la seva vida social. La qual es basa en el matriarcat i la importància de sexe com a motor resolutiu de conflictes. Però donat que la gran wiki de wikis: la Wikipedia, recull a una entrada la vida i miracles sobre insigne animalet, em limitaré a citar unes breus pinzellades i de hi haure algú interessat ja sap...

La Escala Benzer

2008-04-07T23:54:00.006+02:00

"A veces confundo el amor con el recuerdo del amor...son sentimientos parecidos pero no..."

És pasteló lo més, però a mi m'ha agradat: que li ne'm a fer!
Els sentiments humans a pessar de complicats i enrevessats de tan en tan, altres cops són bàsics i primaris. Si voleu coneixer alguna coseta més del director Martín Deus Tan sols teniu que passar-vos per la seva pàgina, on es pot veure la seva obra.

25 ways to die

2008-04-07T22:36:00.001+02:00

El hombre sin cabeza

2008-04-07T02:03:00.003+02:00

Aquest curt ens el va possar el Ruso, el profesor de discurso audiovisual, a la Universidad de Palermo. A mi m'agrada, té un tractament del color i la imatge prou interessants, alguns cops sembla animació quan no ho és.

En realidad soy mediosanta y medioperdida...

2008-04-04T04:12:00.003+02:00

Ens passem la vida jutjant als altres, i els que és pitjor: decidim què ens agrada i ho expliquem amb vehemència. Sempre basant-nos en un sistema de valors preestablerts. Valors que hem fet creue- i ens hem cregut- que ens defineixen. Som solemnes defensant tot allò positiu dels nostres actes i pensaments. Amaguem allò que ens fa vergonya o pensem que ens mostraria als altres com “no som”, o com “no volem ser”.

Un dels aspectes que almenys a mi més em costa expressar amb claredat –sinceritat- fa referència al que sent i no parle de l’amor, o pulsions d’aquesta mena. Més bé en general. És més fàcil enredar la madeixa que no pas mostrar, o demostrar, fil per randa el cordell.

Avui dic i pense que si i d’ací una estona serà un no. Com si em fes vulnerable, com si contradir-me allunyés a l’altre, als altres. Posem fre! Cuirassa! I a la carrega! Una distància necessària que ens permeta maniobrar amb comoditat. El problema és quan deixem entrar massa endins a massa gent i aleshores un sentiment d’angoixa ens possa histèrics. Què passa? Ja sap què cony estic pensant? Ufff!

Aleshores retornem al principi, portar la contra per sistema, enredar a l’oponent i sentir-nos còmodes en la nostra torre de vori.

I sobre aspectes més íntims...doncs ja està el fragment fílmic, no? Tampoc cal ser més clars, i menys en una oda a la paranoia del fet d’enrevessar, no fotam!

Qui té raó la té...

2008-03-22T13:31:00.002+01:00

Sense volta de fulla! la dona té raó: la democràcia és una despessa tremenda!
Sempre és millor una dictadura on els impostos estiguen ben emprats: pena de mort? garrote vil, el mateix per a tots, no em direu que no és reciclatge? el patrimoni históric ben cuidat, i per a promocionar-lo el Caudillo i la seva trole anaven de visita de tan en tan. Els alts càrregs anaven de putes, si! però sempre és millor que no de Txaperos com a Palma, on va a parar! sense punt de comparació. Uns respectaven les tradicions, els altres ho fan per vici coxino- ya les vale!- els altres per oblicació divina!

Qui té raó la té! sense discutir! pa què?
Després ens preguntem per què duem un retràs respecte Europa... Si aquests tarambanes han estat tota la vida manant! tota! i el pitjor de tot: ja no manen gens? mmm no sé jo... no sé...

Viva España coño! tanto rojo, maricon y masón suelto! que asco de país! pero que disfrute pal cuerpo! que els donen brasses per esmorçar! i alegria pa los demás!!!

Aquesta gent no hi ha res que els fota més que un somriure, un somriure de despréci i de llibestad...
ale! a ser feliços! i comencem la revolta permanent!!

Jo sóc jo i no ho puc deslligar...sóc l'artista i el pallasso

2008-03-17T17:47:00.001+01:00

io non sono un moderato (trailer)

2008-03-15T03:08:00.001+01:00

El vaig vore a la tv3 fa poc.
Molt bó. Dario Fò es presentava a Alcalde de Milano, pres de ràbia per les barbaritats que estava apunt de fer l'Ajuntament en els barris més marginals. Amb el lema de: io non sono un moderato. Defensa que avui en dia front a la barbàrie dels moderats cal un extremista, un boig, capaç de veure la solució més decent i òptima i resucite la societat.
molt boniquet... a més a més sentir parlar aquest home és un plaer.

Qué caxondo el tio!!!

2008-03-15T02:55:00.001+01:00

No cal massa traducció, no?
En resum, ella pregunta què pot fer una parella jove per afrontar els problemes económics i el tio "guasón" i "campechano" li respon que es lligue al seu fill o al fill d'algun altre ric, que com té un somriure bonic no li costarà gaire!!!
Obviament és una broma, però quin mal gust tu! si tingués un sonriure lleig què fa?
A més algú que vol optar a tornar a ser Il capo del governo com collons es permet (i li permeten) fer això?

Wyoming respon a Cesar Vidal

2008-03-11T19:14:00.002+01:00

Un altre motiu per el cual no podem deixar que aquesta gent torne al poder. No almenys no sàpiguen què vol dir dignitat humana, què vol dir respecte, i demés.
Un motiu més, aquest és el seu tarannà, la seva forma de ser i de gestionar l'espai comú. Per què els seus pregoners són els que són i els que els agraden a ells.
Cap agressió sense resposta! front a l'atac abussiu ens hem de mostrar més inteligents i fer valer la raó. L'humor com a atac ferotge al poder és una bona arma, no l'única, però si de les que menys soporta aquesta gentola neocon, que no han perdut les formes ni el contengut del passat.
És de vergonya i fa pena!

A qui vote'm uela?

2008-03-11T04:36:00.002+01:00

A nivell personal se'm va fer extrany que per primer cop des de que tinc conciència política, i ciutadana, no vaig poder contrastar idees amb ma uela. Ella m'hagues demanat que li expliqués en els últims dies qui és qui. Segurament m'hagués demanat la papereta de "Sapata" i de bon mati el diumenge ja estaria apunt per anar a votar. Tot abans no arrivaren els seus dos gendres a "marejar-la". Més que res per què no ho anaven a asonseguir. A banda de produïr-li un mal de cap, clar. A algú nat l'any 1915 i amb la capacitat de calar a la gent com té, tenia, ma uela és dificil enganyar, altra cosa és fer-se la boba. Això, se'm va fer raret no acompanyar-la a les urnes, però sobretot no haver passat hores parlant del tema.

No cal dir que l'anyorança no era més intensa ahir que altres dies, simplement ahir era evident que mancava.
Per ara com apunt personal de la jornada, pot ser en altre moment parle de la uela per aci, però ara no puc. És dificil entendre el món sense ella i més encara compendre com es restructura l'univers versus la seva absència física. És difícil, em fa ràbia i no és consol dir: és així, llei de vida,... Que siga cert no vol dir que em faça a la idea, o que l'hatja interioritzada, encara és com si fos aliena, com si no anés en mi, com si fos un estat transitòri i no permanent.
A poquet quan ens vatja faltant en diferents moments, on ella i seria, on hagués dit o fet, ..., la realitat anirà impossant-se.

Entre altres coses per AÇÒ NO MEREIXEN TORNAR!!

2008-03-11T03:53:00.005+01:00

Aquest tall de la cadena Ser ens mostra dues postures que conviuen i sense massa problema a dins del Partit Popular. Si "el mitjà és el mensatge" (Mc Luhan), les formes amb que s'espressa també ho són. Podem desentir, se'ns permet insultar, berrejar, etc, etc,... I faltaria menys que no fos així, però cada cosa al seu moment i amb el seu per què.

Sobre el resultat? Una amarga alegria. Seria un hipòcrita de no reconeixer que m'alegre que Zapatero siga qui encapçale el nou executiu, un President que ha aprobat la llei d'identitat de gènere, que ha obert el debat territorial - ma que el resultat ha sigut el que és: prou lamentable, per a mi, mancant sobretot un debat serios de contingut, amb racionici i menys tonteries per totes les parts-, reformat la llei de matrimoni, la llei d'igualtat, educació per la ciutadania,..., una mínima memòria històrica,..., i demés coses que si bé no em convencen per votar al seu partit, si em duen a no adelantar l'ulcera estomacal - com diu Lluís Llach:" quan governa l'esquerra al principi tens un somriure, encara que poc a poc la vergonya et va possant vermell al veure què fan"-.

Ara cal afronar la legislatura concloent els procesos oberts i restituint la ciutadania al seu lloc. Amb nova llei electoral inclosa, si...encara què jo no sé com es podria fer, però cal. Canvis constitucionals suposse que hi haurà pocs, però almenys regenerar teixits socials malmesos o que mai han arrivat a texturitzar completament.

Manifest!

2008-02-22T14:36:00.006+01:00

Per evitar, almenys protestar, la impunitat amb la que el PP i Canal 9 ens trapitgen, insulten i desprécien dia a dia: signa el manifest, tan sols cal donar una ullada als signants per adonar-se'n que no es tracta de gent acusable de vendrés al millor postor.

No com altres, que abans prostitueixen la seva feina que renuncien a ser membres del club de ténis ciudad de valència o similars. El mérit no és eixir a la tele, el mérit és ser conseqüents i honests!

A més a més a la web del manifest podem trobar la lleide fundaió i altres, són uns acudits d'un humor negre molt refinat!

QUINA VERGONYA!!(bis)

Quina vergonya!!!!

2008-02-21T20:10:00.001+01:00

xica! que ben asinistrada que estem! si senyor!
Aquesta profesional, dic periodista, dic...ams... tipa que podria continuar presentant l'ofrenda i demés, es sap el refraner español mu reketebien: nunca muerdas la mano que te de comer! Si guanya el PePet! la poden possar de conductora d'uns informatius a TVE.
La manipulació informativa és innerent al fet de elavorar una notícia, fins ahí tots d'acord. Però passar d'una manipulació d'artessa cosntructor d'informació a la de censor en temps de Kiko pantano: NO!
em sembla bé la parcialitat: a les privades. Però a la televisió pública que per llei és garant del pluralisme els programes no fan editorials! els programes no opinen! els programes respecten els temps i les formes... Però bé vols emprar técniques de propaganda feixista: disimula! que no som TAN burros! una mica si...el gran problema es que front a aquestes coses hi ha fetges que ni s'imuten, cervells que no s'enteren i gentola que ho veu NORMAL! si normal!
i m'és igual que el colp em vinga de al dreta o de l'eskerra o amb dirrecció al centre del meu cos. És igual!
fins a quan?
De veres que front açó no m'ix ni insultar-los, són més les ganes de plorar que altra cosa!

Quina vergonya!!!!!

Ca Macià...

2008-02-21T04:00:00.008+01:00

Mai t' he contat aquella història?

Un dia vaig arribar de la Lluna!

Feia fred i jo anava nu. Vaig trobar Ca Macià, un home vell d’ulls clars i molt amable, amb els llums encesos.
No li sorprengué gaire que anés nu. A la seva edat ja havia vist de tot, inclòs altres que baixaren de la Lluna. A més a més quan ell era més jove havia tingut el privilegi de parlar amb un autèntic home de Júpiter. Fet molt més assenyalat.

-Saps? ja fa temps que no em visitava ningú...

Em va explicar que des de que els de la ciutat havien construït tan a prop de la seva masia ja sols passaven per alli els especuladors i els cotxes, i sempre amb presses. Per això estava tan content al veurem.

Els seus ulls brillaven i la veu li tremolava.

A mi em va saber greu dir-li que jo tan sols venia de fer un bany al llac, que té a prop i que amb la fosca no trobava la roba. El meu cap volia una valoració dels terrenys per invertir i jo no em vaig resistir a fer un bany abans que tot canviés.

Em va convidar a passar la nit. Anava a preparar carn i verdura espencada.

-Mai m’acostume a cuinar per a mi sol, i sempre en faig de més.

Vaig escoltar les histories de quan era menut, de quan el llac era més gran i més net. La seva lluita per conservar el lloc on vivia,...

Quan vaig despertar, ell no hi era. Tan sols una nota:

me’n torne a la Lluna. Hi ha menjar al rebost.

Ara algunes nits en que està plena apareix algun home de la Lluna i no fa massa en va vindre un de Júpiter. Sempre solc tindre alguna que altra cosa al rebost per si tenen gana.

Fiesta Plop - Final a lo Xuxa

2008-01-31T07:00:00.001+01:00

Plop!!

2008-01-31T06:53:00.003+01:00

Que de recuerdos!

tenés que perdonarme que ya no me pase los viernes puntualmente por la Plop!

Para aquellos pobres inocentes que no sepan que es la plop!... podríamos decir que es el lugar donde uno puede hacer lo que le da la gana...a excepción de abrir la puerta de emergencia, o estar en el lugar erróneo, no Rafa?.. también es el lugar donde puedes escuchar la macarena, el tractor amarillo, mientras se pasea el maestro de ceremonias de cabaret, Alicia en busca de su País del placer, Moulin rouge y todo un mundo de fantasía.

¿Lugar? Rivadavia 7800. Buenos Aires. Que por cierto esta avenida goza del honor de ser la más larga del mundo. Creo que podría incluso ser un mundo en miniatura. Traspasa todo tipo de barrios y contextos muy diferentes.

¿Miranda? Es uno de los grupos que más sonaba cada viernes en la Plop!.

¿Recuerdos? muchos... Sobretodo el día del shorcito. YO NO! ni jarto de vino... pero los dos locos más divertidos si. No pongo nombres por que de seguro me echaría en cara el que estuviese en segundo lugar el acto de cometer tal grosería...así que... ya sabéis quien sois...bueno, vosotros y todos! guapos! ¿a Lau la conocí en la Plop!? mmm no recuerdo, pero es una tía cojonuda, divertid, guapa,...

No es la mejor fiesta del mundo pero si es el lugar donde uno se lo pasa mejor en el mundo. jajaja

los camareros son simpáticos, la bebida un asco...si hijos, a la Plop! no se va a degustar un buen vino o un excelente ron...NO! uno va xq es barato, xq la gente es genial, xq el sitio es espectacular- un antiguo teatro- xq la gente se convierte en un grupo, puedes hablar con todos y casi de todo.
En la Plop! conocí más a David, quien hasta entonces era un chico de clase. A mi chico L’óreal: Edson. Para el cual no hay palabras para describir lo fantástico que es...Al igual q no las hay para describir a cada uno de ellos. TODOS geniales. Así que no voy a detallar uno por uno... a los que no nombré, ahora, ya serán nombrados en otra ocasión. Recordados siempre...

y mención especial para Rocío quien me llevó por primera vez a tal lugar. Y a tantos otros de la ciudad, como el Rashobar de Rasputin. Un antro en la Boca pequeño donde se puede escuchar buena música en directo.

Creo que seguiré el consejo de Martín y montaré una Plop! en valència, aunque ya te digo que los asiduos no van a ser ni la mitad de interesantes... Eso si, entre semana lo convertiría en un Sitges...y pondría todo mi esfuerzo por que no terminase siendo Amerika, o Glam un sábado...jajajja

bueno... Primer repaso a Buenos Aires... por lo menos de la parte del vicio plopero, digo social-nocturna de los viernes...
Besos a Todos, menos a Martín, por no perder la costumbre. Ya sabes, cuida del cabrón y no le dejes ver nunca lo que ocurre en el gallinero de la Plop! ya sabes, arriba donde queda más oscuro- según dicen-.

Buenos Aires seguro que no seria el mismo sin haberos conocido: Gracias!

¡Pero que inútiles que somos!

2008-01-30T03:50:00.000+01:00

Ojala pudiese discernir la mentira de la verdad. Descubrir de golpe los entresijos de este circo mediático, que no es más que reflejo del estercolero social e incívico en el que alguien decidió que íbamos vivir. Perdón, por el que morimos si no nos absorbe. Lo hemos edificado a costa de todo y de todos. Los payasos ya no son divertidos. Los pobres clowns mueren de hambre dado que unos infiltrados les robaron el pan.

Ahora nos inundan de promesas, nos llenan las manos de palabras sonoras y baratas. ¡Sí! Muy baratas. Hablan de lo inútil de dar comida al hambriento si no se le enseña a labrar la tierra. Pero aquí nos piden el voto cuando nos criaron como verdugos, ejecutamos la acción pero no juzgamos las consecuencias.

Cada uno legitima el sistema de carroñeros a su manera. Unos de obra y otros por omisión. No vale decir yo estoy en contra, yo qué sabia, no puedo hacer nada…todo es una mierda o mil idioteces que nos repetimos. Nos sentimos a gusto sabiendo que sabemos. Pero pobres limitados que no tenemos herramientas para actuar. No las aprendimos. Unos estuvieron demasiado ocupados consiguiendo derechos, que por otra parte debían ser inherentes a la condición de ciudadano; otros disfrutando de ellos no tuvimos tiempo ni de acordarnos de quién los parió. Algunos gritaron, gritan y mueren mientras otros callan, duermen y mienten, pero la mayoría disfrutamos del show.

Sabemos que no nos gusta, programamos nuevos canales, zapeamos un poco por la basura a ver si nos distraemos y así tenemos que vomitar a nuestra conciencia para sentirnos mejores que quienes la consumen por necesidad, vicio o placer.

Ni los adormecidos, ni los dormidos ni tan sólo los comatosos nos libramos de la bazofia en la que hemos convertido una sociedad con potenciales. Ahora nos alzamos contra ella, esta de moda, es sencillo, nos dejan,… Culpar al otro es lo fácil.

Admiro a la gente capaz de ver el entramado global con ojos de niño. Sin problemas más allá de devolverle la pelota a su dueño, o por lo menos compartirla.

Cansado de no hacer nada, de no saber ni tener ganas de aprender. Arto de consumir dictámenes de otros que tampoco saben ni ganas tienen. Todo gira alrededor de una dinámica muy bien engrasada hacia el caos y la calma. Hacia la nada y el todo. Ser feliz cuesta poco, pero los snobs nos sentimos con la necesidad de cagarnos en lo sencillo. Así nos podemos creer más inteligentes:
-"...A mi no me engañan…. Yo sé que es una porquería todo y que el petróleo mueve las guerras”-…

...Bueno…si lo sabes pero no eres capaz de resolver nada, ¿qué más da? No sé, fúmate un canuto y arregla el mundo con tu taxista, ¡pero déjeme los cojones en paz!

¿Mea culpa? Obvio… ¿repelente? Un rato…¿estúpido? ¡Sobretodo!

Hablar por no quedarse callado, odiar la estructura artificiosa con la que nos relacionamos: por principio. ¡Me la sudan los 400 putos euros del PSOE, me la suda que el PP piense que el dinero mejor en el bolsillo!, ETA y la crisis bursátil me la traen floja, y por si fuera poco si España se desgaja en mil pedazos no me quita el sueño. Me preocupan los motivos, me asusta no entender qué ganan los subnormales que nos subnormalizan con ello… los 80’s pasaron y aún seguimos dejando a Rambo que nos salve el culo.

Cansado de gilipollas que hablan en mi nombre sin conocerme. ¿Me repito? Soy como el ajo o la cebolla…pero sin sus propiedades curativas.

PD.: votaré? ganes no entinc cap. Però abans legitimar un sistema podrit, que per molt que estirem em tem que no caurà, i si cau que ens pille ben llunt, no fotam que salvapatries no en sóc...egoísta com bon ser humà jo cametes xa que us vull i cap al rincó més perdut de la mà de tots aquells que puga endur-me per un costat i per l'altre de tots aquells que em puguen arrastrar... reprenent el fil: abans una rèplica d'aquest govern, que fa olor, i no de tarongina, que no pas un pp amb ganes de trencar fins l'última teula i possar-nos una capella a cada casa i un expendedor d'òsties sense consagrar en cada bany! això si...amb el q t'estalvies dels putos impostos...xq es pensen uns i altres que els impostos es paguen per hobbi...no sé, i que si els regalen (com si foren d'ells) serem més feliços...fins que ens toque anar al metge, per la carretera, a l'escola, ens quedem sense feina, etc...no sé d'on van a eixir les peles...del sou de Pizarro? Calderas? no crec...no sé per què...però crec q no!

Sin comentarios...

2007-10-31T02:30:00.000+01:00

La Diputación pagará 21.000 euros por un juicio que perdió Fabra.

El País.es

Acció de Guerra!!!

2007-10-29T05:22:00.001+01:00

SI! sense contemplacions! cride a tots els valencians de bé arreu del món a fer un boicot contra l'Argentina!!!
No tingau pietat!! quan vegau un argentí aniquileu-lo!
Sé que no tots son culpables, però ells han atacat primer i no han tingut ni el mínim detall d'eixir al carrer en massa a protestar per la greu agressió a la nostra terra! i en particular a la Paella!!!
si fills si!!!

Al canal de cuina, ok...és la 1 del mati i estic cansat de seguir la jornada electoral per fer un treball per a la uni...i si...me possat a vore ixe "gran" canal... Doncs tenien un madrileño fent una paella... sabeu que ha dit? "el mejor arroz es el chino para una buena paella, asi queda sueltecito" , dios!!!!! una paella en arrós xino?? no sé... Bomba, si! la fallera, ok...Hacendado, pase! pero Xino????? i sabeu quina verdura ha possat? pebre verd i ceba a trocets!!!! sols!!! si, sols això... a banda de possar-li cloxines, que dins del mal...tira-li...la paella de Monleón també en duia... Menys mal que ha dit: "la paella hay tantas formas de prepararla como españoles!"
Arribat aquest punt no ens queda altra: declarar la independència i savalguardar la identitat idisoluble de la paella valenciana! diferenciada d'eixe engendro de paella a mi que no me'n donen a probar que jo no en vull...
Us posse una foto tirada a la TV, ok...la cualitat no és massa bona, però si reconegueu al tiepet pel carrer, no dubteu: arreu-li un calbot! i després l'obligueu a menjar una Paella! siga com siga, que hi ha de molts tipus...si! però aixi de ruïns?

Ara parlant en serio, segur que ixa paella esta bona, mala pinta no feia del tot...però poden fer una Paella valenciana! optar per ixa...és absurd...una paella de conill...o una negra? mmm se'm fa la boca aigua! Açò de tirar de menys el menjar de casa no em va passar a Italia... un arroset al forn...arrós en costra, bollit, peix (de qualsevol tipus...aci sols fan que carn!!! vaig a fer-me vegetarià quan torne!)...si...suposse que el fet que aci no he cuinat en 3 mesos deu ser la culpa!...a banda tire molt més la terreta aquest cop.
A la gent, a passetjar pels carrers de València, Gandia inclós Xeraco. La mar... Mira per on...

I per acabar donde dije digo digo Diego...en l'anterior post parlava d'algú...doncs reset al que vaig dir... me cansat. Simplement me cansat, tot bé...sense mals rotllos ni pegar-li voltes a la cosa... suposse que tinc el cap en altres coses com per pedre el temps en esta...no sé...

Besets...i us estime a tots menys a un...o una... no diré noms aques cop tampoc... però l'altre cop es va donar per esmentat asin que... continuem sense saludar jajajaj

MUAKS!!!

12-10-1492/2007

2007-10-12T17:01:00.001+02:00

El Roto-El País

...................................................................................................................................................................

No sabía jo de la dimisió de Joan Ribó... Aquest home mai decepciona, podria postular-se per a president de l'Estat. Tal vegada així l'Esquerra ocuparia algún escó al Congrés.

Carpe Diem!

2007-10-11T05:30:00.001+02:00

(Papallones de Iguazú)

mmmmm.....

Després d'aquests dos post no aneu a pensar que estic deprimit o trist o alguna cosa per l'estil....NO!!! un cosa és el David ciutadà que està recremat de tanta tonteria per banda d'uns, dels altres i de mi mateix! i l'altre el David personeta...que és el mateix...osea se: Jo! no tinc doble personalitat (encara)...

M'ho estic passant bé, estic coneguent gent genial!... en especial una. No vaig a dir res més al respecte. Em fa poreta el que senc, massa... És massa complicat a pessar que és el primer cop que és sencill... fotre! per a un cop que dic el que senc...em diuen el que senten...tot clar...sense complicacions massa greus al respecte... on viu? a 1300 km!!!!! ens coneguerem de festa i he estat al seu poble... (per cert viu prop de Iguazú)...
No obstant també he conegut altra gent... sense sentiments, però altra... jajajaja si fills....

Pues na ara me'n vaig cap a Sitges...

A vore quan escric alguna coseta i us posse afotos de Iguazú!!!! muaks! estimats meus!!!!

Estimat Rajoy;

2007-10-11T05:09:00.000+02:00

Ves a fer la mà!!!!
Perdoneu però estar a l'altra punta del món, encendre la TV mentres espere per anar-me'n a Sitges, un bar força divertit on hi ha Show de Drack queens... Què em trobe fills meus? al desgraciat este dient que cada español (de bien) salga a la calle el día 12 a demostrar su españolidad!!! amb banderes i símbols!!! què passa que els que tenim altres símbols i idees del que és o deuria ser Espanya, l'Estat Espanyol, la unió de repúbliques hispàniques, o al polla de Santiago de Compostela en escabeche!!! què passa amb nosaltres? no som gent de bé?
Mira bonico, estimat meu, Rajoyet....ves a fer la mà!
No pense discutir amb un mínim argument de trellat...no s'ho val!
a fer la mà!
Perdoneu, però ja hi ha prou...ja hi ha prou!!! tot té un límit. Les banderes són draps i els polítics que ens dirigeixen són pijors que els draps bruts després de netejar un Water de gassolinera d'area de Serveis a l'estiu!!! (Joan sap de què parle, ma que si???)

De veres!!!! jo ja en tinc prou!!!! Sin Ira libertad....que ens deien en la transició...però cony!!!! que el Rajoy I de Galicia y IV de Imbecilidandia se'n vatja a sa casa i es bega un orujo i ens deixe en pau!!! redéu!!!!

Percert la Sansebastian podria anarse'n amb ell i flagelar-se un a l'altre amb banderes de cuir al son del canto al Sol...

Uffffffff.... Estoy que trino!!!!

Pensar que el post que anava a escriure és d'un altre fill de puta (ho sé ho sé...sóc un mal parlat...però al pan pan y al vino vino...) un retor catòl.lic condemnat a la pena màxima en Argentina per cometre críms contra la humanitat! però... ja sé que no és comparable...però maedeu santísima!!!!! quanta burrera!!! quanta!!!!!

El problema és que no és un mal endèmic del nostre sant i constitucional Estat... És un mal de les personetes tal com les han educat (que no ens...no fotam... nosotros somos los buenos!!! no? almenys no els roïns del tot).... Jordi, ohhh Senador, per a quan la destrucció del món? jo m'apunte...

A tocar-se el nas! desgraciats!!!

Cansat!

2007-09-30T16:28:00.000+02:00

Fins al cul!! de veritat que estic cansat! cada cop sóc més partidari d'una plaga que faça que la humanitat desaparega!
No entenc com podem ser com som. Ignorants i orgullosos de ser-ho. Burros animals de sequia!

Bé després del crit, tocarà explicar un poc...encara que no val ni la pena.
Per començar, estic a Iguazú, les catarates. Anit de festa uns flipaillos es possaren a parlar en mi. En el moment que em preguntaren de quin equip era els digué que no em mola el futbol. La seva resposta? " si no te gusta el futbol es que sos puto (maricon)..." em quede parat pensant que cony puc dir-li..."si no respondes de inmediato es que lo sos...y te voy a tener que pegar una paliza, asi que mejor vete de aqui..." una merda me'n vaig jo d'on siga per semblant anormal!
li vaig dir que tranquil que fos el que fos no m'havia apropat jo a parlar en ells i que per començar no eren el meu tipo. Fin? noooo...
Després quan ens piravem la meva companya de resi estava amb un del grup d'estos...m'apope i li dic mira reina nosaltres ens en ane'm, em diu que m'espere, que no sap com desfer-se d'este. La espere i darrere venen el que la besava and Co. Que jo qui era per llevar-li a la xica...subnormals! jo no lleve res a ningú!!!! ella se'n ve, es majoreta, lliure i no vol quedarse...en tot això mentres esperava els altres del nostre grup, molt amablement ens abandonaren.
Els desgraciats, cada cop anaven més de flipats, sort que l'amo del local, amb qui havia estat xarrant una estona abans sobre los derroteros del mundo, va vore que un m'agafava del braç i va anar a dir-li que no tenia que tocar.me per parlar. Po eso...
els deixem allà, i ane'm a buscar la parada de taxis...i ens venen al encontre.... m'agafen i em peguen una punyada (no asustar-se, soc un tipo duro, i sols un pelaet al colce xq al esquivar-la em vaig roçar amb la pared)... L'amo del local que se ve que ja els tenia fitxats al vore que em seguien va ixir darrere amb el segurata asin que... no va anar a més...però el que em fot més encara es que al arribar al Hostel l'altre español digues que era culpa de la xica que si havia besat a 4 o 5 en al nit normal que pensaren que era fàcil i que se la anaren a turanar... fill de mala mare! què no entens que ella es lliure! que no enten la humanitat que no es no...què cony passa!!!
I em diuen que no cal preocupar-se per ella, que la hagués deixat! cony! encara deuré de demanar disculpes per ser un bon tipo. Ho sóc, que cony! els meus valors pot ser no siguen els millors, segurament...però vist el percal a l'atzur agraeixo tres dons...com diua Maria Mercé,...Ser com soc i d'on soc i amb qui he compartit la meva vida m'han (ens han) fet bona gent! encara que això ens duga a rebre una rehostia de un tall de ....pobres desgraciats! que viuen a un dels llocs més pobres d'Argentina i si volen sobreviure o aprenen a tractar al turisme i a respectar-lo o tindran que pirar... i vagen on vagen hauràn de tragar diferències...

Damunt desperte i dues noticies que no són noves però avegades un esta especialment més sensible....
-Desapareguts espanyols a argentina durant la dictadura.

-Homosexualitat a Iran.

Doncs això... fins al cul!!!

Dijous a les 15:30; Plaza de Mayo-Buenos Aires

2007-09-07T02:38:00.000+02:00

"Madres de la Plaza de Mayo"

Jo no ho sabía però hi ha dues agrupcions des de fa 22 anys. M'ho ha esplicat a la plaça una senyora que venia llibres, posters,... com ha dit un español darrere meu: "acojona verlas"...No li manca raó, veure aquestes dones t'ompli d'alguna cosa. Sobretot et fa sentir un poc despreciable per ser un turista que tan sols les mira. La pròxima setmana em pense passar per la Universtat de las Madres. A vore que fan, i si em puc inscriure en alguna cosa.

És sorprenent com gent de tanta edat segueix mantenint viva la idea de JUSTICIA. Bé tampoc tan sorprenent, suposse que quan et foten una part de tu tens dos camis morir poc a poc, el que solen dir: morir en vida... O plantar-te i dir: Prou! i cridar-los en la cara: Assassins!! que no els quede cap dubte a les noves generacions...tan de bó, les noves generacions recordaren més enllà la lluita d'aquestes persones...i no tan sols foren un postal, un lloc que visitar o d'aci uns anys una escultura de dones amb els bolquers dels fills al cap...tan de bó...

Formes de fer política...a l'argentina?

2007-09-06T14:19:00.001+02:00

(VARIZAT ATROPELLA A MANIFESTANTES)

Sense comentaris, si!
Si podeu passeu a veure els comentaris al youtube de la gent d'aci...molt Fort!!

El que condueix? un alt funcionari de l'Estat. No sé ben bé xq protesta la gent (grasso error, lo sé) però...vegen com reacciona el tio bèstia que es passa pel forro a 20 persones, cap mort per miràcle, pot ser es tinga merescuda la perolada.
I llegint els comentaris de la gent del blog (fan potar, en serio. Tanto o més que el video).

Tan aci com a València, els mitjans de comunicación han callat com a...com a...com a algú que té alguna cosa que amagar?...po eso...han callat..no han dit res...i el President de la República Argentina? també ha callat...Hi ha coses que no canvien enlloc...

De vergony!

Però com diuen inclos els més crítics: Con Menem estabamos peor...de lo malo es lo mejor!
fotre! sempre acceptant lo detestable com a vàlid! no siga que vinga el Papu mussa i ens rapte!!

Sin comentários...

Primeros pasos...

2007-08-29T05:45:00.000+02:00

Al Cono Sur. Sobre la llitera. Amb la TV encesa i la TVE internacional. Fan una ficcicó d’una familia catalana on l’avia és una escriptir de renom - Rosa Maria Sardà-, recorde haver-la vist algun cop a València. No, no solc mirar la TV. Menys la TVE, el que passa es que estic esperant per ixir de festa. Amb dues estadounidenses i un asturià. El lloc? Azucar. Una espècie de boliche de salsa.

Ahir vam tindre el primer xoc cultural-econòmic. Pagarem les birres i al ixir el cambrer em digué: “yo no soy de reclamar..pero solo dejasteis 2 pesos de propina” i jo vaig entendre que en mancaven dos…i amb un aire de prepotència europea li vaig soltar dos pesos…i vaig observar la cara de: “tio rata”…al moment vaig entendre que l’home em reclamava un mínim de 20 pesos…el 10% del que haviem consumit. Així que vaig tornar enrere li vaig demanar disculpes pel malentes i em va birlar 20 pesos… De tota manera he parlat en argentins hui i m’han dit que en un pub mai deixen propina, però bé no em diran rata per 20 pesos, no?

Avui he estat per primer cop en la Plaza de Mayo (bé el dia que ho vaig escriure). El centre de poder de Buenos Aires. D’argentina. Podem trobar el Banco de la Nación, diversos Bancs com el Santander, El ministeri de Finances, la policia, la Catedral, i com no: la Casa Rosada i ademés els monuments als pares de la pàtria Argentina i la bandera. Després de vore la tomba del general San Martin, qui va conduir a les tropes argentines cap a la “liberación de España”, si, ells tingueren més sort que altres. Després he anat a classe i alli m’han dit que la profesora pensava que no tenia alumnes donat que la setmana anterior els meus dos companys havien dit que hui no vindrien. Però per sort me tropeçat amb qui m'havien d'haver possat en contacte des del primer dia: qui m'assignarà un tutor. Té collons que hatja estat per casualitat.

Pd.: vaig escriure el post fa uns dies, però no l'havia publicat encara per motius de gossera. No tinc altra escusa.
Al final aquell dia vaig eixir sol. Les dues yankes es bufaren massa elles soletes en el seu dormitori i l'Asturià estava cansat. Asin que... De tota manera ja havia eixit de festa per aci, no penseu, amb un company de la Universitat: Javier. Molt simpàtic i un altre dia amb dues xiques de Pamplona, un arquitecte madrileny i Jorge, un xic de València.

Vaig eixir soletes...però vaig coneixer força gent. Digam que vaig acabar a un lloc que es deia Sitges. No va estar mal la nit, encara que sense rallar-me massa m'ha fet pensar en altres coses. No sé, a vegades en els moments menys oportuns em dona per pensar. Què li ne'm a fer... però com dien aci: todo bien...esta bueno...

Coneguent Argentina i als seus conciutadans.
Pròxima parada? Iguazú...Quan descubrisca la manera més convenient per arribar.

La foto és d'internete... Són els edificis que hi ha al fons dels parcs que hi han al costat de ma casa. A vore si compre una camareta digital.Que em fa poreta traure la meva i que me la furten. No crec...però per evitar problemes. no?

Moltes abraçades!

Moltena6.07

2007-06-25T00:33:00.001+02:00

(demà ja escriuré...ara a estudiar Narrativa Audiovisual, que "si nos" no haurà servit de res aquesta m... de curt...no valen comentàris dient que es infumable, mal muntat, etc...tot això ja ho sé jo... però saps què? que per al temps dedicat: a mi m'agrada un poquet. A més mis niñas y mi Jordiet ho fant de categoria... o no?

En broma, en broma...

2007-06-20T20:17:00.001+02:00

Vaig descobrir aquesta cançó fa temps per l'e-mule. Aquesta vesprada per error, atzar, o ves tu a saber... se m'ha clavat al MP3 i anava jo al tren quan s'ha possat a sonar. No sé per quins motius em fa gràcia, tot siga dir que alversió que tinc sense video és millor. És prou diferent, es diuen més barbaritats i al final ella li pregunta:
-¿Y todo eso es verdad?
i ell en veu de corderet respon:
-¿Cómo va a ser verdad si sólo por ti vivo?...

Ens passem la vida despotricant o barallant-nos d'aquells que més estimem. No obstant els volem tant o més que a nosaltres mateixos.
I no parle tan sols de parella, que d'això no en sé ni en sabré mai.
-"no me quieren!", o no els estime jo? uffff què més dona si el resultat és el mateix, no?

:P

Enquesta...

2007-06-16T15:08:00.001+02:00

Avui mentres ajudava a mon pare a passar fils de la llum (feina esgotadora per cert. Segur que hi ha alguna màquina que s’enfila pels tubs i els du al lloc...i si no, a què esperen per inventar-la???)...

Po eso...

Se m’ha ocurrit una idea per al projecte final de carrera. No sé si podria ser interessant o la falta de idees i el estres pre-viatge que me anul·la el cerebel em fa pensar que podria ser atractiva.

Allà va: (PART CENSURADA PER jordi, QUI VULLGA CONEIXER EL CONTINGUT QUE EM PREGUNTE)

Se admiten sugereréncias, críticas, etc... això si... per dir-me que és una merda per complet... millor no dir res...no? que això ja ho sé jo... però no tengo más pescado pa vender. (AQUEST COMENTÀRI JA NO TÉ TRELLAT, PERÒ HO DEIXE...PER NO ESBORRAR MÉS PART DEL POST...)

BACKROOM

2007-06-15T17:56:00.001+02:00

Estressssssaaaattttttt!!!
Estic intentan escriure i registrar un curt per a Narrartiva Audiovisual... Si fills aquella asignatura que ja tenia aprobada però no vaig anar a l'examen. Aci podeu veure el curt que ferem (bàsicament Eugeni, pa que mentir) l'any passat...

Para ser conductor de primera... o Com collons vols que faça anar esta merda trasto que va a pedals!?!?!?

2007-06-11T11:40:00.001+02:00

No és que no m'agrade, és que no en sé!
Sóc un inútil integral. Mai apendré a conduir!
ale, ja ho he dit! ufffff... tranquilitza poder pegar un crit tot just després d'una pràctica i abans de fer-ne un altra...

En ma vida m'havien dit tans cops inútil per segon! i el pitjor de tot: m'ho mereisc!...trist, però cert.

-¿dónde mirabas?
-mmm...
-¿al suelo otra vez?...alli no esta el peligro! tú sólo miras suelo y coches en movimiento, ¿lo demás pa' què?
-ya...
-Deja de decir "ya" y pon remedio...que mal lo veo!
-No, si ya lo sé... pero...

Cony! 24 anys (si, 24 ya) aprenent a emprar els dits : era digital!!!! i ara aquest home vol que faça servir mans, peus, ulls i damunt que analitce tot! "si d'home, si!!". Els cotxes estàn anticuats, jo abans aprendria a pilotar un Boeing 707...Però segur!

Aquesta màquina no té cap ni peus. Ah! i no és prou fer 7 coses al mateix temps...has de fer i saber què faras acte seguit... I tot això mentres a la COPE el Jiménez Los Santos et fa tragar-te la fel per no escupir-la sobre el volant.

Ja sé el motiu pel cual quan a un li donen el carnet té ixa mala folla i es dedica a insultar als altres conductors: tota la ràbia acumulada en les pràctiques ha d'eixir en algun moment! és normal que el primer que tingues ganes de fer quan te'l traus siga mostrar-li un dit al primer fitipaldi que t'adelanta!

No fot ni res!

-xico quina presa tens?, cal que m'adelantes en el ceda? no veus que ja em costa prou a mi xafar embrague...amb el fre possat, mentres clave primera, mire endavant, als costats i solte ambrague (ja sense el fre) i comence a accelerar? com per damunt estar pendent de tu! capullo! espera i adelanta'm en carretera, si total és uns segons....que et costa? vaaa?...

Sort que em pire a las Argentinas i no tindré que conduir en una llarga temporada.

Una mort de pinicula...

2007-06-08T15:12:00.000+02:00

'What will your obituary say?' at QuizGalaxy.com

"Atabaladament (a l'estil King KOng) David morí amb un somriure de suficiència al seu rostre.
David serà trobat a faltar terriblement per tots els seus amics imaginaris"

Rere la contesa...

2007-06-08T00:34:00.001+02:00

Ara no cal buscar culpables...el que ens cal és fer-los educadament fora. Sense escàndols però de manera clara. Qui no ha sabut gestionar el “desitjat” “canvi” ha d’anar-se’n. Deixar pas a sang i idees noves, reciclades, adaptades evolucionades...En definitiva : Bones. Bones en el sentit més ampli, bones per a guanyar escons, bones per fer del nostre terme un Poble, bones per regenerar teixits malmesos i per crear-ne de nous que ens siguen escaients, bones per ser elaborades des de la bondat innocent de voler servir als conciutadans, bones per buscar la felicitat dels veïns, bones per no néixer corruptes...

Però no em de romandre impacientment tranquils i quiets. Eixir al carrer i observar, escoltar i passar a parlar a cridar a fer vore. Demostrar-los i sobretot: demostrar-nos que les coses es poden fer d’altra guisa. Que les peles no són l’objectiu d’un govern que vol ser democràtic. El seu objectiu és gestionar-les per a que tots gaudim del progrés, de la il·lusió de compartir un projecte, per a educar, per a guarir... que no són seus.

Així que a re-sorgir o sorgir però amb força, amb més que mai. Una força creadora.
El resultat electoral ha segut terrible, ho sé. Dona ganes de cridar i insultar a tots i totes, ho sé. No obstant jo avui em sent esperançat en un avui millor. Ens toca, ens cal i molt més no pot durar.
Els castellans diuen: no hay mal que cien años dure, ni cuerpo que lo resista... el nostre en dura més i el cos ens ha d’aguantar almenys unes quantes envestides més per deixar d’ofrenar glòries i començar a compartir-les, reivindicar-les i emprar-les, ací a ca nostra.

Escoria humana!

2007-05-10T20:28:00.000+02:00

La Generalitat Valenciana S.L. propietat del PP (partido privado) crearà un circuit a la ciutat de valència per a la F1! urra! urra! urra! això si... si després de les eleccions als òrgans directius de la empresa GV S.L. continua el molt deshonrat Fransec Campos de Bajoques.

Jo em pregunte... Si perd el menda lerenda els diners que s’han invertit amb reunions, presentacions, tècnics, etc etc etc... canal 9 retransmeten la notícia...policia per a la seguretat de l’acte...etc etc etc... pintura negra per esborrar el logo del negoci GV S.L. de la banda superior esquerra (si fills si... al panell de darrere del lladregot de la F1 hi havia el logo de la Generalitat, esborrat en pintura negra a últim hora)...doncs tots ixos diners l'actual directiva els tornarà als seus successors...? donat que de circuito nanai de la China si no guanyen... no sé... que posats a imaginar jo veig ussos més democràtics, honrats, de sentit comú...que no pas el finançament de la PROPIA campanya electoral...

Els cridaria fills de puta! però aquestes dones mai tindrien fills tan.... uffffffffff...
Estic massa fart per seguir fent ironia! no tenen vergonya! no la coneixen! no s’amaguen! actuen nerviosos...tindran por? o tan sols són les meves ganes de veure el fi a tanta llarga filera de despropòsits!

Per cert, això que el circuit urbà és gratuït: tururù!!! algú sap a qui han "regalat" o malvenut el Ricardo Tormo de Xest?... no sé...mira que en sóc de mal pensat, tu! que encara crec en els trueques ni que no estigueren en Democràcia! que em perdone Déu...

Ens cal regenerar els teixits socials, urbans, polítics, culturals, humans, forestals...d'aquest territori... de no ser així serem tots treballadors de Generalitat valenciana S.L. i haurem de callar... i serem tan còmplices com ells!

Trepijar trepijant...

2007-04-12T18:11:00.000+02:00

El mundo da vueltas y de vez en cuando te echa de su orbita. Te caes en un pajar de agujas afiladas. Intentas correr pero sin querer te clavas una a una más a dentro. No sabes cómo ni porqué, pero amaneces en otro lugar sin heridas, ni sangre que limpiar. No te das cuenta pero sonríes. Corres, bailas y saltas al ritmo de una música que parece susurrada para ti. Aunque tus ojos aún recuerden los pinchazos, tu piel se muestra más dulce que nunca.
¡Anda!
¡No mires atrás!
¿Quién dijo que a mi no me gustase el dolor?
Te empeñas una y otra vez en buscar aquel lugar. No existe. El camino se borró y los antiguos guías ahora son guardianes encargados de borrar todo rastro.
¡Joder! ¿Quieres mirar al frente?
Cuesta...
Cuando decidiste vivir nadie te dijo que fuera fácil. Ni tan sólo preguntaste antes de absorber la vida de un trago. Todo tiene un precio si no estas dispuesto a pagarlo y te empeñas en ser moroso por muchos porteros que tenga el montón de alfileres siempre puedes volver, o vivir del recuerdo de unas agujas que ya despuntadas no hacen más que cosquillas en los pies...

...

I tot gràcies a...?

a ningú i a tots i sobretot a un. Noms? Per a què?
L’altra nit fèiem unes birres Joan, Gemma i un servidor. La nit en conjunt va ser molt bonica. El final jo ja l’esborrat, així que no li preste més atenció, “pa qué?”...

Mentre enfilava la meva pròpia Ilíada des de la sortida de la discoteca, passant per la dama ibèrica fins al Pont de Fusta, passant pel fornet de baix per comprar uns croissants, vaig decidir unes quantes coses. Pensaments inútils sense les corresponents accions. Ja vorem,... de moment segueix pensant que em manca alguna cosa... alguna cosa em fa estar nerviós. No sé el què ni el motiu. Imminent partida cap Argentina a fer el Sompo? Inexorables pràctiques del cotxe?...qui sap...Jo ja et dic que...

Bé... jo seguiré de vacances. Tan sols altre aperitiu del meu desfici...

Salut!

Repòs espiritual apunt d'exaurir-se!

2007-04-02T19:21:00.000+02:00

Després de Sant Vicent rependré la tasca evangelitzadora.

Aquest paronet ha estat per evitar-me una condemna per apologia del terrorisme. Un vol ser demòcrata però avegades li donen ganes de pendre un fusell i un cop tots al punt de mira indicar-los amablement la sortida de tota institució, fundació o infusió on hagen clavat les urpes de rapinyaires que tenen! per a després possar bombes, destrals i carxofes explosives en cada PAI o animalada varia.

I ja amb el gustet al cos obligar-los a fer hores comunitàries a alguna presso de este nuestro Reino.

De qui parle? jajaja en són tants... i jo encara estic de vacances.

A banda l'estat d'apoplèxia que em somergeix certes actituds, modes de ser, mirades, comentaris, actuacions, etc... Encara queda moment per riure i somniar, ser incrèdul i obrir els ulls fins que em facen mal per veure que tanmateix l'esperança viu, el goig de l'amic i el somriure del desconegut encara ens poden fer caminar un pas més.

TV3 Si!

què és l'amor?

2007-01-15T14:08:00.000+01:00

Pensament en balnc i negre...

2006-12-22T00:20:00.000+01:00

Fisiològicament estem preparats per tenir fred i calor. Por i calma. Ens podem deixar endur per les pulsions i frenar-nos en el just moment on el plaer passa a ser dolor. Estem malalts quan no podem sentir. Volem sentir i que se’ns deixe viure en pau.

No m’agraden els viratges en nom de la destra o sinistra. Vull anar dirito al meu llit. Compartir-lo, o no. Somniar agust o tenir els més tendres malsons. Vull ser jo qui controle el bateg del meu cor i qui es sorprenga quan ell fuig de la raó. Necessite saber que demà m’aixecaré del llit sabent qui sóc i què duc a les meves mans.

Tenir el control de la meva ànima i regalar-lo quan jo estiga dispost. Sentir-me viu implica moltes coses però sobretot implica no romandre quiet front al que em passa, al que passa, us passa o els passa... no seguir rumiant quan vols dibuixar somriures. Actuar en silenci, que tot semble normal. Que el riure no sigui forçat, un gest social per mantenir-se prop en l’engany.

A la meva mà sols vull la teva mà. Juntes són més fortes. No deixen passar l’odi de l’enemic i poden enderrocar al més fort dels tirans.

Sentir-me viu és escriure la paranoia més gran i no tindre por a que se n’adonen que estic boig! Sóc conscient de les meves neurosis, sé com exagerar-les o reduir-les, com es criden i quan vull fer-les un instrument.

No m’afecta estar boig.

Seria malaltís estar mentalment sà i no suïcidar-se.

Enhorabona i Sort!

2006-11-27T22:11:00.000+01:00

La noticia que uns companys de classe facen un producte d’èxit sempre es bona i cal reconèixer-los el seu mèrit. M'alegre per ells i per el munt d'ofertes que espere que els ploguen d’ara en endavant.

Dit això a mi el contingut de la sèrie no m'agrada. Em sembla tòpic i per al meu gust massa obvi. Però com em dia l’altre dia un marikita a la vieja usanza: "hi ha que donar a la gent el que vol i poc a poc aniran acceptant la nostra realitat. Si es fan productes on s’ha de pensar la gent no ho veu"... No sé que dir, si els marikites son/som tontos doncs avanti a toda vela!

Quien por sú mal muera...

Po eso, que em sembla un gran treball el que han fet. Tècnicament no estan mal els capítols (si, els he vist per poder despotricar, que passa?). Però el guió a mi no m’aporta res. Un que dins dels raros és encara més.

M’agradaria veure un producte amb les mateixes intencions però que no nasqués baix una visió tan simplista de la complexitat d'un món que lluita per demostrar que és normal. Per a mi la normalitat s’aconsegueix d'altra manera, Pot ser aquest siga un pas (no sé si afortunat), però un pas...

Si he de ser sincer en aquest moment estic més content per l’èxit que han tingut uns col·legues que no pas asquejat per el producte en si.

Ànim amics i que cada dia us vaja millor.

La premsa s’ha fet reso del que han fet:

El pais
20minutos

i la web on podeu veure els capítols, o no...:

Lo que surja

PD.: espere no haver sigut massa dur amb el treball de gent que estic segur que ha possat moltes hores, ilusions i esforç ...Sorry, però que li ne'm a fer no m'agrada aquest tipus de sèries rotllo queer as folck.

Diumenge de vesprada/ qué quiero para mañana?

2006-11-26T20:35:00.000+01:00

Tan feliz que definirlo duele.
Tan feliz que no siento el dolor de muelas.
Tan feliz que llorar se ha vuelto en un grato recuerdo.

A tu lado ya no siento la paz del revuelo,
mirar a los ojos del mañana
no es un sudor frío.

Tener que culminar el último verso
no me hace llorar.
Tenerte lejos no es distancia.

Sentir no es ir muriendo.
Tenerte entre mis manos
y no sudarlas de esperanzas viejas.

Componer tópicos
que suenan nuevos
en mi cabeza.

No rimar ni con la cola,
esnifar la alegría
que viene en frascos de purpurina

luchar en guerras de paz,
controlar las miradas que me regalas,
darte placeres que no sabía.

quererte poco a poco,
no tenerte encima
y sentir tu aliento.

Spam

2006-11-26T19:34:00.000+01:00

Els correus Spam cada dia són més peculiars.

On queden els temps on lolites japoneses volien fer-me feliç? on podia comprar Viagra natural? fer-me ric invertint en res, però ficant peles (clar)? allargar la polla amb massatges i estris més propis de tortura?

Ara no! als 23 anys ja em tinc que deixar la vida plaentera, tindre fills i inscriure’ls a aquesta escola. Que per altra banda em fa molt de goig això que siga catòlica i bilingüe.

Donat que el centre esta en la República Dominicana m'ho pensaré dos cops abans d’enviar als meus nonats bastagos. Pel demés crec que és el lloc ideal per criar-loa

NO et FOT!

Davidoscopi

2006-11-22T23:39:00.000+01:00

Nou Blog del menda lerenda.

(ara buscant un nou full de ruta per a aquest, no sé ben bé com reconduir-lo. O si ho vull fer. Com sempre amb les coses clares, ah!)

L'afoto si té a veure...

2006-11-18T07:27:00.000+01:00

quin mal de caP!

Si com dia el ma uelo "quin mal li feia a ningú dins la botella?"

Una altra nit boniqueta, realment dues nits en una. O podriem parlar de 3?

D'aquelles on vius coses diferentes que ben bé no cases unes amb altre, però boniquetes totes.

Canivalisme inclòs.

Sei felice?

Indústria Farmacològica

2006-11-17T20:09:00.000+01:00

Indústria:

ECON /INDÚST 1 Conjunt d'activitats dedicades a la transformació de les matèries primeres mitjançant maquinària, per tal d'obtenir béns manufacturats.

Farmacològica:

adj FARM Relatiu o pertanyent a la farmacologia*.

*farmacologia: f FARM Ciència que estudia les substàncies que modiquen les estructures i les funcions de la matèria viva en tots els seus nivells d'organització.

Indústria + Farmacològica =

(Indústria encarregada de deixar morir segons índex de mercat, capacitat econòmica dels malalts, lloc d'orígen, sexe,...)

insomni

2006-11-16T06:40:00.000+01:00

[del ll. insomnium, íd.]

m PAT Trastorn del son consistent en una dificultat per a adormir-se o en un desvetllament precoç amb impossibilitat de tornar a agafar el son.

Pegar voltes al llit. No agafar son i tenir milers de pensaments poc estructurats i adients per aquestes hores. A vegades no és que et preocupe res. Simplement no estàs cansat. Cosa prou lògica si vius a un estat de repòs físic prou elevat.
Què fas amb la cama enguixada? Ja d’entrada dificulta la postura amb la que ritualment comencem el nostre procés de regeneració neuronal i descans, al que li cridem dormir – En el meu cas ve a ser la mateixa durant tot aquest espai de temps, vaja no em moc massa-.

Com al llit al final et canses, llegeixes una estona. Però els ulls se’t tanquen, et piquen i en definitiva no volen treballar més. Apagues la llum i els maleïts òrgans oculars reconstituïts amb la foscor fan grenya amb les parpelles produint-se la retirada de les mateixes. No pots dormir.

T’aixeques mires la reposició del Club. També a aquestes hores la TV3 té millor programació que la resta. Un professor de l’Autònoma t’explica els mecanismes químics de l’enamorament i les endorfines i demés drogues que de forma natural el cervell allibera durant els diferents estadis de l’enamorament. Això que diuen que l’amor ens rendeix tontos... és cert. Mentre dura la fase iniciàtica la zona frontal del cervell – encarregada de les decisions racionals i allò que se’n diu seny- deixa de rebre gran part dels estímuls elèctrics i químics per excitar d’altres. També ens podem trobar casos de gent enganxada a l’amor. O més bé a les drogues que aquest genera, venen a ser els enamoradissos patològics, o calents constants. Depenet de com es mire.

Un cop acabat el Club i sense tindre el menor requisi de soneta, amb el cap atabalat com per llegir i entendre cap cosa. I amb aquest post intempestiu ja finalitzat aniré cap al llit, que si bé no em servirà per a dormir almenys si per descansar de la llum. Encara que l’hora que és el Sol ja haurà decidit saludar-nos, o poc li mancarà.

La meva primera nit d’insomni vaig matar a Roger. Un acte passional. Ell, Adrià/Adriana i Carles van a anar tots al calaix de nou. Un avortament abans de ser gestat, no siga que amb les presses ens resulte una porqueria massa gran, inclòs per a un inepte com servidor. Em conforme, opte, per un projecte més factible, realista i que almenys al meu cap insà comença a captivar més. Segurament per por o perque ja no és el moment de Roger. Qui sap.

Bona nit/ dia.

Dios salve a la Ministra!

2006-11-10T18:59:00.000+01:00

Sé que no deuria cridar massa fort. Que ens hem d’alegrar tan sols de fets, però al nostre mutilat país que el Ministeri de medi ambient ens anuncie la compra dels terrenys adjacents a la primera línea de dunes de la Platja de l'Ahuir (dins d'un paquet de noves zones protegides) a mi m’ompli de goig i estic segur que a la gent que m'estime també.

Aquest cop el responsable de la Generalidad valenciana no s'ha atrevit a dir: esto es competencia nuestra. Com ara les peles van per davant.

Ma que són listos estos!

No sé quin grau de protecció rebrà un dels nostres últims raconets. O si tan sols serà propietat de Costes. Per tant depenent del govern de torn respirarà tranquil o suarà sement. No ho sé. Quasi quasi podem parlar d'un territori verge des de la vora mar fins al Montdúver. Descomptant la capital dels Països Xeresans, l’autopista, i algun xalet.

Roger...

2006-11-09T00:48:00.000+01:00

Sé que alguna cosa no va.

És difícil trair-te a tu mateix. Et fiques a escriure. Crees uns personatges abstractes i els dones vida. Ells comencen a fer el que els dona la gana. Els censures de tan i a la fi tens un guió.
El problema és que després cada paraula té un sentit còsmic al teu pensament, però fa avançar l’acció? El personatge evoluciona escena a escena?

Els has dotat de sentiments i ja no són aquells que tu vares engendrar. Et reclamen coherència en els seus actes. Però ets massa protector per deixar-los lliures. Els fas fer coses que per a ells no tenen cap valor. Els maltractes.

Diuen que l’art d’escriure guions és l’art de la reescriptura.
Siga com siga, l’haurem d’acabar rodar i mutilar tant com puguem...ser-li infidel per al final gestar-lo!

Mama mia! Diventaró mato! Più d’adesso!

2006-11-09T00:43:00.000+01:00

Profilaxis - Cortometraje ( Daniel Sanchez Arevalo )

2006-11-04T21:26:00.000+01:00

tutti pazzi!

bye, my darling...

2006-11-04T05:11:00.000+01:00

Ahir li preguntaren a la Política:
-què pensa dels polítics?
i respongué:
-M'he fet Bohèmia...
i entre copa i copa de vi, els mostrà una mamella. pensà que traure's el cul no era procedent així que se n’anà dels Parlaments per prendre's unes llargues vacances amb la senyora intel·ligència.

Maldito tuerto!

2006-11-02T20:24:00.000+01:00

Encara que m'ho vaig passar molt bé, la nit gafada.
En primer lloc el tren duia més de mitja hora de retard!
després se'm trenca la bragueta del pantaló... i no per fer res indecent, gafes del oficio...
I quan em gire per saludar se'm dobla el turmell i un mes amb guix.
Tot? nooooooooo
Vaig putjar al tren per tornar a casa i va i no ix! més de dues hores esperant q ixis un tren cap a casa.
I si ja era tot prou tràgic vaig enviar un sms al meu estimat Toni i crec que el va rebre gran part de l'agenda del telèfon! menus mal que no deia coses compromeses, que m'havia fotut el peu i que tenia ganes de vore'l, però que ara és una mica dificil. Sembla un ministre. Espere que em quedés promte sense saldo y no li arribés el sms als dos profesors que tinc...no siga que munte la meva nota i esperen coses a canvi... esperem que no:P

Aixi i tot jo m'ho vaig passar molt bé!
besets!

Pd: Sandra Felicitats!

Hoy es el día...

2006-10-31T14:26:00.000+01:00

Volia deixar-ho fins després de traure'm el carnet però ja no hi ha més temps: RÈGIM!
L'altre dia vaig mirar el meu tràgic pes. El que els meus ulls ja m'informaven des de fa mesos... la maleïda bàscula m'ho confirmà.

Asin que, vida sana.

Menjar menys i fer esport.

I per a celebrar-ho Festa dels Morts a valència... Enterrant certes coses, entre elles la panxa! mare!

Pd: Res de caçalla, que com diu Neus va contra al pàtria i damunt bufa massa...

Míssils Terra!

2006-10-28T20:52:00.000+02:00

Indignació!

No sé fins a quin punt fou una redada politico social. Com les que el nostre difunt Caudillo organitzava per animar les festes i aplecs de la nostra actual progressia ben estan. Aquells que ara tenen entre 45 i 60 anys. O un control rutinari.

El fet es que el dijous passat els policies entraren al Terra. Un lloc on es reuneix el jovent nacionalista a la ciutat de valència, per a sopar, beure i entre mos i glop identificar els mals del nostre maltractat poble, país, regió, comunitat, o raïm en Salmorra!... Doncs érem allà a punt d’eixir quan els agents ens feren romandre allà dins. Sense boçals. Se’ls havien deixat.
No els preguntes els motius, que la resposta és simple:

“vivis anclados en el franquísmo”

Comol? Explikamelon? Nosaltres?

Com no sé que els va dur, no ens ho varen voler dir, no faré més comentaris. Però allò feia pudor. I val que tots sabem que los rojos masones i jueus diversos ens rentem poc, però no parlava de la nostra olor corporal si no de la seva.
Massa moviments estranys veig últimament entre els que ostenten democràticament els poder. No tindran por? Les meves ganes? No sé... no sé... jo per si de cas res de vore al Barça per la tv, no siga que em tanquen per anar contra la nostra santa Comunidad.
I aniré espai en parlar valencià en públic com ve ens recomanà el senyor policia.

Una pregunta al aire: què cony buscaven als calaixos de la cuina? Armes de destrucció massiva o com digué el insigne saforenc: míssils Terra?

Maulet detés al finalitzar la redada.

26-10-2006, anit...hui; i demà?....

2006-10-27T10:17:00.000+02:00

Cariño! Tu problema no es ligar! Tu problema es aceptar que lo puedes hacer.
A ver… pekeño si vas allí después de haber acostado a todos tus amigos no te quejes si no ligas con un premio Nóbel. No son horas ni lugar. Permítete otro marinerito guapo, con melena rubia, cachas y banal( Tú también lo eres).

Qué más quieres? Un ángel? Pues no va a venir a buscarte!
Vale ya de ser un snob…ok?

Puedes entender que con dos manos, una cara, dos brazos,… y un par de piernas puedes atraer a alguien? Pues déjate de tonterías… salta baila…corre… y a la próxima no me seas tan imbécil que a ti te atraía tanto como tú a él! Lo viste? Si! Lo avisaste de tus locuras? También! y aún así seguía allí…no me seas diota!

Doncs això!
I el Italià? Amb ell no havia res a fer… dos abraçades i conformar-se… però después tot era real però decidires passar. Doncs no et queixes. Ara com a càstig classe de Dret. I después a Lola Cuenca!
Penitència!!!

Estimats! Ahir va estar una nit bonica… amb tots i amb els altres…
Ja ho vaig dir anit diversos cops però: “el Pais no està perdut fins que quede gent com vosaltres, com nosaltres… i el últim parlant de català a la manera de valència encara no ha nascut!!!!”
Monotema: el marinero parlava valencià! Es que…

Què te compre quién te entienda!!!

Titulars...

2006-10-25T12:29:00.000+02:00

És estrany, avui té mirat als ulls i no me sentit malament.

Els nervis no invadien la meva parla I no em mostrava taquicàrdic.

Pot ser el meu Cristo in Crocce particolare, ha decidit ascendir al regne dels inferns i romandre allà quiet per sempre.O pot ser l’he enviat jo amb una patada.

Siga com siga em sent bé. Content, feliç… Enamorat del que tinc i del que sóc i podem arribar a ser. I el millor de tot? que no tan sols per aquest fet. Molts altres em ronden pel cap, pels pulmons. A l’alè. Als dits...

Compromís cap a mi i menys temps perdut lamentant allò que mai ha estat possible.Aprendre a escoltar Antònia Font verge de sentiments corruptes.

...

-El dia 10 examen?

-ni de conya!

-jo et veig preparat.

-jo no…, però si sols he vingut 3 dies!

-el 10 aleshores?

-No!

-Doncs ens plantem en el 20.

-ixe…ixe… que a mi el número 20 sempre m’ha agradat molt.

Poc a poc ens fem adults, no? primers passos conclosos.

La cruda No-ficció

2006-10-24T23:11:00.000+02:00

El senyoret Mikel em va enviar l'altre dia aquest video. Que si bé exagerat i esperem que no siga realitzat per un profeta autèntic, descriu molt bé els nostres pessars. Almenys els meus!
CAGON L'ESKERRA VALENCIANA!

El més trist és que tocarà votar-los per evitar el mal pitjor. Per llevar unes butaques a uns imbècils i donar-les a uns altres que almenys duien una colonia més fresca.

Sa puta miseria!

Jo votaré amb pinces... però sense cap altre remei ho faré... (això si una relliscada més i em promet a mi mateix que vote al PP i a pendre tots pel cul sense lubicant!)

brofec? pot ser... cansat? más bien...

ACTUALITZACIÓ:

Mai me considerat nacionalista (almenys no de forma tradicional) encara que com bé dia Llach estaria dispost a dir que en sóc i a més a més radical.
Jo he signat el manifest, hi ha més coses que comparteisc que no pas les que no. A més et pregunten els motius pels quals signes. Molt encertat això.

-...

2006-10-24T15:43:00.000+02:00

-¿fregastes los platos?

-sí

-¿seguro?

-no... creo que no los fregué

-¿si o no?

-¿no te dije que si?

-pero ahora dijistes q no.

-pues será que no.

-¿en qué quedamos?

-¿estas tonto?

-yo no, ¿y tú?

-aveces pienso que si...

-¿sólo aveceS?

-Sí, cuando te tengo delante.

-Pero...¿ fregastes los platos?

-No, me los comí.

-que gracioso eres.

-paso...

-no te entiendo...

-...

Paradoxa 154

2006-10-24T15:30:00.000+02:00

hi ha dies que m'agradaria no tindre que comunicacar-me amb ningÚ.

poder entrar a la cuina, agafar un suc i no dir bon diA.

Sortir al carrer i no saludar. Que no em trucaren ni tindre que trucar.

voldria ser un més entre tants.

Però són pocs.

De normal tire de menys a molta gent. Idee milers de formes per poder donar-los(vos) una abraçada. Mirar els ulls dels companys i sentir que ets viu en les seves mirades.

Sóc un animal social que li costa molt romandre quiet.

Quan m'endinse en un lloc on no veig companys comence a inventar situacions i personatges que sols tenen vida dins del meu cap i en aquell moment.

m'agrada agafar un paper i un llàpis i escriure destrellats com aquest per desficI.

No obstant, què bons sons ixos dies on ets sol, sense gaire compromisos cap a al resta i pots gaudir del film que tu vols, el llibre que et ve de gust o el parc que se t'antoixe per pedret una estona, un dia, un segle....

O quan et trobes un amic que fa setmanes que no veus i acabeu fent-vos un café i omplint-vos l'un de l'altre. De senetiments, esperances, pors i goig.

El mort li diu al degollat, qui t'ha fet ixe forat?

2006-10-23T23:10:00.000+02:00

Citando al Senador Lombrith:

CERTIFICAT SOMIAT
Antes de que cierto amigo mAceDonIo se me adelante (y a pesar de lo que dice, no se si me secundará), expondré una serie de hechos.
Es un hecho que no todos los individuos de todas las especies del planeta generan descendencia. Asímismo, tampoco cada ser humano. ¿Tan difícil es de reconocer y aceptar que yo pudiera ser uno de estos mamíferos fracasados?
Un año de estos conseguiré un certificado psiquiátrico que acredite que estoy incapacitado para el cortejo. Así podré responder un “No, mira, yo no puedo”, y ahorrarme discusiones y dolores de cabeza.

...

Doncs si. Al final te m’has adelantat així que, no és que haja desistit en demanar jo també tal certificat; tan sols desmuntar-te la teva teoria.
Perla, estar incapacitat per reproduir-se no bé a ser el mateix que per a lligar. En segon lloc: ho has intentat mai?

NO! O almenys no de forma seriosa.

Jo no sóc qui per a donar consells. Quan algú se m’arrima, miope o falto de criterio to hay que decirlo... jo pres del pànic fuig, encara que fos per demanar-me l’hora. A mi m’és igual jo còrrec. El problema s’agreuja quan qui ve cap a mi m’agrada. Aleshores puc fer un compendi de totes les tonteries possibles per a que canvie la ruta. Si la proximitat és major li puc parlar del tema menys apropiat, i si la cosa ja esta perillosament prop: no cal que diga el que faig.

Però Senador Lombrith, deixa’t caure ja d’una! Segur que en quatre festes perds ixa por a mirar als ulls. Sols pensa com ha canviat en poc de temps la teva forma de relacionar-te amb les dones..

Asin que no val la teva teoria de la ineptitud per al cortejament humà. Ets tan vàlid com els demés. Tan sols hi ha que saber triar.

(tot, es que el psicòleg m’ha dir que sols donen un títul cada 10 anys i el vull demanar jo)

Carinyet! nosaltres podem! :P

crea tu propia TV en el salón de casa ;)

2006-10-23T21:12:00.000+02:00

Massa estressant no ha estat, per a què mentir. Comprovar que a la Universitat tenim millor material i poqueta cosa més.
Els companys una gràcia de persones, el que no m’agraden tant son les rodes de premsa a la seu d’Esquerra Unida. Menys quan allí apareix un element del passat més llunyà. Un cambrer-motorista reciclat a redactor, de cuyo medio mejor no acordarse... Tampoc és tan gran el Poble.
Ha estat simpàtic veure els nervis d’últim minut quan el programa de les 2 no rederitzava i eren les dues menys cinc.
La tele és una mica de joquet com em va dir el director de la cadena, però em sorprèn com son capaços de rodar tan bé amb tan poc de temps, gent i diners. Gràcies que tenen al oncle gran: la Ser, sempre dispost a prestar un presentador, un tall de veu o enviar cap al pis de dalt a l’entrevistat per seguir exprimint-lo.
L’edifici del grup Radio Gandia, sembla curiós per dins. Molts estudis de radio i un parell de tv. En breu ampliaran el de tv del 2on pis.
Em fa pànic la feina. Massa responsabilitats: “si falla una peça no ix l’emissió”.
Això si, jo ja li he pres carinyo i tot a Localia Gandia.

2015 no és el cim! tan sols un altra sortida!

2006-10-17T00:56:00.000+02:00

En molts sentits ens cal ja d’una alçar-nos de la cadira.
I no és per sentir-se mal un cop de tan en tan. Ens cal! I cal fer alçar de la cadira als nostres companys i amics.

Tots en peu podem fer avançar la mola.

Deixar-nos d’omplir les nostres boques amb paraules com Democràcia, Humanitat, Solidaritat, Respecte, Igualtat... i fer que els conceptes parlen... les accions... les rialles.

No sols parle de qüestions a gran escala de economies complicades i diverses...

Més fàcil.

Ser coherents i exigir que s’acaten els compromisos adquirits.

Per a ser realment personetes lliures ens cal ser valents, inclòs amb nosaltres mateixos. Acceptar què volem i buscar la manera més “dolça” de fer-ho. Sense por, aprenguem a comunicar-nos de tu a tu. Cara a cara. Cos amb cos. Mirada amb mirada...
Tendrament humans. Apassionadament humans.

Estúpid? Tòpic? Pot ser...segurament; però qui conega un bon camí per arribar al món que desitja, al món que ens cal,...que l’emprenga amb totes les seves forces i agafe de les mans als altres.
Alcem-nos i sigam per un cop allò que se diu humans. Dotem-nos dels valors que ens fa goig pronunciar i sense vergonya estimem-nos...

punt i final* de viure sense tu!

2006-10-15T07:24:00.000+02:00

***

altoooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!

2006-10-13T06:19:00.000+02:00

Quan d'any!
després de deixar a Blai i Sandra, me'n vaig anar en busca del Taxi. Amb la intenció manifesta de parar-me primer en Bacarra més que res per recordar un dijous universitari! avui NO tenia res que veure, Això si; recordava molt a Xeraco. Ple de Quintos, em vaigh integrar fàcilment. Feia temps que No ixia de Festa amb jose, Estefan o Quique. Ha estat breu, realment. Però m'ha fer estimar un poquet més el poble on visc. Fins que he pujat al cotxe en ells!...
i jo que pensava que les redones no es feien en linea recta!
Mare! quina por! però soc viu i amb el ionternete altre cop funcionanding!
Coses per demà:
corfirmar amb sandra les planxes per a unes camises.
trobar data per fer una escapada a london!

ais!
kina vida que em pegue!
i que bé que viviu! i visc!:P

A classe d'infografia!

2006-10-11T16:27:00.000+02:00

Després d'hora i mitja xarrant amb un simpàtic xic d'Orange no sé que li passa a la meva conexió. aixis que de moment m'agafe vacances blogaires... Des de casa no em deixa penjar cap post no entrar a gaire cap Web...

Ahir l'estada a Castelló molt boniqueta. Feçia dies que no em sentia tan agust. Alex! et tirarem en falta! nu tardes en tornar que si nos ens plantem en Glasgow com Okupes! :P
molts besets bonika!

Aqui un amigo que he creao en infografia!... és la segona versió fet en els 10 últims minuts xq el monstruito q havia fet durant un hora se m'ha esborrat asin q... el senyor patato o melonsio con macedónia de fruita ha resultat ser aixi...
companys nu us recorda a un Mr Potato que ferem en Primer? jajaja

Tots al carrer! Ja està ací el Tio de la Porra

2006-09-29T12:37:00.000+02:00

Roda roda San Miquel

Tots els àngels van al cel

carregats en un bagul

que es gire, que es gire

Marieta de cul...

Enguany el nostre més insigne amic torna a menjar salmorra. I com ja sabeu tot: a la Fira no vages si no tens diners, que veuràs moltes coses i no compraràs res!
Xikets i xiketes a inundar els carrers, que es note que som pixavins! I és fira d’any d’eleccions. Un fenomen que es dona sols cada quatre anys; duent implícit una exposició sobre les virtuts del nostre Sant Govern i una millora qualitativa de la partida municipal per a les nostres festes! Ja ens costen vora el milió d’euros... Així que a passar-ho bé! Qui no gaudeixi és que no vol! Que la Fira ve pleneta de coses per a tots els gustos!

Informació patrocinada per: Tano Resort

El Tio de la Porra menja pa i samorra...

...el tio del porrí menja pa i samorrí

Sa gremi de la construcció...

2006-09-27T20:29:00.000+02:00

Cada dia que passa estic segur que a l’eròtica del poder i la pròpia dels adonis grecs se li pot sumar l’eròtica del silenci. La característica d’aquells i aquelles que els acompanya un: Dios! Però tenies que parlar?...

Segur que li ha passat a tothom algun cop, o més d’un?

Aquesta vesprada he tingut el plaer de xerrar amb dos representants de dita eròtica. Un d’ells descamisat.

Valgame la solead! Las cabras i caguen Dènia!
Ais... Per què no ens conformem amb menys? Cal tenir-ho tot? Una mescla en sa juta mesura?

Hugo Silva, No es que tinga res contra d'ell, però els personatges que sol encarnar a la ficció ben podrien ser mudets i algo vegetals... Guanyaria més.

Decidete ya!!

2006-09-27T16:09:00.000+02:00

C.R.A.Z.Y.

Fets com poder anar al cinema a veure films com aquest i no: Pequeño pero matón em confirmen a cada pas que el pròxim quadrimestre deuria abandonar el meu absurd projecte de cursar més crèdits dels escaients i restringir-me tan sols a les dues assignatures (una el proyecto final de carrera) que em mancarien per ser llicenciat. Amb un excés de uns 40-50 crèdits de lliure elecció; per a què fer-ne més, no?

D'anar al CINEMA i no al cine, entre d’altres activitats més mundanes com pedres pels carrers de la ciutat, cafetejar amb un bon amic, eixir de festa, teatre, exposicions, etc... Sols em separa un xicotet esforç: treballar per emigrar cap allà.

disposat a fer-lo?
hui si... no sé demà, però crec que seria bó.

Chi lo sa? domani altro giorno será...

En el capítulo anterior..

2006-09-26T01:34:00.000+02:00

Hay días que te subes en la cúspide de la ola... imaginas como será la orilla y decides echarte al mar para nadar y llegar antes. No has mirado bien. La distancia es mayor y tu no estas en forma.
Te hundes?
Pues bucea coño!

Quan vaig fer el post anterior se’m presentava un mar de possibilitats molt enlluernants... massa. Poca estona després me n’adonava que moltes d’elles realment no eren el que volia o el que em cal en aquest moment. Ara estic bucejant i prop de la vora mar. Altibajos que marquen un procés que ja s’acaba.
No té massa a veure, però hui me tallat els cabells. Ja feia temps que no els duia tan curts, sense cresta ni “fricor” (com diria el nostre estimat Tin).
Ara fira! A fer-nos cafenets, burrets i tots els –ets que se’ns vinguen de gust!

Po eso... supose que tampoc et deu haver quedat molt més clar el post anterior, no, Joanet? Po na... ja demà amb calma te cuento esta disjuntiva esquizoforme que tinc!
Muaks!

Qualsevol nit pot sortir el Sol...

2006-09-20T16:40:00.000+02:00

Welcome to Tijuana!

Sols ens importa la teva cartera... i si té calers millor!

2006-09-20T03:13:00.000+02:00

No negaré que la campanya m'agrada. Però cony! segueixen el model Canal9: nom del partit en català continguts en castellà!
No ens importa la llengua que parlis! sempre i quan siga la del imperio! no et fot!
Clar que importa quina llengua parles! la llengua et fa i las fas!
Ens fa diferents, però no ens ha de separar... ha d'unir i fer-nos entendre com som cadascú de nosaltres.
Si que importa d'on vens! cony! vull que m'aportes allò que has heretat dels teus per a millorar, per crear junts.

El internacionalisme-interculturalisme em sembla fantàstic... però no quan disfreça l'assimilament i la disglòssia... La veritat per dabant...no fotam!

Boadella, Boadella... quién te ha visto y quien te ve...

e-scriure

2006-09-19T03:03:00.000+02:00

No sé què escriure. No és fruit de la crisis del blogaire, ja t'ho dic pas jo que no.

Jo nu tinc crisis d’aquestes... primer hauria de ser un blogaire com déu mana. Escrire coses que interessen a algú. Em dedique a escriure allò que abans feia en troços de paper o en un bloc. No sé, és com deixar de ser tu mateix i ser un llapis. Escrius per no estar sol (en ixe moment)... o per pensar menys.

Per inventar-te a tu mateix i als altres i així poder comprendre que et passa i on et mous.

Avui estic cansat d'un grup de....................................

........................................................................................

................................................................................... .

AUTOCENSURAT LA RESTA DEL POST...

Més sort que als que pengen!

2006-09-13T19:28:00.000+02:00

MARE DE DÉU SANTA!
L'examen que no vaig fer va i no es va presentar el professor asin que serà divendres...
i jo q volia fer ja vacances! però he decidit ser responsable no?
doncs ale! a estudiar!
es que...

No és el millor començament, ho sé!

2006-09-12T05:01:00.000+02:00

Decidir no presentar-se a un examen segurment no és la millor forma d'enfrontar-se als nous reptes. No cal ser un geni per adonar-se'n.
Però aquest cop alguna cosa em diu que si!
Com cada nou any (ja se m'acaba el plaer de estrenar any en setembre) em proposse ser més aplicat. Llegir més, fer esport, traure'm el carnet del cotxe... i no deixar de fumar, donat que no ho faig, que si no també!
topiko que és uno...
Però aques cop crec que alguna cosa em mou per dins per empendre nous costums diaris. No sé perquè... però tinc ganes. I suposse que aques mínim fet: el tindre ganes... és el que difèrencia les paraules dels fets.
Avui tinc ganes! no d'estudiar per a l'examen de demà... però a les 5 del matí ja estic fart dels formats televisius! les estratègies de mercat per a que funcione la televisió pública o la privada! me la suda, literalment!
Aixis que... demà me'n vaig de volta a valència i quan torne m'agafe a fer tests per al carnet, em buide la cambra (otra cosa, me traslado a la plata baja... no volia canvis?) i cada cop tinc més ganes de buscar-me un curro i traure'm peles per anar a Febrer a viure al Grau. I l'any q ve? el més prop on vull viure és valència! (el més prop).

Enguany res de deixar els pròpossits per després de la Fira! ara! (o demà)...
i parle seriosament...(espere)!

Oggi poi diventare pazzo!

2006-09-12T04:08:00.000+02:00

Morte a Venezia

L'amore sà di età? magari no. Ma per che cuando guiardi gli occhi che ormai non sono di bambino ma neanche di uomo ti senti un po' male?...
non lo só, ma il film mi ha fatto reflectere un po' sulle età nella mia concepcione del'amore.
Magari anchio ho diventato piú mato oggi, chi lo sà...io no.