Tots al carrer! Ja està ací el Tio de la Porra

Roda roda San Miquel

Tots els àngels van al cel

carregats en un bagul

que es gire, que es gire

Marieta de cul...

Enguany el nostre més insigne amic torna a menjar salmorra. I com ja sabeu tot: a la Fira no vages si no tens diners, que veuràs moltes coses i no compraràs res!
Xikets i xiketes a inundar els carrers, que es note que som pixavins! I és fira d’any d’eleccions. Un fenomen que es dona sols cada quatre anys; duent implícit una exposició sobre les virtuts del nostre Sant Govern i una millora qualitativa de la partida municipal per a les nostres festes! Ja ens costen vora el milió d’euros... Així que a passar-ho bé! Qui no gaudeixi és que no vol! Que la Fira ve pleneta de coses per a tots els gustos!

Informació patrocinada per: Tano Resort

El Tio de la Porra menja pa i samorra...

...el tio del porrí menja pa i samorrí

Sa gremi de la construcció...

Cada dia que passa estic segur que a l’eròtica del poder i la pròpia dels adonis grecs se li pot sumar l’eròtica del silenci. La característica d’aquells i aquelles que els acompanya un: Dios! Però tenies que parlar?...

Segur que li ha passat a tothom algun cop, o més d’un?

Aquesta vesprada he tingut el plaer de xerrar amb dos representants de dita eròtica. Un d’ells descamisat.

Valgame la solead! Las cabras i caguen Dènia!
Ais... Per què no ens conformem amb menys? Cal tenir-ho tot? Una mescla en sa juta mesura?

Hugo Silva, No es que tinga res contra d'ell, però els personatges que sol encarnar a la ficció ben podrien ser mudets i algo vegetals... Guanyaria més.

Decidete ya!!

C.R.A.Z.Y.

Fets com poder anar al cinema a veure films com aquest i no: Pequeño pero matón em confirmen a cada pas que el pròxim quadrimestre deuria abandonar el meu absurd projecte de cursar més crèdits dels escaients i restringir-me tan sols a les dues assignatures (una el proyecto final de carrera) que em mancarien per ser llicenciat. Amb un excés de uns 40-50 crèdits de lliure elecció; per a què fer-ne més, no?

D'anar al CINEMA i no al cine, entre d’altres activitats més mundanes com pedres pels carrers de la ciutat, cafetejar amb un bon amic, eixir de festa, teatre, exposicions, etc... Sols em separa un xicotet esforç: treballar per emigrar cap allà.

disposat a fer-lo?
hui si... no sé demà, però crec que seria bó.

Chi lo sa? domani altro giorno será...

En el capítulo anterior..

Hay días que te subes en la cúspide de la ola... imaginas como será la orilla y decides echarte al mar para nadar y llegar antes. No has mirado bien. La distancia es mayor y tu no estas en forma.
Te hundes?
Pues bucea coño!

Quan vaig fer el post anterior se’m presentava un mar de possibilitats molt enlluernants... massa. Poca estona després me n’adonava que moltes d’elles realment no eren el que volia o el que em cal en aquest moment. Ara estic bucejant i prop de la vora mar. Altibajos que marquen un procés que ja s’acaba.
No té massa a veure, però hui me tallat els cabells. Ja feia temps que no els duia tan curts, sense cresta ni “fricor” (com diria el nostre estimat Tin).
Ara fira! A fer-nos cafenets, burrets i tots els –ets que se’ns vinguen de gust!

Po eso... supose que tampoc et deu haver quedat molt més clar el post anterior, no, Joanet? Po na... ja demà amb calma te cuento esta disjuntiva esquizoforme que tinc!
Muaks!

Qualsevol nit pot sortir el Sol...

Welcome to Tijuana!

Sols ens importa la teva cartera... i si té calers millor!

No negaré que la campanya m'agrada. Però cony! segueixen el model Canal9: nom del partit en català continguts en castellà!
No ens importa la llengua que parlis! sempre i quan siga la del imperio! no et fot!
Clar que importa quina llengua parles! la llengua et fa i las fas!
Ens fa diferents, però no ens ha de separar... ha d'unir i fer-nos entendre com som cadascú de nosaltres.
Si que importa d'on vens! cony! vull que m'aportes allò que has heretat dels teus per a millorar, per crear junts.

El internacionalisme-interculturalisme em sembla fantàstic... però no quan disfreça l'assimilament i la disglòssia... La veritat per dabant...no fotam!

Boadella, Boadella... quién te ha visto y quien te ve...

e-scriure

No sé què escriure. No és fruit de la crisis del blogaire, ja t'ho dic pas jo que no.

Jo nu tinc crisis d’aquestes... primer hauria de ser un blogaire com déu mana. Escrire coses que interessen a algú. Em dedique a escriure allò que abans feia en troços de paper o en un bloc. No sé, és com deixar de ser tu mateix i ser un llapis. Escrius per no estar sol (en ixe moment)... o per pensar menys.

Per inventar-te a tu mateix i als altres i així poder comprendre que et passa i on et mous.

Avui estic cansat d'un grup de....................................

........................................................................................

........................................................................................

........................................................................................

................................................................................... .

AUTOCENSURAT LA RESTA DEL POST...

Més sort que als que pengen!

MARE DE DÉU SANTA!
L'examen que no vaig fer va i no es va presentar el professor asin que serà divendres...
i jo q volia fer ja vacances! però he decidit ser responsable no?
doncs ale! a estudiar!
es que...

No és el millor començament, ho sé!

Decidir no presentar-se a un examen segurment no és la millor forma d'enfrontar-se als nous reptes. No cal ser un geni per adonar-se'n.
Però aquest cop alguna cosa em diu que si!
Com cada nou any (ja se m'acaba el plaer de estrenar any en setembre) em proposse ser més aplicat. Llegir més, fer esport, traure'm el carnet del cotxe... i no deixar de fumar, donat que no ho faig, que si no també!
topiko que és uno...
Però aques cop crec que alguna cosa em mou per dins per empendre nous costums diaris. No sé perquè... però tinc ganes. I suposse que aques mínim fet: el tindre ganes... és el que difèrencia les paraules dels fets.
Avui tinc ganes! no d'estudiar per a l'examen de demà... però a les 5 del matí ja estic fart dels formats televisius! les estratègies de mercat per a que funcione la televisió pública o la privada! me la suda, literalment!
Aixis que... demà me'n vaig de volta a valència i quan torne m'agafe a fer tests per al carnet, em buide la cambra (otra cosa, me traslado a la plata baja... no volia canvis?) i cada cop tinc més ganes de buscar-me un curro i traure'm peles per anar a Febrer a viure al Grau. I l'any q ve? el més prop on vull viure és valència! (el més prop).

Enguany res de deixar els pròpossits per després de la Fira! ara! (o demà)...
i parle seriosament...(espere)!

Oggi poi diventare pazzo!

Morte a Venezia

L'amore sà di età? magari no. Ma per che cuando guiardi gli occhi che ormai non sono di bambino ma neanche di uomo ti senti un po' male?...
non lo só, ma il film mi ha fatto reflectere un po' sulle età nella mia concepcione del'amore.
Magari anchio ho diventato piú mato oggi, chi lo sà...io no.

sensacions...

Per a quan uns llavis que puguen besar sense por?

Si ens besem pels carrers

trontollaran les cases,

les dones del raval

ho contarn al batlle,

vindran guàrdies cicils

empunyant simitarres,

dis frares del Remei

i el sometent amb arma.

Convictes de mant crim

ens penjaran a plaá,

quan ja siguem penjats

repicaran campanes,

acudirà la gent,

proclamaran l'alarma

i el batlle, modestet,

dirà quatre paraules.

Serà un dia revolt

amb molta tramuntana,

com brandarem, amor,

tota la santa tarda!

Per veure'ns vindrà gent

de tota la comarca,

algú dirà: és molt trist,

i et mirarà les cames.

Entorn del cadafal

nenes uniformades

recaptaran diners

per les missions de l'Àsia.

En ser que sigui fosc

tornarem cap a casa,

gats adúlters viuran

la nit a les teulades,

ens farà mal el coll,

tindrem les mans ben balbes,

els ulls inflats pel vent

i un tremolor a les cames.

Sinistres vigilants

armats amb forca i dalla

percaçaran arreu

parelles amagades.

Abans no es faci clar

fugirem cap a França

pels vells camins del bosc

disfressats de captaires.

Quan ja siguem ben lluny

en qualsevol obaga,

cremarem els vestits

i esborrarem el rastre.

Llavors, lliures i sols,

sense dir cap paraula

ens besarem de nou

amb una força estranya.

(Romanço-Miquel Martí i Pol)

Jo Preferia els tarongers...

Ens fem grans i els nostres llocs van desapareixent, modificant-se...Deixen pas a noves vides. La ilusió d'altres els ompli ara. Ja no ets aquell nen que corria entre tarongers mentres la teva avia feia el dinar. Ara ja no hi ha tarongers. Ni la perera, ni la canal, ni el trastero,... a la muntanya veina han fet noves cases i la teva cambra ara l'ocupen alemanys, anglesos, ..., a setmanes.
Tot canvia, el que abans era plaer ara és un negoci.

Marxuquera...

(encara que he de reconeixer que un cop les obres han estat acabades tan dins com fora la caseta, i redecorada... el jardi amb les noves plantes i les pedres blanques ficades... no ha kedat gens malament... però i la nostalgia? )

Quedarien bé per al videoclip¿? o per al Diario¿?

Que mala folla teniu quan voleu!
mamons!
(amb carinyo, eh! con amor y ternura!)

**El problema no és la intenció ni el contingut, si no les formes.
Ja sé que calen noves mires i deixar de pegar-li voltes al mateix meló durant massa temps. Estimar-se més i estimar a la resta... ok? però una cosa: a la pròxima sin metaforas/burlas. ok?L'efecte serà el mateix, Segurament menys gracios per a vosaltres però...
us estime! de moment.

.