NO VULL SER PRODUCTOR!!! (crit de matinada)

NO M'AGRADA DISSENYAR JORNADES LABORALS!!!!ESTIC FART DE IMAGINAR QUÈ CONY FARÀ EL TREBALLADOR x A LES 14h i 54 m.!!!NO VULL PATIR PER SI ELS TREBALLADORS FAN MASSA HORES O NO EN FAN CAP!!!I DAMUNT m'IXEN BUITS PER TOTS ELS LLOCS!! I DIES DE FESTA A TUTI-PLENE!!!AIS MARE!!!!AMB MI S'ARRUINAVA LA PRODUCTORA MÉS SOLVENT!!!

NU M'AGRADA!!!!

ais!!!! necessitava cridar! és que porte moltes hores trencant-me el cap per fer que la meva hipotètica plantilla de realitzadors, redactors, etc... del programa : Silenci?, treballen tots els dies i totes les hores.... i a mi em sobren hores per dalt del cap!!! què no estic tenint en compte?...si seguis els preceptes del professor treballarien menys que un estudiant de...de...de... mmm...periodisme (sorry Reme ,Fernando i Araceli, però amb els de C.Au nu me meto que en conec a més, i ja se sap que dins del gremi som els que més treballem...jajajaj se ho ha cregut algú?).

Ai mare!!!! no m’agrada quadrar horaris!!! Jordi te necesito!!!! ais! tu si que ets un As planificant. M'en recorde de quan feiem la pre-producció de : Desvanezca el crepitar... kin control dels temps... kines taules més ben fetes!!! a vore quan tornes a las gandias!Jo ja comence a fer càsting per buscar a la xika perfecta per a tu! interessades deixar missatge. Se requiere buena presencia, inteligencia y saber estar!...

ais !!!! necessite dormir!!!! i quadrar esta cosa infernal!!! i pensar que fins fa unes hores creiem que ho teníem bé la Miriam and me... pobres innocents!!!Encara li hauré de donar la raó a ma tia quan dia:"cada cop m'alegre més de ser una burra ignorant... si amb lo poket que sé cada cop em fa més mal de panxa de pensar com està el món... imagina't si sapigués un poket més!!??"... En esas estamos todos tia! saber no és trankilitzador... però saber que no saps em tem que encara em fica més nerviós... (aquesta reflexió és que fa dies q volia escriure sobre ella... i mira ma salio aquin...po ale...)

uffffffffffffffffffff.................ale a seguir currando!

PD: Ara ja està!!! ho he terminado i no he mort en l'intent...Finalment no ha estat una experiència tan desagradable un cop he visualitzat tot el treball dels equips i els he ficat a fer feina. A vorem si al Hermanísimo de la nostra ex-ministra i santa madre de l'IVAM li sembla bé... si no, que li vaig a fer jo... simple mortal que no sol fer-se mai el horari de classe!! xq m'agovia vorem la setmana cuadriculada a la pared...Manies meves...

Delirios... Folk & Freaks!

Posa vi posa vi...
passa la bota passa la bota...
tio canya tio canya ja no tens les claus de ta casa...
Som els més borratxos de tot castelló, si ens emborratxem és per compromís i la nostra medecina sempre és el vi!!!
iepa iepa ipea!!!!

FOLKaSERRA!!!!

La señorita de documental!!! Quina vergonya!!
i no!!! jo no pegava botets!!! era la felicitat que em feia flotar (ala ves i corre!)
jajaja


No sé, estic content, Ahir folk i hui curtmetratges a un espai que em recordava molt a la biennale... molt xulo! si senyor!!! una nau industrial, amb projectors, i audiovisuals que es perden en el pur plaer de la imatge. Composicions plàstiques senzilles però interessants amb la justa il·luminació...PREFORMANCE: no coment. Gandia no està perduda (del tot) i el país? o és al revés?

Mínima!!

Soparet amb Sandra... Mi niña! queda pendent la passejada per voreta mar! si vols inclús podem quedar alguna vesprada i anem a estudiar a l’apartament i per descansar un Orxata o granissat al Xurreret i volteta per l’arena! (extensible a tots menys a Pau, que després del documental nu vull tornar-lo a veure almenys en una setmana!!! és broma!! jo crec que al final em contagiarà nerviosisme i tot... que no estaria malament).

I aquesta vespradeta un ratet al cafè del mar amb dos peladilles ensucrades... He tingut un poc de regressió introspectiva. Però m’ha anat bé, després he estat tota l’estona rient. Supose que cal deixar de dir certes muletilles i certs esquemes de conducta. Però no quan m’amenacen en donar de menjar als pardals amb parts del meu cos... (pobrets nu eixirien a res)... que guapo i listo és el meu xiquet mare! i quanta raó té (a vegades).

Ara comença el comte enrere! a estudiar...acabar treballs i decidir què fer aquest estiu!
aventura boja amb un desconegut a london city?, ciutat catalana que comença per B...? a l’eterna Safor?...pirar-me sense dir on? Quin estres!!!

Provaci ancora Sam...

Jo que sé...

“Mirar i remirar. Buscar atrafegat. Pensar que res roman igual que abans.
Sentir-te sol enmig la plaça més plena. A la vora dels amics.
Llança’t i corre!
Sent de nou l’enrenou de la vida. Estima’t i no tingues por...”

Al llarg de la vida ens han regalat milers de consells d’ànims, palmadetes per a que ens aixequem. La teoria la sabem, però és tan difícil moure’s un altre cop, deixant enrere allò que ens fe caure.
Molts cops som a terra per el plaer de ser-ho. Estem bé, res ens ha colpit i els que ens estime(n)m ens tenen ben amarrats per evitar que caiguem. No obstant ens empenyem en veure el sol massa a prop i el camí massa llarg. Ens deixem endur i tallem els llaços que ens uneixen.
No em lamente si sóc jo qui s’ha espenta’t a asi mateix. No plore si m’agrada estar atrapat en el fang.
De tant en tant ens agrada veure’ns així. Volem que els demés reforcen les seves amarres. Té molt a veure amb, el que fa uns dies la gent reflexionava: assistir-se i insistir-se. O el que el savi en estat de lucidesa va anomenar: “fer-se el poeta despechado” (sense ser-ho).
Èpoques de tot! El problema és viure al lament constant. És una manera d’insistir molt canalla que l’únic que fa és endinsar-te més encara en la foscor de no sentir als que encara fan força per mantindre’t de peu.
Gràcies i de res.

I tu on ets?

Ja ho sé que dic “sinsentidos” però qui no vullga que no mire. Tot ve pel comentari que em feia l’altre dia el gran Eloi sobre els perills de pedres en un món literari del lament. Té raó en que és perillós si no es sap jugar sense penetrar i ser absorbit per ell. Tranquil, jo no jugue que no em sé les regles de la mètrica i sols faria que el ridícul més espantós.

Una nit a la Búho

Les nits de Búho sempre són màgiques. Misteri o ciència?

No sé si és herència de quan sortia a fer obres incomprensibles per a tots, menys per a Lluís (l’autor, director i actor). A la meva última Búho ixirem els dos en Tertulia de fútbol. Un obra de teatre que se’m va permetre llegir per primer vegada quasi en el mateix espectacle, coneixia les accions però no les paraules. Quan ja no podia tirar-me arrere. Fou una crítica al Star-system del grup de teatre. Que si bé justificada i meritada per alguns, d’altres no tenien tanta culpa. No obstant la gent se ho va pendre coma crítica constructiva. Moltes palmadetes després, abraçades i felicitacions, i seguiren fent el mateix: bon teatre universitari. Però amb menys fums (excepte un parell que per molt que ho intenten són així: prínceps blaus, desitjats i amb sequi de bavos@s al seu entorn).
I quan anàrem a Lleida? Mi primer y último bolo!

Lluís al seu nou espectacle

De l’any que ve no passa que torne a sentir els nervis abans de... Crec que em serví per superar una miqueta la vergonya patològica. Sols una miqueta.

gent de monmineT

La festa anit continuà per la platja de Gandia. Poc d’alcohol (quasi gens) i cap tipus de droga més enllà de l’endorfina de les nostres glàndules.
Xops cap a casa a les 4. I si! També m’ocorregué un fet estrany, como no! Un tipet que jo ja feia dies que notava que m’observava per la universitat es clavà al bany només entrar jo (water de Brujas... massa gran no és) i abans que jo acabes de fer el que m’havia dut allí, es ficà a xarrar-me. El meu cap a mil pensant coneixeré a aquest tipo?

-¿Cómo te fue por Granà pixa?
-Granà? Home... ja farà quasi 7 o 8 anys que no vaig, però va estar bé.
-Pixa... però si me digueres que anaves este fin de semana! ¿no te acuerdaS?
-JO?
-si! Hace un jueves o dos... cuando me invitastes a un huevo picon!
-(cara blanca de davidet) a un què?
-un huevo picon pixa!
-comol?( pànic al meu rostre)
-Si costo del bueno! Parece mentira que seas de Granà!
-JO de Granada?
-Niño... que me enseñastes el DNI...
-No fill meu... Sóc d’aci.
-mmm...Pues no serias tú!
-Po va a ser que no...
Se’m presentà, xarrarem un ratet més i continuà la festa... després ens el tornarem a trobar (nu quiero acusar a nadie pero a alguien le moló! Gorrina!) i em digué que hi ha un granadino per Gandia amb el meu rostre...Pobre...Mira que hi ha cares per triar... havia de triar la meva...

Botellin (whiski amb cola)

Redistribuint les coses...

1-Pila de Cds per classificar...
2-Quina escampà!
3-Uis apareció en un cajón!
la d'anys que nu s'obria ixe moble...