Una nit a la Búho

Les nits de Búho sempre són màgiques. Misteri o ciència?

No sé si és herència de quan sortia a fer obres incomprensibles per a tots, menys per a Lluís (l’autor, director i actor). A la meva última Búho ixirem els dos en Tertulia de fútbol. Un obra de teatre que se’m va permetre llegir per primer vegada quasi en el mateix espectacle, coneixia les accions però no les paraules. Quan ja no podia tirar-me arrere. Fou una crítica al Star-system del grup de teatre. Que si bé justificada i meritada per alguns, d’altres no tenien tanta culpa. No obstant la gent se ho va pendre coma crítica constructiva. Moltes palmadetes després, abraçades i felicitacions, i seguiren fent el mateix: bon teatre universitari. Però amb menys fums (excepte un parell que per molt que ho intenten són així: prínceps blaus, desitjats i amb sequi de bavos@s al seu entorn).
I quan anàrem a Lleida? Mi primer y último bolo!

Lluís al seu nou espectacle

De l’any que ve no passa que torne a sentir els nervis abans de... Crec que em serví per superar una miqueta la vergonya patològica. Sols una miqueta.

gent de monmineT

La festa anit continuà per la platja de Gandia. Poc d’alcohol (quasi gens) i cap tipus de droga més enllà de l’endorfina de les nostres glàndules.
Xops cap a casa a les 4. I si! També m’ocorregué un fet estrany, como no! Un tipet que jo ja feia dies que notava que m’observava per la universitat es clavà al bany només entrar jo (water de Brujas... massa gran no és) i abans que jo acabes de fer el que m’havia dut allí, es ficà a xarrar-me. El meu cap a mil pensant coneixeré a aquest tipo?

-¿Cómo te fue por Granà pixa?
-Granà? Home... ja farà quasi 7 o 8 anys que no vaig, però va estar bé.
-Pixa... però si me digueres que anaves este fin de semana! ¿no te acuerdaS?
-JO?
-si! Hace un jueves o dos... cuando me invitastes a un huevo picon!
-(cara blanca de davidet) a un què?
-un huevo picon pixa!
-comol?( pànic al meu rostre)
-Si costo del bueno! Parece mentira que seas de Granà!
-JO de Granada?
-Niño... que me enseñastes el DNI...
-No fill meu... Sóc d’aci.
-mmm...Pues no serias tú!
-Po va a ser que no...
Se’m presentà, xarrarem un ratet més i continuà la festa... després ens el tornarem a trobar (nu quiero acusar a nadie pero a alguien le moló! Gorrina!) i em digué que hi ha un granadino per Gandia amb el meu rostre...Pobre...Mira que hi ha cares per triar... havia de triar la meva...

Botellin (whiski amb cola)