El agua bendita que sabe a limón

Un sacerdote noruego bautiza a un bebé con Coca Cola al limón El país.es

Las emergencias es lo que tienen. El sacerdote Paal Dale, del pueblo de Stord, en Noruega, se vio en un aprieto mientras bautizaba a un bebé, tras congelarse los grifos de agua de la iglesia. Al no tener agua bendita, el cura tuvo que improvisar: bautizó al niño con Coca Cola al limón.

I tan mateix tenim el Dret de Somniar...

Mateix text passat pel Youtube...

Fora els mercaders del Temple [Crist Dixit]

Rouco es un lince

La Iglesia sigue a vueltas con la reforma de la Ley del Aborto. En la nueva campaña, "Protege mi vida", aseguran que la flora y la fauna están más protegidas que la vida humana. La Sexta.com

Nadie me quita mis vacaciones en Castellón...

Fabra no retirará el libro que justifica el franquismo

La Diputación de Castellón avala la publicación por la libertad de expresión. Público.es

No faré comentaris! ni em clavaré amb una institució tan centenaria com la diputació de Castelló. On els seus Presidents són casualment sempre de la mateixa familia. Canviar per Canviar és tonteria, no?

Notícies que ja no sorprenen...

i no obstant com poden fer-nos renegar de la espècie humana:

La crisis también se lleva por delante al PC de los 100 dólares

Varios Gobiernos compraron la décima parte de lo que habían prometido -Los ultraligeros de 300 euros se han comido al OLPC, que no sale por menos de 175 - La mitad de la plantilla de la fundación, despedida. Elpaís.com

Marruecos detiene a 25 homosexuales en una romería

Dos asociaciones denuncian redadas masivas en una festividad popular. Público.es

Entre d'altres...

Feixistes!!

Publico.es

Barcelona. Manifestants contra el procés de Bolonia.
Feixistes fent la feina bruta dels carronyers.

Dic carronyers amb el que això comporta. No són ells qui carreguen contra els joves, però esperen com a buitres als despatx que els seus mercenaris facen la feina.

Feixistes? però si Saurà és d'esquerreS...!!! jajajajaj jajajjaa

I els reis d'Orient són màgics, no et fot!! si volen ser d'esquerres que ho demostren! i si volen ser Feixistes que segueisquen aixi...que duen un camí molt encertat. Directament al seu destí, sense parades ni moments de respos.

Els estudiants desobediren a l'autoritat? i tan que si!!! com toca!!! però l'autoritat en un Estat democratic pot cargar així? ho dubte. Alguns agents han ixit ferits, un d'ells greument. Ho lamente, de veritat. Però si no estàn preparats per a ser agents de l'ordre sense l'ús de la força igual millor es queden en casa. L'esquera no es pot permetre tindre a equestos a les seves ordres. O almenys j0 pense així. Modestament...
Ser d'esquerres no és una etiqueta de moda, no és un complement que conjuga bé amb les sabates o la panna...és quelcom més. Al igual que el tarannà no et fa d'esquerres. Ja ho diu Lluis Llach: " Ser d'esquerres és un pal".

Che ore sono?

A la biblioteca, amb "il libro dello studente ed sesecizi" i milers de fotocòpies a les mans estic intentant estudiar una mica d'italià. Sumant la meva mancança absoluta de voglia i un desentrenament mental per a romandre més de dues hores estudiant de valent, i porte des de les 9 del matí (són les 11:50)... No! no he estat tot aquest periode cara els apunts, però si una gran part. Doncs l'operació dona com a resultat un post. I si li apliques una inequació i una derivada ens dona una visita al youtube.

Donat que tenim la llengua més bonica del món. Ei! que no sóc jo qui ho diu; el prestigiós estudi de les llengües més adorables del planeta ho ha dir. Treball que podeu cercar a la Xarxa, molt científic. On podem extraure que 70 de cada 3 entrevistats opinen, pensen i diuen que és així. Per a certes coses no calen estudis. Tan sols sentiments. Pot ser no siga objectiu, però cal? no!

A més a més ningú serà capaç de negar-me que: t'estime, és molt més agradable de sentir que no pas ti voglio! ni punt de comparació.

En pocs dies tindrem als carrers les ordes invasores vestits de valencians, fent-nos creure que ser valencià és això. No negue que una gran part de la nostra idiosincràcia és així. Ens agrada la polvora, la música, la burrera, el despilfarro, l'aparentar, el bufar en caldo gelat i ser els millors i els que més gran i exagerat ho fem tot...però tenim tradicions, llengua, sentiments i CULTURA, on resideix això a les Falles més enllà de quatre casos tan destacables com Món faller dur a terme per Fernando, un bon amic encara que desaparegut en els últims temps (sóc malvat, ho sé). Realment en contra del que semble: estime les Falles. I per això em fa mal veure el quesón. Com són i per a qui són (quasi en exclusiva). El que podrien ser i el que s'han deixat fer estan tan allunyats que dona molta pena. Quan les falles, els fallers i els valencians abandonen el decàleg de costums dictats per la Dictadura feixista i el folklorisme regionalista tal vegada pugam gaudir d'una festa pagana del i per al poble.

Mestres tan anirem a les Falles combatives, a bufar-nos i fer l'aca, que en el fons també som valencians i ens corre per la sang el foc i la burrera a manta! És tan lleig renegar del que ú és!

Bones Festes!

A Dormir!

Bon viatge Rubianes!

Divertit i intel.ligent! àcid i corrosiu: exel.lent per netejar tot tipus de feixismes...

Aquesta obra de teatre vingué a Gandia i espere no oblidar-la mai. D'aquells fragments de vida que et fan riure, reflexionar i apendre.

Avui molts el recordaràn per els exabruptes de les formes sense parar-se a pensar en el contingut. Obviament no ho faràn, igual els caldria emmudir. Com sempre ells poden parlar. Tenen els mitjans i raó dels diners. Mai sabrem què diria Rubianes al respecte del somriure del Senyor Pons després de les el.leccions gallegues, però segur que ens podem fer una idea, no?

Si hi ha temps l'obra de teatre està sencera a fragments al Youtube...

Ens vegem allà on estigues Rubianes.

"Allitar-se" i romandre en un somni...

Insomni

[1868; del ll. insomnium, íd.] m PAT Trastorn del son consistent en una dificultat per a adormir-se o en un desvetllament precoç amb impossibilitat de tornar a agafar el son.

El fet és que no estic dormint. Res que em ronde pel cap. Res important, vull dir. Els afers mundans: haurè desconectat el calefactor? demà a quin hora aniré alli? tindré temps de fer allò?... Però no tinc ganes de tancar el portatil i possar-me a dormir. Massa cansat per llegir, no sé ja si les línies comencen o acaben al mateix lloc fent un bucle interesantment fastigós...

Ja he fullejat -com es diria en termes cibernètics?- dos diaris de tirada estatal, edicions que no formaran part de cafeteries, oficines, biblioteques i demés fins d'aci unes hores. Algún de proximitat? passe...sincerament, no m'atrau en aquest moment possar-me de mala sang. No conve, si el que es vol és anar al llit i dormir. De tota manera els periòdics valencians, amb certes excepcions no massa notables, no em resulten atraients. Pot ser que els temes valencians: corrupció, política de cavernes, contrucció/destrucció,...algun que altre fet cultural i burrera a manta, cada cop m'alteren més i em sobrepassen i per això el meu subconcient, que li agrada mantindre un equilibri paranòic però estable, decideix absentar-se del seu deure/dret cívic de ser informat de segons què i cóm.

Ara sols em queda que tancar els ulls, veure com la pantalla deixa d'emetre llum i endinsar-me en un somni que segurament oblidaré...

Bon Nadal i Solstici d'hivern.

Se'm presenten uns Nadals extranys. Per primer cop "ma uela" no serà amb nosaltres. Aquestes dates sempre han estat màgiques a la meva familia. Jocs, sentiments, emocions, rialles, plors, regals, nadales, crisis i "despilfarro"... On tot girava al voltant de la matriarca que ens reunia i mentres l'adoravem ens feia sentir especials a cadascun.
Sé que la cançò no fa referència al mateix tipus d'amor del que jo parle. Però a la fi amor és amor.
És cuirios que se n'anés tot just per aquestes dates després de les celebracions. Dates per les quals tots tornarem a seure a taula amb nous records per compartir. Alguns inclós veniem d'uns mesos fora.
El Nadal és consumisme i compendi d'horterades, però també és ma uela i som nosaltres, és un época on la majoria de la gent s'enganya pensant en que són millors persones, però crec que aquestes dates també són molt necesaries per a mantindre un vincle entre congèneres.
Si apartem el sentiment religiós i l'ansietat per comprar allò que no ens podem permetre, pot ser siga un bon moment per dir-nos que ens estimem:

Us estime! "per què sou uns animals per què sou es meus germans! ".

Sé que el buit, els buits, sempre hi seràn, però el record és tan present i el saber que l'atzar ens va regalar rialles i emocions durant cada instant que compartirem fa prou més planer el cami. És el que tenen les bones persones t'ensenyen a viure i conviure però és nota tan quan no és la seva batuta, què si es nota!

Bon Nadal!

Ron con limón

- ¡Ey! yo a ti te conozco.
- ¿Si?
- ¡Sí!
- No creo…
- ¡Te digo que si!
- Bueno, a ver, y ¿de qué?
- ¡Está bien! De nada, pero podría empezar a hacerlo hoy, ¿no?
- ¿Sigues un manual?
- Me llamo Raúl ¿Tú?
- Adivínalo.
- ¿Siempre eres igual de borde?
- A veces soy peor.
- No, imposible.
- Una vez le mordí a uno. Cuatro puntos.
- Caníbal.
- Igual…
- ¿Puedo invitarte a algo?
- ¿Cuándo me preguntas si estudio o trabajo?
- Después de la copa. Capítulo 5º del manual.
- Vale, pero a la copa te invito yo.
- ¿Andrés?
- No, pero casi.
- Jajaja, me gusta el ron con limón.
- Buena elección.

[…]

- ¿Me vas a decir tu nombre?
- No creo.
- Eres tal como imaginaba.
- Soy previsible…
- Eres raro.
- ¿qué te ata aquí?
- La rareza…
- Estás muy mal de la cabeza.
- Me lo suelen decir.
- Está bien, me llamo Andrés, ¿cómo lo sabías?
- Te dije que te conocía.
- ¿De qué?
- Adivínalo.
- Dímelo.
- De otra vida, quizás.
- Lo que yo diga. ¡Locos del mundo a mi!
- No te pases…
- No me conoces, fue azar…
- ¿Tu crees?
- Sí.
- ¿Estás seguro que no soy una entrada en tu agenda que no recuerdas de qué conoces?
- ¿Por quién me tomas?
- ¿Yo? Por nada, tú mismo lo dijiste: eres previsible.
- ¿Pero me conoces?
- ¿Tú qué crees?
- Ya no sé qué pensar…
- No pienses.
- Como si fuera fácil.
- No tienes ninguna obligación de continuar la conversación, si te das la vuelta desapareceré.
- Pero entonces no sabría quién eres.
- Ya lo olvidaste una vez Andrés.
- Pero…
- Sin excusas.
- ¿Adiós?
- Si es lo que has decidido.
- No, pero…
- Decide, pero sin lamentaciones. Hola o adiós, no es tan difícil.
- Lo es para mi.
- No se puede tener todo. Todo es nada.
- Lo sé…
- ¡Actúa!
- No puedo…
- ¡Adiós!
- ¿Pero quién eres?
-Alguien que volverás a olvidar.

Reculadeta!

Cal una perspectiva nova per a reformular aquest Espai comú anomanat Unió Europea. On les directives siguen a favor dels ciutadans i no en contra. On cap iluminat, després de gastar els diners d'aquells a qui pensa empalar en nom del progrés, per justificar el seu salari en un moment de deliri decidisca tirar endavant directives com la de les 65hores setmanals o l'Espai Universitari Europeu o la seva tan manifesta desiria per tot allò que tinga que veure amb els pobles minoritzats i les seves llengües i cultures,.... Sembla que després d'un dinar pagat a escot per cadascú dels contribuents els (alguns) polítics encengueren un cigar i copeta de brandy a la mà feren un concurs de veure qui la diu més grossa i el qui guanya té l'honor de possar-se el barret de Napoleón i pixar de la balconada de Sant Pere del Vaticà (a ser possible un diumenge allà les 12am.).

No sé si l'esperit de la vella Europa que diuen que Zapatero ha defés aquest cop ha existit o existirà mai, però de ben segur que hui en dia a la Comisió: NO. Encara que tampoc entre els nostres conciutadans, que han deixat la cívica activitat de pensar, opossar-se, opinar, manifestar interés o repulsa...vatja el que diriem ser ciutadans lliures ideals. No obstant som una mena d'usuaris o públic passiu consumidors de farinetes marca: traga i engul.

Un altre món és possible i sobretot necessàri, a banda que sense un altre tipus d'interelacions no hi haurà món per als humans, almenys.


PD.: que conste que el post ha estat realitzat prou abans de veure la portada del público d'avui!!! que quan le vista al recull de premsa de la televisió. Parauleta de bon xiket!!!
La noticia enllaçada le buscada després per ilustrar l'entrada directament al google possant 65 hores público...per tant no he vist la seva portada fins molt després d'haver estat publicada.
I perquè no dir-ho: em fa gràcia que Público haja tingut la mateixa idea que jo (o jo que ells)...en el seu transfons.
PD.2:la bandera de l'esportiva esta formada per caques...però me tem que no es veu, amb el que m'ha costat d'apegar una a una!! :( jajajaj

Pre-inscripció feta!

Sincerament no crec que arribe a entrar al segon cicle de periodisme, però en un moment que no sé massa bé què designis vull fer en un futur massa pròxim doncs no tancarem portes abans d’obrir-les...

Encara que sobre la professió cada cop tinc més dubtes, més agonies i pors. Em sembla un món molt interessant replet de persones i actituds a exterminar; i d’altres a potenciar, clar!

Però no tirem tan sols la culpa a la gent que es dedica a informar-nos d'una manera espantosa i vomitiva...aquests subproductes són fruit de que una massa d'espectadors-usuaris-consumidors els fan els cors als empresaris/es acceptant la basura que els seus gossos de presa escamparan..

I si! la reflexió és més profunda, llarga, seriosa i cal evitar tòpics... Jo recomane els discursos de Iñaki Gabilondo al rebre el premi de mans de García Marquez avui, o el que fe a Gandia per ignagurar la nostra Carrera... metafores com: un cirurgià mai operaria sense llavar-se les mans, encara que el director de l’hospital li ho demane per estalviar-se diners...Com és què un periodista es permet publicar alguna cosa sense contrastar?...O sobre el paper d'una societat que ha deixat de controlar al que anomenen el quart poder... que com a tot "poder" sense algú que el vigile i el frene, deriva en una mena de burla a la llibertat i al sentit comú (si es que hi ha algun comú sentit).