Un skineto defensant a Lenin...
un francès, rúbio, amb rastes que li surt una rata del la caputxa de l’abric... quin crit...
la rata al meu damunt... arggg
Retro Zaping a les tantes (si me rist Sandreta)...
Un tipo amb un pal cridant Marikones Marikones... Damunt al pobre que perserguia me temo que d’això poc...
La busqueda d’un "traster" i la utilitat de les càmeres de seguretat...
un amic que fa temps que no veus...
La felicitat en els rostres...(ais parelleta quina cara de gust que fèieu)
Mojitos... Que bons... que luxe... ais que mayores nos hacemos... donde quedó el calimocho?
vi: La col·legiata...que BO!...
Sandwich... uffff...
cambrers... lo mismo...
La policia escorcollant a la troupe autoestopista...
Menús mal que el francès ja ho duia tot dins...
La llengua del francès fent coses rares mentres la rata li recorria el coll... que drogao...
la plaça del Carme... Que de recuerdos...els carrers...
Joan demanant dormir 5 minuts ... Bueno vale... Que madraza que soy...
anar sense telèfon...
Joan ,el de Benimaclet, explicant els motius de la seva clarividència i de la meva opacitat: ell és diu Joan i no david, és obvi, no?...(jo nu ho vaig entendre... però bueno)
Amàlia i Nuri arribant en la llunyania...
un alemany que parlava italià...
Una nit de petits detalls però de somriures continuats...
Tranquil·litat i diversió...
Que bé que me ho vaig passar...
un francès, rúbio, amb rastes que li surt una rata del la caputxa de l’abric... quin crit...
la rata al meu damunt... arggg
Retro Zaping a les tantes (si me rist Sandreta)...
Un tipo amb un pal cridant Marikones Marikones... Damunt al pobre que perserguia me temo que d’això poc...
La busqueda d’un "traster" i la utilitat de les càmeres de seguretat...
un amic que fa temps que no veus...
La felicitat en els rostres...(ais parelleta quina cara de gust que fèieu)
Mojitos... Que bons... que luxe... ais que mayores nos hacemos... donde quedó el calimocho?
vi: La col·legiata...que BO!...
Sandwich... uffff...
cambrers... lo mismo...
La policia escorcollant a la troupe autoestopista...
Menús mal que el francès ja ho duia tot dins...
La llengua del francès fent coses rares mentres la rata li recorria el coll... que drogao...
la plaça del Carme... Que de recuerdos...els carrers...
Joan demanant dormir 5 minuts ... Bueno vale... Que madraza que soy...
anar sense telèfon...
Joan ,el de Benimaclet, explicant els motius de la seva clarividència i de la meva opacitat: ell és diu Joan i no david, és obvi, no?...(jo nu ho vaig entendre... però bueno)
Amàlia i Nuri arribant en la llunyania...
un alemany que parlava italià...
Una nit de petits detalls però de somriures continuats...
Tranquil·litat i diversió...
Que bé que me ho vaig passar...
2 comentaris:
I jo, que si,també hi era...Va ser molt divertit i, si més no, va passar tot en un bot, com lo millor dels millors dies...Adeu Pasqua Florida!!
Ai mare, si fa temps que no passe una d'aquestes nits valencianes... ara que, les madrilenyes tampoc tenen res a envejar, tu en pots deixar constància, eh? :-P
Davidet, Davidet, que estàs fet un perdudeeet!
Publica un comentari a l'entrada