Elx: la dama és la primera lesbiana de la península...pos no és ella poc poderosa!

Po eso, de la meva visita a terres il·licitanes em quede amb un extrem bon sabor de boca. He conegut, o reconegut de manera diferent, gent molt maja.

A banda, momento cerdo: no hi ha lletjos allà al sud? Verge maria -en honor al colonitzador català que avui ens ha fet sentir sardanes i ballar-les... si fills no tenen prou en furtar-nos els nostres homes, la llengua, l'aigua,... damunt! ens volen fer ballar Sardanes, pero venga! ;) -

Això si, em vaig sentir molt estrany als concertets. No coneixia ningú. Ja feia segles que no em topetava amb col·legues en els llocs menus esperats. Però no és rar, em de tindre en compte que allò ja és Murcia. però si xarren igual que ells! menus Joan, que encara no m'ha quedat clar com és que parla català oriental. Misteris de al ciència. L'heu de conèixer, una perla de persona. Guapo, simpàtic, divertit...etc! però na de echarle el diente, que té parella...

Si de cas un altre dia ja us conte el viatge, que ara estic cansat.

...

La meva visita per terres de la Emperadriu Rita I me ha gustado mucho. En primer lloc la volteta pel Carme. Recreació de la vista (staff, o no? vosotros 3 ya me entendeis, no?) i posterior xerradeta amb joanet, on vaig arribar a una de les més terribles conclusions dels últims temps: he estat malalt de burrera no d'estima. Si! ara estic segur que el immentable no m'ha agradat mai. A mi em molava la idea que jo havia fabricat de su ser. (no dic que el Ser-real, siga millor o pitjor que el Ser-idealitzat, simplement diferent). I per tant aquest cop si anem per bon camí. Crec que el viatge al sud també m'ha anat bé per desemboirar-me i veure les coses un poc més de lluny. Si torne a caure, doncs mira cauré.

També la trobada casual amb Carles a la Renfe m'ha fet molt de comboi. En els últims temps he conegut personetes que espere que estiguen ahi per molt molt de temps. Com ell, juan o fernando, i quasi també el catalanet d'en Marc, que encara que ens vullga colonitzar és majo.

I'm happy.

Com parlava anit amb Joanet: que afortunados somos de estar rodeados de quien estamos.

A vegades tinc la sensació de què he fet jo per tindre tanta sort. Però d'altres pense: cony! no és sort! és que tots em estat molt intel·ligents i selectius i així poc a poc hem pogut formar una colla fantàstica! o no? ale! ja ta bé de momento exaltación de la amistad, que encara nu he begut res! jajaja besets! us estime xq s' ho mereixeu i no em queda altra! y xq yo también lo valgo! viva la autoestima :P