Cada dia que passa estic segur que a l’eròtica del poder i la pròpia dels adonis grecs se li pot sumar l’eròtica del silenci. La característica d’aquells i aquelles que els acompanya un: Dios! Però tenies que parlar?...
Segur que li ha passat a tothom algun cop, o més d’un?
Aquesta vesprada he tingut el plaer de xerrar amb dos representants de dita eròtica. Un d’ells descamisat.
Valgame la solead! Las cabras i caguen Dènia!
Ais... Per què no ens conformem amb menys? Cal tenir-ho tot? Una mescla en sa juta mesura?
Hugo Silva, No es que tinga res contra d'ell, però els personatges que sol encarnar a la ficció ben podrien ser mudets i algo vegetals... Guanyaria més.
1 comentari:
sense comentaris (i mai millor dit)
rem ;p
Publica un comentari a l'entrada