Titulars...

És estrany, avui té mirat als ulls i no me sentit malament.

Els nervis no invadien la meva parla I no em mostrava taquicàrdic.

Pot ser el meu Cristo in Crocce particolare, ha decidit ascendir al regne dels inferns i romandre allà quiet per sempre.O pot ser l’he enviat jo amb una patada.

Siga com siga em sent bé. Content, feliç… Enamorat del que tinc i del que sóc i podem arribar a ser. I el millor de tot? que no tan sols per aquest fet. Molts altres em ronden pel cap, pels pulmons. A l’alè. Als dits...

Compromís cap a mi i menys temps perdut lamentant allò que mai ha estat possible.Aprendre a escoltar Antònia Font verge de sentiments corruptes.

...

-El dia 10 examen?

-ni de conya!

-jo et veig preparat.

-jo no…, però si sols he vingut 3 dies!

-el 10 aleshores?

-No!

-Doncs ens plantem en el 20.

-ixe…ixe… que a mi el número 20 sempre m’ha agradat molt.

Poc a poc ens fem adults, no? primers passos conclosos.