Ara no cal buscar culpables...el que ens cal és fer-los educadament fora. Sense escàndols però de manera clara. Qui no ha sabut gestionar el “desitjat” “canvi” ha d’anar-se’n. Deixar pas a sang i idees noves, reciclades, adaptades evolucionades...En definitiva : Bones. Bones en el sentit més ampli, bones per a guanyar escons, bones per fer del nostre terme un Poble, bones per regenerar teixits malmesos i per crear-ne de nous que ens siguen escaients, bones per ser elaborades des de la bondat innocent de voler servir als conciutadans, bones per buscar la felicitat dels veïns, bones per no néixer corruptes...Però no em de romandre impacientment tranquils i quiets. Eixir al carrer i observar, escoltar i passar a parlar a cridar a fer vore. Demostrar-los i sobretot: demostrar-nos que les coses es poden fer d’altra guisa. Que les peles no són l’objectiu d’un govern que vol ser democràtic. El seu objectiu és gestionar-les per a que tots gaudim del progrés, de la il·lusió de compartir un projecte, per a educar, per a guarir... que no són seus.
Així que a re-sorgir o sorgir però amb força, amb més que mai. Una força creadora.
El resultat electoral ha segut terrible, ho sé. Dona ganes de cridar i insultar a tots i totes, ho sé. No obstant jo avui em sent esperançat en un avui millor. Ens toca, ens cal i molt més no pot durar.
Els castellans diuen: no hay mal que cien años dure, ni cuerpo que lo resista... el nostre en dura més i el cos ens ha d’aguantar almenys unes quantes envestides més per deixar d’ofrenar glòries i començar a compartir-les, reivindicar-les i emprar-les, ací a ca nostra.
2 comentaris:
Si l'any que ve guanyen, me'n vaig del país, encara que siga a rentar banys a un hotel de Londres.
Jo, guanyen o no, ja estaré a Londres, espere que no rentant banys, però m'agradaria rebre allí la bona notícia de que el país encara no està perdut... tot i que ja no sé si em queda esperança! Ais, com en son, d'especialistes, en fotre els somnis enlaire!
Publica un comentari a l'entrada