Primeros pasos...

Al Cono Sur. Sobre la llitera. Amb la TV encesa i la TVE internacional. Fan una ficcicó d’una familia catalana on l’avia és una escriptir de renom - Rosa Maria Sardà-, recorde haver-la vist algun cop a València. No, no solc mirar la TV. Menys la TVE, el que passa es que estic esperant per ixir de festa. Amb dues estadounidenses i un asturià. El lloc? Azucar. Una espècie de boliche de salsa.

Ahir vam tindre el primer xoc cultural-econòmic. Pagarem les birres i al ixir el cambrer em digué: “yo no soy de reclamar..pero solo dejasteis 2 pesos de propina” i jo vaig entendre que en mancaven dos…i amb un aire de prepotència europea li vaig soltar dos pesos…i vaig observar la cara de: “tio rata”…al moment vaig entendre que l’home em reclamava un mínim de 20 pesos…el 10% del que haviem consumit. Així que vaig tornar enrere li vaig demanar disculpes pel malentes i em va birlar 20 pesos… De tota manera he parlat en argentins hui i m’han dit que en un pub mai deixen propina, però bé no em diran rata per 20 pesos, no?

Avui he estat per primer cop en la Plaza de Mayo (bé el dia que ho vaig escriure). El centre de poder de Buenos Aires. D’argentina. Podem trobar el Banco de la Nación, diversos Bancs com el Santander, El ministeri de Finances, la policia, la Catedral, i com no: la Casa Rosada i ademés els monuments als pares de la pàtria Argentina i la bandera. Després de vore la tomba del general San Martin, qui va conduir a les tropes argentines cap a la “liberación de España”, si, ells tingueren més sort que altres. Després he anat a classe i alli m’han dit que la profesora pensava que no tenia alumnes donat que la setmana anterior els meus dos companys havien dit que hui no vindrien. Però per sort me tropeçat amb qui m'havien d'haver possat en contacte des del primer dia: qui m'assignarà un tutor. Té collons que hatja estat per casualitat.

Pd.: vaig escriure el post fa uns dies, però no l'havia publicat encara per motius de gossera. No tinc altra escusa.
Al final aquell dia vaig eixir sol. Les dues yankes es bufaren massa elles soletes en el seu dormitori i l'Asturià estava cansat. Asin que... De tota manera ja havia eixit de festa per aci, no penseu, amb un company de la Universitat: Javier. Molt simpàtic i un altre dia amb dues xiques de Pamplona, un arquitecte madrileny i Jorge, un xic de València.

Vaig eixir soletes...però vaig coneixer força gent. Digam que vaig acabar a un lloc que es deia Sitges. No va estar mal la nit, encara que sense rallar-me massa m'ha fet pensar en altres coses. No sé, a vegades en els moments menys oportuns em dona per pensar. Què li ne'm a fer... però com dien aci: todo bien...esta bueno...

Coneguent Argentina i als seus conciutadans.
Pròxima parada? Iguazú...Quan descubrisca la manera més convenient per arribar.

La foto és d'internete... Són els edificis que hi ha al fons dels parcs que hi han al costat de ma casa. A vore si compre una camareta digital.Que em fa poreta traure la meva i que me la furten. No crec...però per evitar problemes. no?

Moltes abraçades!