Ca Macià...

Mai t' he contat aquella història?

Un dia vaig arribar de la Lluna!

Feia fred i jo anava nu. Vaig trobar Ca Macià, un home vell d’ulls clars i molt amable, amb els llums encesos.
No li sorprengué gaire que anés nu. A la seva edat ja havia vist de tot, inclòs altres que baixaren de la Lluna. A més a més quan ell era més jove havia tingut el privilegi de parlar amb un autèntic home de Júpiter. Fet molt més assenyalat.

-Saps? ja fa temps que no em visitava ningú...

Em va explicar que des de que els de la ciutat havien construït tan a prop de la seva masia ja sols passaven per alli els especuladors i els cotxes, i sempre amb presses. Per això estava tan content al veurem.

Els seus ulls brillaven i la veu li tremolava.

A mi em va saber greu dir-li que jo tan sols venia de fer un bany al llac, que té a prop i que amb la fosca no trobava la roba. El meu cap volia una valoració dels terrenys per invertir i jo no em vaig resistir a fer un bany abans que tot canviés.

Em va convidar a passar la nit. Anava a preparar carn i verdura espencada.

-Mai m’acostume a cuinar per a mi sol, i sempre en faig de més.

Vaig escoltar les histories de quan era menut, de quan el llac era més gran i més net. La seva lluita per conservar el lloc on vivia,...

Quan vaig despertar, ell no hi era. Tan sols una nota:

me’n torne a la Lluna. Hi ha menjar al rebost.

Ara algunes nits en que està plena apareix algun home de la Lluna i no fa massa en va vindre un de Júpiter. Sempre solc tindre alguna que altra cosa al rebost per si tenen gana.