[1868; del ll. insomnium, íd.] m PAT Trastorn del son consistent en una dificultat per a adormir-se o en un desvetllament precoç amb impossibilitat de tornar a agafar el son. | ||
El fet és que no estic dormint. Res que em ronde pel cap. Res important, vull dir. Els afers mundans: haurè desconectat el calefactor? demà a quin hora aniré alli? tindré temps de fer allò?... Però no tinc ganes de tancar el portatil i possar-me a dormir. Massa cansat per llegir, no sé ja si les línies comencen o acaben al mateix lloc fent un bucle interesantment fastigós...
Ja he fullejat -com es diria en termes cibernètics?- dos diaris de tirada estatal, edicions que no formaran part de cafeteries, oficines, biblioteques i demés fins d'aci unes hores. Algún de proximitat? passe...sincerament, no m'atrau en aquest moment possar-me de mala sang. No conve, si el que es vol és anar al llit i dormir. De tota manera els periòdics valencians, amb certes excepcions no massa notables, no em resulten atraients. Pot ser que els temes valencians: corrupció, política de cavernes, contrucció/destrucció,...algun que altre fet cultural i burrera a manta, cada cop m'alteren més i em sobrepassen i per això el meu subconcient, que li agrada mantindre un equilibri paranòic però estable, decideix absentar-se del seu deure/dret cívic de ser informat de segons què i cóm.
Ara sols em queda que tancar els ulls, veure com la pantalla deixa d'emetre llum i endinsar-me en un somni que segurament oblidaré...
3 comentaris:
pos quina sort, pq jo ja porte un parell de til·les i no sé si pegaré ull....m'he fet un cafè traicionero després de sopar, i amb taquicàrdia no s'estudia bé.
En fin... pos... q la vida mata, no?
Salut desficiós!
Estimat amic;
segons el Grec.cat:
desfici
[s. XIV; del ll. defectio, -ōnis 'abatiment, feblesa', que donà l'ant. defeci, després desfeci per influx de desfer i canvi de e en i per metafonia de la darrera i]
m Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent.
SERVIDOR, no té el meu ser cap mal físic ni moral i em veig en un estat de calma inquieta, però calma,... aixi que DESFICIÓS TU!!!
i ja saps que el café el carrega el dimòni perla...
És una manera de vore les coses.
Publica un comentari a l'entrada