Per a quan uns llavis que puguen besar sense por?

Si ens besem pels carrers

trontollaran les cases,

les dones del raval

ho contarn al batlle,

vindran guàrdies cicils

empunyant simitarres,

dis frares del Remei

i el sometent amb arma.

Convictes de mant crim

ens penjaran a plaá,

quan ja siguem penjats

repicaran campanes,

acudirà la gent,

proclamaran l'alarma

i el batlle, modestet,

dirà quatre paraules.

Serà un dia revolt

amb molta tramuntana,

com brandarem, amor,

tota la santa tarda!

Per veure'ns vindrà gent

de tota la comarca,

algú dirà: és molt trist,

i et mirarà les cames.

Entorn del cadafal

nenes uniformades

recaptaran diners

per les missions de l'Àsia.

En ser que sigui fosc

tornarem cap a casa,

gats adúlters viuran

la nit a les teulades,

ens farà mal el coll,

tindrem les mans ben balbes,

els ulls inflats pel vent

i un tremolor a les cames.

Sinistres vigilants

armats amb forca i dalla

percaçaran arreu

parelles amagades.

Abans no es faci clar

fugirem cap a França

pels vells camins del bosc

disfressats de captaires.

Quan ja siguem ben lluny

en qualsevol obaga,

cremarem els vestits

i esborrarem el rastre.

Llavors, lliures i sols,

sense dir cap paraula

ens besarem de nou

amb una força estranya.

(Romanço-Miquel Martí i Pol)

Jo Preferia els tarongers...

Ens fem grans i els nostres llocs van desapareixent, modificant-se...Deixen pas a noves vides. La ilusió d'altres els ompli ara. Ja no ets aquell nen que corria entre tarongers mentres la teva avia feia el dinar. Ara ja no hi ha tarongers. Ni la perera, ni la canal, ni el trastero,... a la muntanya veina han fet noves cases i la teva cambra ara l'ocupen alemanys, anglesos, ..., a setmanes.
Tot canvia, el que abans era plaer ara és un negoci.

Marxuquera...

(encara que he de reconeixer que un cop les obres han estat acabades tan dins com fora la caseta, i redecorada... el jardi amb les noves plantes i les pedres blanques ficades... no ha kedat gens malament... però i la nostalgia? )

Quedarien bé per al videoclip¿? o per al Diario¿?

Que mala folla teniu quan voleu!
mamons!
(amb carinyo, eh! con amor y ternura!)

**El problema no és la intenció ni el contingut, si no les formes.
Ja sé que calen noves mires i deixar de pegar-li voltes al mateix meló durant massa temps. Estimar-se més i estimar a la resta... ok? però una cosa: a la pròxima sin metaforas/burlas. ok?L'efecte serà el mateix, Segurament menys gracios per a vosaltres però...
us estime! de moment.

.

calia?

Doncs no...
no calia, no calia haver fet el ridicul més espantos dos cops per telèfon... i tampoc calia fer el q vaig fer al tren. com li dien? no sé... d'on? Malaga... què feia aci? visitar a una amiga que el pròxim curs estudiarà la meva carrera en la meva uni...
moralina de la nit: a la pròxima em deixe el telèfon a casa i si un xic guapo em parla al tren li dic q no entenc el castellà no siga cas!
mare!
les 15:12 i encara em note contentillo!!! no puk ixir de casa!

Elx: la dama és la primera lesbiana de la península...pos no és ella poc poderosa!

Po eso, de la meva visita a terres il·licitanes em quede amb un extrem bon sabor de boca. He conegut, o reconegut de manera diferent, gent molt maja.

A banda, momento cerdo: no hi ha lletjos allà al sud? Verge maria -en honor al colonitzador català que avui ens ha fet sentir sardanes i ballar-les... si fills no tenen prou en furtar-nos els nostres homes, la llengua, l'aigua,... damunt! ens volen fer ballar Sardanes, pero venga! ;) -

Això si, em vaig sentir molt estrany als concertets. No coneixia ningú. Ja feia segles que no em topetava amb col·legues en els llocs menus esperats. Però no és rar, em de tindre en compte que allò ja és Murcia. però si xarren igual que ells! menus Joan, que encara no m'ha quedat clar com és que parla català oriental. Misteris de al ciència. L'heu de conèixer, una perla de persona. Guapo, simpàtic, divertit...etc! però na de echarle el diente, que té parella...

Si de cas un altre dia ja us conte el viatge, que ara estic cansat.

...

La meva visita per terres de la Emperadriu Rita I me ha gustado mucho. En primer lloc la volteta pel Carme. Recreació de la vista (staff, o no? vosotros 3 ya me entendeis, no?) i posterior xerradeta amb joanet, on vaig arribar a una de les més terribles conclusions dels últims temps: he estat malalt de burrera no d'estima. Si! ara estic segur que el immentable no m'ha agradat mai. A mi em molava la idea que jo havia fabricat de su ser. (no dic que el Ser-real, siga millor o pitjor que el Ser-idealitzat, simplement diferent). I per tant aquest cop si anem per bon camí. Crec que el viatge al sud també m'ha anat bé per desemboirar-me i veure les coses un poc més de lluny. Si torne a caure, doncs mira cauré.

També la trobada casual amb Carles a la Renfe m'ha fet molt de comboi. En els últims temps he conegut personetes que espere que estiguen ahi per molt molt de temps. Com ell, juan o fernando, i quasi també el catalanet d'en Marc, que encara que ens vullga colonitzar és majo.

I'm happy.

Com parlava anit amb Joanet: que afortunados somos de estar rodeados de quien estamos.

A vegades tinc la sensació de què he fet jo per tindre tanta sort. Però d'altres pense: cony! no és sort! és que tots em estat molt intel·ligents i selectius i així poc a poc hem pogut formar una colla fantàstica! o no? ale! ja ta bé de momento exaltación de la amistad, que encara nu he begut res! jajaja besets! us estime xq s' ho mereixeu i no em queda altra! y xq yo también lo valgo! viva la autoestima :P

Menjar, beure i no creure...

Bon dia de Sant Roro a tots! Hereu del Déu Baco, aquest Sant fet de falla és homenajat avui a Xeraco (cómo no).

Sant Roro ens guarde!

Mai té contat aquella història?

Un dia vaig arribar de la Lluna.
Feia fred i no tenia roba per ficar-me. Vaig anar a Ca Macià, un home vell d’ulls clars.
No va mostrar gaire sorpresa per que anés nu. A la seva edat ja havia vist de tot, inclòs altres que baixaren de la Lluna.
Em va explicar que quan ell era més jove havia tingut el privilegi de parlar amb un autèntic home de Júpiter.

Últimament no solien passar per allí massa forasters. Em va explicar que des de que els homes de ciutat havien construït tan a prop de la seva masia ja no rebia les visites tan esperades i per això estava tan content amb la meva.
A mi em va saber greu dir-li que jo tan sols venia de fer un bany al llac, que hi té a prop de la masia, i que algú m’havia furtat la roba. Els seus ulls brillaven i la veu li tremolava.
Em va convidar a passar la nit allà. Anava a preparar carn i verdura espencada.

-Mai m’acostume a cuinar per a mi sol, i sempre en faig de més.

Vaig escoltar les histories de quan era petit, de quan el llac era més gran i més net. La seva lluita per conservar el lloc on vivia,...
Quan vaig despertar, ell no hi era. Tan sols una nota: me’n torne a la Lluna. Hi ha menjar al rebost.

Algunes nits en que és plena apareix algun home de la Lluna i no fa massa en va vindre un de Júpiter

Je ne compres pas...

Mare de Déu santa!

A veure, quina part de la paraula NO és incomprensible?

-ven que te presente a mi amigo.
-No
-es muy majo y guapo, y me ha dicho que le gustas.
-No, gràcies.
-es ese rúbio de ahí.
-...NI DE COÑA
-pero que es muy buen tio. Yo de ser gay me liaba con él...
-doncs... fes-ho, per mi no et talles.
-no te gusta?
-No.
-tío, una noche tonta la tiene cualquiera, no? Hazme ese favor y líate con él... Si quieres luego te beso yo a ti.
-Para! Que ja comence a sentir-me insultat, val?
-pero tío... que es muy buena persona.
-val... si jo no dic res, però es que... es que... ahh.. si... es que tinc parella!
-ojos que no ven... corazón que no siente.
-Però es que els meus ulls si veuen... i clar, no em sentiria bé després.
-pero una noche tonta la tiene cualquiera, y tu pareja no está, no?
-tin-la tu, xiket! (en aquest moment el celestino: alt, musculat i un poc atractiu, em va clavar la llengua en l’orella).
PLAS!!! (rejostio que li vaig pegar)
-Qué haces? No te ha gustado?
-tu diras?... pero eres tonto? Jo no entenc res i si em permets me’n vaig...
-tío que me caes muy bien,... va líate con mi amigo...
(...)
-Però no veus que es un poquet majoret per a mi?
-Mayor? Si tiene 22 años!
-si clar...
-Te lo presento?
-NO!
-Pues tú te lo pierdes. Y por cierto tiene 38.
-em deixes tranquilet ja?

Mentres tant les dues xiquetes, que m’acompanyaven, dient: però David, que si que es guapo... no sigues tonto...etc... Jo no és per criticar a ningú, però el gust el tenen en el CUL! O que volien fer-se amb el musculat i així deixaria de parlar en mi... no sé.
La nit acabà fent de guia fins l’apartament del lligue d’una d’elles, no direm de qui, que no sabia arribar. Mentre inventava excuses per les quals ella havia tingut que desaparèixer misteriosament.

Després al arribar a casa, a peu des de la meva uni, va i em criden Mateo i Susy (gent que havia conegut a Italia) que estaven a la platja de Xeraco... esquena cremà i poc més.

El millor de la Nit...mmmm quan Marta va ensenyar a planxar a un dels socorristes... Vosotras dos ya me entendeis... bueno el soparet amb ells, Marta i Reme tampoc va estar mal.

Somnis...o no..

L’altre dia vaig tindre una Premonició:

Vaig somniar amb Jesús de Nazaret.

Un somni estrany.

El Santíssim, cansat que feren experiments amb ell i que milers de teòleg, tertulians i il·luminats diversos, el destrossen als mitjans de comunicació, reclutà un exèrcit.
I atapeïts d’armes ens ficàvem a aniquilar: especuladors, diputats, empresaris, gent que em cau mal, presentadors de TV i algun que altre de radio. Es clar, jo també era un dels salvadors, faltaria! Era el meu somni, no?...

Això si, el meu Jesucrist era de dibuixos animats. Rollo l'estètica de Sin City; no em preguntes per què, però així era.

No sé si Déu Pare en persona em va enviar aquest missatge, si era fruit de la festa, que cada dia estic més boig o què..., per si algú s’anima, comence a reclutar gent per a l’exèrcit de salvació:

Es requereix coneixements bàsics amb Goma 2, Kalashnikovs, cants marcials, dots de propaganda (hi ha que instruir als que no matem), i qualsevol cosa que cregau útil per a refer l’obra de Jeovà.

Els que morin en l’intent seran proclamats màrtirs, no patiu.

Podeu deixar les vostres dades personals aci o bé ficar-se en contacte amb Jesús, un Pare Nostre i dos Ave Marias i línea directa. Garantitzat.

Adjunte fotografia recent de Crist, per si així s’anima algú.

Problema moral!

No sé si el nostre senyor m'ha beneit ultimament amb una sort fora del que es pot considerar normal, o que...
I no parle del meu éxit entre les masses dels últims dies que he eixit de festa... cosa que tampoc m'explique. Pot ser siga el que dia Marta: si et veus guapo, els demés et veuen guapo... i jo vaig desidir mentir-me cada cop que em mirés a l'espill... no sé...
El problema moral, és que el Mr.Pavia, professor d'anàlisis de relats audiovisuals... M'ha possat un 8!!!!... quin és el problema?
doncs... tenin en comte que no he entregat els treballs, les pràctiques i sols he fet el exàmen medio sorpresa que ens ficà... pues... que s'ha enganyat... la meva nota era un NP i no un 8!
que faig? li pegue un truc al Pavia i li dic que canvie les actes JA oficials? li presente els treballs que per altra banda tenia ganes de fer igualment? em passe un estiu a la fresca sense problemes morals? ais!!! que duro es eso de tener suerte!
i ja us contaré el rock a la mar! quan siga capaç de pair certes coses.
ens vegem!
crec q vaiga comprar loteria per si de cas... no?
:P

Quin projecte de país?

Ai mare, d'aci una estona seré front als meus grans ídols mundials:
Francisco Campos de rajolas
Joan imbecil plano

Glòria Marco
Enric Morera
Joan Francesc Peris
(als tres últims els mantinc el nom, donat que encara em mereixen un mínim de respecte, tot siga dit que una més que altres...)

Doncs si... Una taula redona amb aquestos elements a la UIG (aixi sona més important i tot)...
podré dur tomakes? ous? aplaudir quan tinguen una genial idea, com: cremar la poca flora que encara queda i plantar gespa? o construir inclos dins l'aigua per estar ben fresquets a l'estiu?

ais... quin projecte de país tindrà aquesta gentola... Em fa por... si no torne a donar senyals de vida busqueu-me en un soterrani de casa la marquesa per si em tenen allà fins que jure els principis de l' estatut.

Mae deu SAntísima!

PD.: al final els magnànims Campos i Plano nu han vingut (millor, total per al que han de dir que em puga creure)... i Glòria Marco ha faltat un parent seu i l'ha substituida Joan Ribó.

La taula redona ha estat força interesant: tot menys Ribó feien pena. I com va dir Alfons Cervera: per a quan un País més étic, moral i humà?... crec que aixó no entra en el ideari dels grans aprtits. El que si vaig notar és que al representatn del PP la idea de la plataforma d'eskerres, valencianista i verda li feia tremolar la veu... i no va voler parlar. però encara li queda molt de cami a la gent del canvi si volem que ens la cregam de veritat...i poc temps...

trucarà?

jajajajaja
Després de tota la nit, actuant i parlant poc, les últimes paraules:
-Dilluns et truque.

Una part de mi té ganes. Tornar a quedar i sentir-lo parlar. Ixe accent de Gata... Ixes mans, ixa riseta de bona persona m'entres et diu coses boniques... La camiseta de marinerito a rallas.

Els nervis, el no saber que dir... com reaccionar...
Pregunta impertinent a cada dos minuts:
-Segur q vols estar amb mi? mira la de xics guapos que hi ha, no et costaria res liar-te amb el q vullgueres...tu t'has vist?

Ais mare!
s'accepten apostes... jo crec que no cridarà... de tota manera Gata de Gorgos no és tan gran, no?
jajaja puc anar cual despechado a tocar porta a porta jajaja
nooo...
sempre puc cridar jo, no?
XD

Ni papes ni quicos, jo gominoles!

De moment em negue a fer molts més comentaris al respecte.
Em sembla que qualsevol persona de bona Fe (creient o no, de dretes o eskerres, centro o polivalente...) s’ha adonat JA conter de tot. I per als que no, tan sols citaré una frase del seu betseller, pare de la nostra forma de ser en gran mesura:

"Feu fora als mercaders del temple".

Tete, matame de envidia... Sana, eh!

Si arribeu en la vida
més lluny d'on pugui arribar,
moriré molt gelós
del que m'hàgiu avançat,
que no em sabré resignar
a no ser el millor vianant,
l'atleta més fornit
i el més frondós amant.

I no em vulgueu consolar,
només digueu-me, si de cas,
tot allò que hàgiu vist
i jo no podré mirar:
la fondària dels rius
que els meus peus no mullaran,
la fragància del cos que no podré estimar,
la immensitat d'un cel
en el qual mai no he volat,
les espurnes d'un foc
que no m'hauran cremat,
les barques que a la mar no podré amarinar.

No em doneu consol,
no em sabré consolar.

I perquè sé que vosaltres
anireu més lluny que jo,
estic gelós i content,
molt gelós i content
de la sort que heu tingut,
de la sort que tindreu,
que tanmateix sé que mai
no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant,
només un vianant.

MUAKS!!!!