dijous, de gener 31, 2008
Plop!!
Que de recuerdos!
tenés que perdonarme que ya no me pase los viernes puntualmente por la Plop!
Para aquellos pobres inocentes que no sepan que es la plop!... podríamos decir que es el lugar donde uno puede hacer lo que le da la gana...a excepción de abrir la puerta de emergencia, o estar en el lugar erróneo, no Rafa?.. también es el lugar donde puedes escuchar la macarena, el tractor amarillo, mientras se pasea el maestro de ceremonias de cabaret, Alicia en busca de su País del placer, Moulin rouge y todo un mundo de fantasía.
¿Lugar? Rivadavia 7800. Buenos Aires. Que por cierto esta avenida goza del honor de ser la más larga del mundo. Creo que podría incluso ser un mundo en miniatura. Traspasa todo tipo de barrios y contextos muy diferentes.
¿Miranda? Es uno de los grupos que más sonaba cada viernes en la Plop!.
¿Recuerdos? muchos... Sobretodo el día del shorcito. YO NO! ni jarto de vino... pero los dos locos más divertidos si. No pongo nombres por que de seguro me echaría en cara el que estuviese en segundo lugar el acto de cometer tal grosería...así que... ya sabéis quien sois...bueno, vosotros y todos! guapos! ¿a Lau la conocí en la Plop!? mmm no recuerdo, pero es una tía cojonuda, divertid, guapa,...
No es la mejor fiesta del mundo pero si es el lugar donde uno se lo pasa mejor en el mundo. jajaja
los camareros son simpáticos, la bebida un asco...si hijos, a la Plop! no se va a degustar un buen vino o un excelente ron...NO! uno va xq es barato, xq la gente es genial, xq el sitio es espectacular- un antiguo teatro- xq la gente se convierte en un grupo, puedes hablar con todos y casi de todo.
En la Plop! conocí más a David, quien hasta entonces era un chico de clase. A mi chico L’óreal: Edson. Para el cual no hay palabras para describir lo fantástico que es...Al igual q no las hay para describir a cada uno de ellos. TODOS geniales. Así que no voy a detallar uno por uno... a los que no nombré, ahora, ya serán nombrados en otra ocasión. Recordados siempre...
y mención especial para Rocío quien me llevó por primera vez a tal lugar. Y a tantos otros de la ciudad, como el Rashobar de Rasputin. Un antro en la Boca pequeño donde se puede escuchar buena música en directo.
Creo que seguiré el consejo de Martín y montaré una Plop! en valència, aunque ya te digo que los asiduos no van a ser ni la mitad de interesantes... Eso si, entre semana lo convertiría en un Sitges...y pondría todo mi esfuerzo por que no terminase siendo Amerika, o Glam un sábado...jajajja
bueno... Primer repaso a Buenos Aires... por lo menos de la parte del vicio plopero, digo social-nocturna de los viernes...
Besos a Todos, menos a Martín, por no perder la costumbre. Ya sabes, cuida del cabrón y no le dejes ver nunca lo que ocurre en el gallinero de la Plop! ya sabes, arriba donde queda más oscuro- según dicen-.
Buenos Aires seguro que no seria el mismo sin haberos conocido: Gracias!
dimecres, de gener 30, 2008
¡Pero que inútiles que somos!
Ojala pudiese discernir la mentira de la verdad. Descubrir de golpe los entresijos de este circo mediático, que no es más que reflejo del estercolero social e incívico en el que alguien decidió que íbamos vivir. Perdón, por el que morimos si no nos absorbe. Lo hemos edificado a costa de todo y de todos. Los payasos ya no son divertidos. Los pobres clowns mueren de hambre dado que unos infiltrados les robaron el pan.
Ahora nos inundan de promesas, nos llenan las manos de palabras sonoras y baratas. ¡Sí! Muy baratas. Hablan de lo inútil de dar comida al hambriento si no se le enseña a labrar la tierra. Pero aquí nos piden el voto cuando nos criaron como verdugos, ejecutamos la acción pero no juzgamos las consecuencias.
Cada uno legitima el sistema de carroñeros a su manera. Unos de obra y otros por omisión. No vale decir yo estoy en contra, yo qué sabia, no puedo hacer nada…todo es una mierda o mil idioteces que nos repetimos. Nos sentimos a gusto sabiendo que sabemos. Pero pobres limitados que no tenemos herramientas para actuar. No las aprendimos. Unos estuvieron demasiado ocupados consiguiendo derechos, que por otra parte debían ser inherentes a la condición de ciudadano; otros disfrutando de ellos no tuvimos tiempo ni de acordarnos de quién los parió. Algunos gritaron, gritan y mueren mientras otros callan, duermen y mienten, pero la mayoría disfrutamos del show.
Sabemos que no nos gusta, programamos nuevos canales, zapeamos un poco por la basura a ver si nos distraemos y así tenemos que vomitar a nuestra conciencia para sentirnos mejores que quienes la consumen por necesidad, vicio o placer.
Ni los adormecidos, ni los dormidos ni tan sólo los comatosos nos libramos de la bazofia en la que hemos convertido una sociedad con potenciales. Ahora nos alzamos contra ella, esta de moda, es sencillo, nos dejan,… Culpar al otro es lo fácil.
Admiro a la gente capaz de ver el entramado global con ojos de niño. Sin problemas más allá de devolverle la pelota a su dueño, o por lo menos compartirla.
Cansado de no hacer nada, de no saber ni tener ganas de aprender. Arto de consumir dictámenes de otros que tampoco saben ni ganas tienen. Todo gira alrededor de una dinámica muy bien engrasada hacia el caos y la calma. Hacia la nada y el todo. Ser feliz cuesta poco, pero los snobs nos sentimos con la necesidad de cagarnos en lo sencillo. Así nos podemos creer más inteligentes:
-"...A mi no me engañan…. Yo sé que es una porquería todo y que el petróleo mueve las guerras”-…
...Bueno…si lo sabes pero no eres capaz de resolver nada, ¿qué más da? No sé, fúmate un canuto y arregla el mundo con tu taxista, ¡pero déjeme los cojones en paz!
¿Mea culpa? Obvio… ¿repelente? Un rato…¿estúpido? ¡Sobretodo!
Hablar por no quedarse callado, odiar la estructura artificiosa con la que nos relacionamos: por principio. ¡Me la sudan los 400 putos euros del PSOE, me la suda que el PP piense que el dinero mejor en el bolsillo!, ETA y la crisis bursátil me la traen floja, y por si fuera poco si España se desgaja en mil pedazos no me quita el sueño. Me preocupan los motivos, me asusta no entender qué ganan los subnormales que nos subnormalizan con ello… los 80’s pasaron y aún seguimos dejando a Rambo que nos salve el culo.
Cansado de gilipollas que hablan en mi nombre sin conocerme. ¿Me repito? Soy como el ajo o la cebolla…pero sin sus propiedades curativas.
PD.: votaré? ganes no entinc cap. Però abans legitimar un sistema podrit, que per molt que estirem em tem que no caurà, i si cau que ens pille ben llunt, no fotam que salvapatries no en sóc...egoísta com bon ser humà jo cametes xa que us vull i cap al rincó més perdut de la mà de tots aquells que puga endur-me per un costat i per l'altre de tots aquells que em puguen arrastrar... reprenent el fil: abans una rèplica d'aquest govern, que fa olor, i no de tarongina, que no pas un pp amb ganes de trencar fins l'última teula i possar-nos una capella a cada casa i un expendedor d'òsties sense consagrar en cada bany! això si...amb el q t'estalvies dels putos impostos...xq es pensen uns i altres que els impostos es paguen per hobbi...no sé, i que si els regalen (com si foren d'ells) serem més feliços...fins que ens toque anar al metge, per la carretera, a l'escola, ens quedem sense feina, etc...no sé d'on van a eixir les peles...del sou de Pizarro? Calderas? no crec...no sé per què...però crec q no!
Ahora nos inundan de promesas, nos llenan las manos de palabras sonoras y baratas. ¡Sí! Muy baratas. Hablan de lo inútil de dar comida al hambriento si no se le enseña a labrar la tierra. Pero aquí nos piden el voto cuando nos criaron como verdugos, ejecutamos la acción pero no juzgamos las consecuencias.
Cada uno legitima el sistema de carroñeros a su manera. Unos de obra y otros por omisión. No vale decir yo estoy en contra, yo qué sabia, no puedo hacer nada…todo es una mierda o mil idioteces que nos repetimos. Nos sentimos a gusto sabiendo que sabemos. Pero pobres limitados que no tenemos herramientas para actuar. No las aprendimos. Unos estuvieron demasiado ocupados consiguiendo derechos, que por otra parte debían ser inherentes a la condición de ciudadano; otros disfrutando de ellos no tuvimos tiempo ni de acordarnos de quién los parió. Algunos gritaron, gritan y mueren mientras otros callan, duermen y mienten, pero la mayoría disfrutamos del show.
Sabemos que no nos gusta, programamos nuevos canales, zapeamos un poco por la basura a ver si nos distraemos y así tenemos que vomitar a nuestra conciencia para sentirnos mejores que quienes la consumen por necesidad, vicio o placer.
Ni los adormecidos, ni los dormidos ni tan sólo los comatosos nos libramos de la bazofia en la que hemos convertido una sociedad con potenciales. Ahora nos alzamos contra ella, esta de moda, es sencillo, nos dejan,… Culpar al otro es lo fácil.
Admiro a la gente capaz de ver el entramado global con ojos de niño. Sin problemas más allá de devolverle la pelota a su dueño, o por lo menos compartirla.
Cansado de no hacer nada, de no saber ni tener ganas de aprender. Arto de consumir dictámenes de otros que tampoco saben ni ganas tienen. Todo gira alrededor de una dinámica muy bien engrasada hacia el caos y la calma. Hacia la nada y el todo. Ser feliz cuesta poco, pero los snobs nos sentimos con la necesidad de cagarnos en lo sencillo. Así nos podemos creer más inteligentes:
-"...A mi no me engañan…. Yo sé que es una porquería todo y que el petróleo mueve las guerras”-…
...Bueno…si lo sabes pero no eres capaz de resolver nada, ¿qué más da? No sé, fúmate un canuto y arregla el mundo con tu taxista, ¡pero déjeme los cojones en paz!
¿Mea culpa? Obvio… ¿repelente? Un rato…¿estúpido? ¡Sobretodo!
Hablar por no quedarse callado, odiar la estructura artificiosa con la que nos relacionamos: por principio. ¡Me la sudan los 400 putos euros del PSOE, me la suda que el PP piense que el dinero mejor en el bolsillo!, ETA y la crisis bursátil me la traen floja, y por si fuera poco si España se desgaja en mil pedazos no me quita el sueño. Me preocupan los motivos, me asusta no entender qué ganan los subnormales que nos subnormalizan con ello… los 80’s pasaron y aún seguimos dejando a Rambo que nos salve el culo.
Cansado de gilipollas que hablan en mi nombre sin conocerme. ¿Me repito? Soy como el ajo o la cebolla…pero sin sus propiedades curativas.
PD.: votaré? ganes no entinc cap. Però abans legitimar un sistema podrit, que per molt que estirem em tem que no caurà, i si cau que ens pille ben llunt, no fotam que salvapatries no en sóc...egoísta com bon ser humà jo cametes xa que us vull i cap al rincó més perdut de la mà de tots aquells que puga endur-me per un costat i per l'altre de tots aquells que em puguen arrastrar... reprenent el fil: abans una rèplica d'aquest govern, que fa olor, i no de tarongina, que no pas un pp amb ganes de trencar fins l'última teula i possar-nos una capella a cada casa i un expendedor d'òsties sense consagrar en cada bany! això si...amb el q t'estalvies dels putos impostos...xq es pensen uns i altres que els impostos es paguen per hobbi...no sé, i que si els regalen (com si foren d'ells) serem més feliços...fins que ens toque anar al metge, per la carretera, a l'escola, ens quedem sense feina, etc...no sé d'on van a eixir les peles...del sou de Pizarro? Calderas? no crec...no sé per què...però crec q no!
dimecres, d’octubre 31, 2007
dilluns, d’octubre 29, 2007
Acció de Guerra!!!
SI! sense contemplacions! cride a tots els valencians de bé arreu del món a fer un boicot contra l'Argentina!!!
No tingau pietat!! quan vegau un argentí aniquileu-lo!
Sé que no tots son culpables, però ells han atacat primer i no han tingut ni el mínim detall d'eixir al carrer en massa a protestar per la greu agressió a la nostra terra! i en particular a la Paella!!!
si fills si!!!
Al canal de cuina, ok...és la 1 del mati i estic cansat de seguir la jornada electoral per fer un treball per a la uni...i si...me possat a vore ixe "gran" canal... Doncs tenien un madrileño fent una paella... sabeu que ha dit? "el mejor arroz es el chino para una buena paella, asi queda sueltecito" , dios!!!!! una paella en arrós xino?? no sé... Bomba, si! la fallera, ok...Hacendado, pase! pero Xino????? i sabeu quina verdura ha possat? pebre verd i ceba a trocets!!!! sols!!! si, sols això... a banda de possar-li cloxines, que dins del mal...tira-li...la paella de Monleón també en duia... Menys mal que ha dit: "la paella hay tantas formas de prepararla como españoles!"
Arribat aquest punt no ens queda altra: declarar la independència i savalguardar la identitat idisoluble de la paella valenciana! diferenciada d'eixe engendro de paella a mi que no me'n donen a probar que jo no en vull...
Us posse una foto tirada a la TV, ok...la cualitat no és massa bona, però si reconegueu al tiepet pel carrer, no dubteu: arreu-li un calbot! i després l'obligueu a menjar una Paella! siga com siga, que hi ha de molts tipus...si! però aixi de ruïns?
Ara parlant en serio, segur que ixa paella esta bona, mala pinta no feia del tot...però poden fer una Paella valenciana! optar per ixa...és absurd...una paella de conill...o una negra? mmm se'm fa la boca aigua! Açò de tirar de menys el menjar de casa no em va passar a Italia... un arroset al forn...arrós en costra, bollit, peix (de qualsevol tipus...aci sols fan que carn!!! vaig a fer-me vegetarià quan torne!)...si...suposse que el fet que aci no he cuinat en 3 mesos deu ser la culpa!...a banda tire molt més la terreta aquest cop.
A la gent, a passetjar pels carrers de València, Gandia inclós Xeraco. La mar... Mira per on...
I per acabar donde dije digo digo Diego...en l'anterior post parlava d'algú...doncs reset al que vaig dir... me cansat. Simplement me cansat, tot bé...sense mals rotllos ni pegar-li voltes a la cosa... suposse que tinc el cap en altres coses com per pedre el temps en esta...no sé...
Besets...i us estime a tots menys a un...o una... no diré noms aques cop tampoc... però l'altre cop es va donar per esmentat asin que... continuem sense saludar jajajaj
MUAKS!!!
divendres, d’octubre 12, 2007
12-10-1492/2007
El Roto-El País ...................................................................................................................................................................
No sabía jo de la dimisió de Joan Ribó... Aquest home mai decepciona, podria postular-se per a president de l'Estat. Tal vegada així l'Esquerra ocuparia algún escó al Congrés.
dijous, d’octubre 11, 2007
Carpe Diem!
(Papallones de Iguazú)Després d'aquests dos post no aneu a pensar que estic deprimit o trist o alguna cosa per l'estil....NO!!! un cosa és el David ciutadà que està recremat de tanta tonteria per banda d'uns, dels altres i de mi mateix! i l'altre el David personeta...que és el mateix...osea se: Jo! no tinc doble personalitat (encara)...
M'ho estic passant bé, estic coneguent gent genial!... en especial una. No vaig a dir res més al respecte. Em fa poreta el que senc, massa... És massa complicat a pessar que és el primer cop que és sencill... fotre! per a un cop que dic el que senc...em diuen el que senten...tot clar...sense complicacions massa greus al respecte... on viu? a 1300 km!!!!! ens coneguerem de festa i he estat al seu poble... (per cert viu prop de Iguazú)...
No obstant també he conegut altra gent... sense sentiments, però altra... jajajaja si fills....
Pues na ara me'n vaig cap a Sitges...
A vore quan escric alguna coseta i us posse afotos de Iguazú!!!! muaks! estimats meus!!!!
Estimat Rajoy;
Ves a fer la mà!!!!Perdoneu però estar a l'altra punta del món, encendre la TV mentres espere per anar-me'n a Sitges, un bar força divertit on hi ha Show de Drack queens... Què em trobe fills meus? al desgraciat este dient que cada español (de bien) salga a la calle el día 12 a demostrar su españolidad!!! amb banderes i símbols!!! què passa que els que tenim altres símbols i idees del que és o deuria ser Espanya, l'Estat Espanyol, la unió de repúbliques hispàniques, o al polla de Santiago de Compostela en escabeche!!! què passa amb nosaltres? no som gent de bé?
Mira bonico, estimat meu, Rajoyet....ves a fer la mà!
No pense discutir amb un mínim argument de trellat...no s'ho val!
a fer la mà!
Perdoneu, però ja hi ha prou...ja hi ha prou!!! tot té un límit. Les banderes són draps i els polítics que ens dirigeixen són pijors que els draps bruts després de netejar un Water de gassolinera d'area de Serveis a l'estiu!!! (Joan sap de què parle, ma que si???)
De veres!!!! jo ja en tinc prou!!!! Sin Ira libertad....que ens deien en la transició...però cony!!!! que el Rajoy I de Galicia y IV de Imbecilidandia se'n vatja a sa casa i es bega un orujo i ens deixe en pau!!! redéu!!!!
Percert la Sansebastian podria anarse'n amb ell i flagelar-se un a l'altre amb banderes de cuir al son del canto al Sol...
Uffffffff.... Estoy que trino!!!!
Pensar que el post que anava a escriure és d'un altre fill de puta (ho sé ho sé...sóc un mal parlat...però al pan pan y al vino vino...) un retor catòl.lic condemnat a la pena màxima en Argentina per cometre críms contra la humanitat! però... ja sé que no és comparable...però maedeu santísima!!!!! quanta burrera!!! quanta!!!!!
El problema és que no és un mal endèmic del nostre sant i constitucional Estat... És un mal de les personetes tal com les han educat (que no ens...no fotam... nosotros somos los buenos!!! no? almenys no els roïns del tot).... Jordi, ohhh Senador, per a quan la destrucció del món? jo m'apunte...
A tocar-se el nas! desgraciats!!!
diumenge, de setembre 30, 2007
Cansat!
Fins al cul!! de veritat que estic cansat! cada cop sóc més partidari d'una plaga que faça que la humanitat desaparega!
No entenc com podem ser com som. Ignorants i orgullosos de ser-ho. Burros animals de sequia!
Bé després del crit, tocarà explicar un poc...encara que no val ni la pena.
Per començar, estic a Iguazú, les catarates. Anit de festa uns flipaillos es possaren a parlar en mi. En el moment que em preguntaren de quin equip era els digué que no em mola el futbol. La seva resposta? " si no te gusta el futbol es que sos puto (maricon)..." em quede parat pensant que cony puc dir-li..."si no respondes de inmediato es que lo sos...y te voy a tener que pegar una paliza, asi que mejor vete de aqui..." una merda me'n vaig jo d'on siga per semblant anormal!
li vaig dir que tranquil que fos el que fos no m'havia apropat jo a parlar en ells i que per començar no eren el meu tipo. Fin? noooo...
Després quan ens piravem la meva companya de resi estava amb un del grup d'estos...m'apope i li dic mira reina nosaltres ens en ane'm, em diu que m'espere, que no sap com desfer-se d'este. La espere i darrere venen el que la besava and Co. Que jo qui era per llevar-li a la xica...subnormals! jo no lleve res a ningú!!!! ella se'n ve, es majoreta, lliure i no vol quedarse...en tot això mentres esperava els altres del nostre grup, molt amablement ens abandonaren.
Els desgraciats, cada cop anaven més de flipats, sort que l'amo del local, amb qui havia estat xarrant una estona abans sobre los derroteros del mundo, va vore que un m'agafava del braç i va anar a dir-li que no tenia que tocar.me per parlar. Po eso...
els deixem allà, i ane'm a buscar la parada de taxis...i ens venen al encontre.... m'agafen i em peguen una punyada (no asustar-se, soc un tipo duro, i sols un pelaet al colce xq al esquivar-la em vaig roçar amb la pared)... L'amo del local que se ve que ja els tenia fitxats al vore que em seguien va ixir darrere amb el segurata asin que... no va anar a més...però el que em fot més encara es que al arribar al Hostel l'altre español digues que era culpa de la xica que si havia besat a 4 o 5 en al nit normal que pensaren que era fàcil i que se la anaren a turanar... fill de mala mare! què no entens que ella es lliure! que no enten la humanitat que no es no...què cony passa!!!
I em diuen que no cal preocupar-se per ella, que la hagués deixat! cony! encara deuré de demanar disculpes per ser un bon tipo. Ho sóc, que cony! els meus valors pot ser no siguen els millors, segurament...però vist el percal a l'atzur agraeixo tres dons...com diua Maria Mercé,...Ser com soc i d'on soc i amb qui he compartit la meva vida m'han (ens han) fet bona gent! encara que això ens duga a rebre una rehostia de un tall de ....pobres desgraciats! que viuen a un dels llocs més pobres d'Argentina i si volen sobreviure o aprenen a tractar al turisme i a respectar-lo o tindran que pirar... i vagen on vagen hauràn de tragar diferències...
Damunt desperte i dues noticies que no són noves però avegades un esta especialment més sensible....
-Desapareguts espanyols a argentina durant la dictadura.
-Homosexualitat a Iran.
Doncs això... fins al cul!!!
No entenc com podem ser com som. Ignorants i orgullosos de ser-ho. Burros animals de sequia!
Bé després del crit, tocarà explicar un poc...encara que no val ni la pena.
Per començar, estic a Iguazú, les catarates. Anit de festa uns flipaillos es possaren a parlar en mi. En el moment que em preguntaren de quin equip era els digué que no em mola el futbol. La seva resposta? " si no te gusta el futbol es que sos puto (maricon)..." em quede parat pensant que cony puc dir-li..."si no respondes de inmediato es que lo sos...y te voy a tener que pegar una paliza, asi que mejor vete de aqui..." una merda me'n vaig jo d'on siga per semblant anormal!
li vaig dir que tranquil que fos el que fos no m'havia apropat jo a parlar en ells i que per començar no eren el meu tipo. Fin? noooo...
Després quan ens piravem la meva companya de resi estava amb un del grup d'estos...m'apope i li dic mira reina nosaltres ens en ane'm, em diu que m'espere, que no sap com desfer-se d'este. La espere i darrere venen el que la besava and Co. Que jo qui era per llevar-li a la xica...subnormals! jo no lleve res a ningú!!!! ella se'n ve, es majoreta, lliure i no vol quedarse...en tot això mentres esperava els altres del nostre grup, molt amablement ens abandonaren.
Els desgraciats, cada cop anaven més de flipats, sort que l'amo del local, amb qui havia estat xarrant una estona abans sobre los derroteros del mundo, va vore que un m'agafava del braç i va anar a dir-li que no tenia que tocar.me per parlar. Po eso...
els deixem allà, i ane'm a buscar la parada de taxis...i ens venen al encontre.... m'agafen i em peguen una punyada (no asustar-se, soc un tipo duro, i sols un pelaet al colce xq al esquivar-la em vaig roçar amb la pared)... L'amo del local que se ve que ja els tenia fitxats al vore que em seguien va ixir darrere amb el segurata asin que... no va anar a més...però el que em fot més encara es que al arribar al Hostel l'altre español digues que era culpa de la xica que si havia besat a 4 o 5 en al nit normal que pensaren que era fàcil i que se la anaren a turanar... fill de mala mare! què no entens que ella es lliure! que no enten la humanitat que no es no...què cony passa!!!
I em diuen que no cal preocupar-se per ella, que la hagués deixat! cony! encara deuré de demanar disculpes per ser un bon tipo. Ho sóc, que cony! els meus valors pot ser no siguen els millors, segurament...però vist el percal a l'atzur agraeixo tres dons...com diua Maria Mercé,...Ser com soc i d'on soc i amb qui he compartit la meva vida m'han (ens han) fet bona gent! encara que això ens duga a rebre una rehostia de un tall de ....pobres desgraciats! que viuen a un dels llocs més pobres d'Argentina i si volen sobreviure o aprenen a tractar al turisme i a respectar-lo o tindran que pirar... i vagen on vagen hauràn de tragar diferències...
Damunt desperte i dues noticies que no són noves però avegades un esta especialment més sensible....
-Desapareguts espanyols a argentina durant la dictadura.
-Homosexualitat a Iran.
Doncs això... fins al cul!!!
divendres, de setembre 07, 2007
Dijous a les 15:30; Plaza de Mayo-Buenos Aires
"Madres de la Plaza de Mayo"
Jo no ho sabía però hi ha dues agrupcions des de fa 22 anys. M'ho ha esplicat a la plaça una senyora que venia llibres, posters,... com ha dit un español darrere meu: "acojona verlas"...No li manca raó, veure aquestes dones t'ompli d'alguna cosa. Sobretot et fa sentir un poc despreciable per ser un turista que tan sols les mira. La pròxima setmana em pense passar per la Universtat de las Madres. A vore que fan, i si em puc inscriure en alguna cosa.
És sorprenent com gent de tanta edat segueix mantenint viva la idea de JUSTICIA. Bé tampoc tan sorprenent, suposse que quan et foten una part de tu tens dos camis morir poc a poc, el que solen dir: morir en vida... O plantar-te i dir: Prou! i cridar-los en la cara: Assassins!! que no els quede cap dubte a les noves generacions...tan de bó, les noves generacions recordaren més enllà la lluita d'aquestes persones...i no tan sols foren un postal, un lloc que visitar o d'aci uns anys una escultura de dones amb els bolquers dels fills al cap...tan de bó...
És sorprenent com gent de tanta edat segueix mantenint viva la idea de JUSTICIA. Bé tampoc tan sorprenent, suposse que quan et foten una part de tu tens dos camis morir poc a poc, el que solen dir: morir en vida... O plantar-te i dir: Prou! i cridar-los en la cara: Assassins!! que no els quede cap dubte a les noves generacions...tan de bó, les noves generacions recordaren més enllà la lluita d'aquestes persones...i no tan sols foren un postal, un lloc que visitar o d'aci uns anys una escultura de dones amb els bolquers dels fills al cap...tan de bó...
dijous, de setembre 06, 2007
Formes de fer política...a l'argentina?
(VARIZAT ATROPELLA A MANIFESTANTES)
Sense comentaris, si!
Si podeu passeu a veure els comentaris al youtube de la gent d'aci...molt Fort!!
El que condueix? un alt funcionari de l'Estat. No sé ben bé xq protesta la gent (grasso error, lo sé) però...vegen com reacciona el tio bèstia que es passa pel forro a 20 persones, cap mort per miràcle, pot ser es tinga merescuda la perolada.
I llegint els comentaris de la gent del blog (fan potar, en serio. Tanto o més que el video).
Tan aci com a València, els mitjans de comunicación han callat com a...com a...com a algú que té alguna cosa que amagar?...po eso...han callat..no han dit res...i el President de la República Argentina? també ha callat...Hi ha coses que no canvien enlloc...
De vergony!
Però com diuen inclos els més crítics: Con Menem estabamos peor...de lo malo es lo mejor!
fotre! sempre acceptant lo detestable com a vàlid! no siga que vinga el Papu mussa i ens rapte!!
Sin comentários...
dimecres, d’agost 29, 2007
Primeros pasos...
Al Cono Sur. Sobre la llitera. Amb la TV encesa i la TVE internacional. Fan una ficcicó d’una familia catalana on l’avia és una escriptir de renom - Rosa Maria Sardà-, recorde haver-la vist algun cop a València. No, no solc mirar la TV. Menys la TVE, el que passa es que estic esperant per ixir de festa. Amb dues estadounidenses i un asturià. El lloc? Azucar. Una espècie de boliche de salsa.
Ahir vam tindre el primer xoc cultural-econòmic. Pagarem les birres i al ixir el cambrer em digué: “yo no soy de reclamar..pero solo dejasteis 2 pesos de propina” i jo vaig entendre que en mancaven dos…i amb un aire de prepotència europea li vaig soltar dos pesos…i vaig observar la cara de: “tio rata”…al moment vaig entendre que l’home em reclamava un mínim de 20 pesos…el 10% del que haviem consumit. Així que vaig tornar enrere li vaig demanar disculpes pel malentes i em va birlar 20 pesos… De tota manera he parlat en argentins hui i m’han dit que en un pub mai deixen propina, però bé no em diran rata per 20 pesos, no?
Avui he estat per primer cop en la Plaza de Mayo (bé el dia que ho vaig escriure). El centre de poder de Buenos Aires. D’argentina. Podem trobar el Banco de la Nación, diversos Bancs com el Santander, El ministeri de Finances, la policia, la Catedral, i com no: la Casa Rosada i ademés els monuments als pares de la pàtria Argentina i la bandera. Després de vore la tomba del general San Martin, qui va conduir a les tropes argentines cap a la “liberación de España”, si, ells tingueren més sort que altres. Després he anat a classe i alli m’han dit que la profesora pensava que no tenia alumnes donat que la setmana anterior els meus dos companys havien dit que hui no vindrien. Però per sort me tropeçat amb qui m'havien d'haver possat en contacte des del primer dia: qui m'assignarà un tutor. Té collons que hatja estat per casualitat.
Pd.: vaig escriure el post fa uns dies, però no l'havia publicat encara per motius de gossera. No tinc altra escusa.
Al final aquell dia vaig eixir sol. Les dues yankes es bufaren massa elles soletes en el seu dormitori i l'Asturià estava cansat. Asin que... De tota manera ja havia eixit de festa per aci, no penseu, amb un company de la Universitat: Javier. Molt simpàtic i un altre dia amb dues xiques de Pamplona, un arquitecte madrileny i Jorge, un xic de València.
Vaig eixir soletes...però vaig coneixer força gent. Digam que vaig acabar a un lloc que es deia Sitges. No va estar mal la nit, encara que sense rallar-me massa m'ha fet pensar en altres coses. No sé, a vegades en els moments menys oportuns em dona per pensar. Què li ne'm a fer... però com dien aci: todo bien...esta bueno...
Coneguent Argentina i als seus conciutadans.
Pròxima parada? Iguazú...Quan descubrisca la manera més convenient per arribar.
La foto és d'internete... Són els edificis que hi ha al fons dels parcs que hi han al costat de ma casa. A vore si compre una camareta digital.Que em fa poreta traure la meva i que me la furten. No crec...però per evitar problemes. no?
Moltes abraçades!
dilluns, de juny 25, 2007
Moltena6.07
(demà ja escriuré...ara a estudiar Narrativa Audiovisual, que "si nos" no haurà servit de res aquesta m... de curt...no valen comentàris dient que es infumable, mal muntat, etc...tot això ja ho sé jo... però saps què? que per al temps dedicat: a mi m'agrada un poquet. A més mis niñas y mi Jordiet ho fant de categoria... o no?
dimecres, de juny 20, 2007
En broma, en broma...
Vaig descobrir aquesta cançó fa temps per l'e-mule. Aquesta vesprada per error, atzar, o ves tu a saber... se m'ha clavat al MP3 i anava jo al tren quan s'ha possat a sonar. No sé per quins motius em fa gràcia, tot siga dir que alversió que tinc sense video és millor. És prou diferent, es diuen més barbaritats i al final ella li pregunta:
-¿Y todo eso es verdad?
i ell en veu de corderet respon:
-¿Cómo va a ser verdad si sólo por ti vivo?...
Ens passem la vida despotricant o barallant-nos d'aquells que més estimem. No obstant els volem tant o més que a nosaltres mateixos.
I no parle tan sols de parella, que d'això no en sé ni en sabré mai.
-"no me quieren!", o no els estime jo? uffff què més dona si el resultat és el mateix, no?
:P
dissabte, de juny 16, 2007
Enquesta...
Po eso...
Se m’ha ocurrit una idea per al projecte final de carrera. No sé si podria ser interessant o la falta de idees i el estres pre-viatge que me anul·la el cerebel em fa pensar que podria ser atractiva.
Allà va: (PART CENSURADA PER jordi, QUI VULLGA CONEIXER EL CONTINGUT QUE EM PREGUNTE)
:)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)