Mai té contat aquella història?

Un dia vaig arribar de la Lluna.
Feia fred i no tenia roba per ficar-me. Vaig anar a Ca Macià, un home vell d’ulls clars.
No va mostrar gaire sorpresa per que anés nu. A la seva edat ja havia vist de tot, inclòs altres que baixaren de la Lluna.
Em va explicar que quan ell era més jove havia tingut el privilegi de parlar amb un autèntic home de Júpiter.

Últimament no solien passar per allí massa forasters. Em va explicar que des de que els homes de ciutat havien construït tan a prop de la seva masia ja no rebia les visites tan esperades i per això estava tan content amb la meva.
A mi em va saber greu dir-li que jo tan sols venia de fer un bany al llac, que hi té a prop de la masia, i que algú m’havia furtat la roba. Els seus ulls brillaven i la veu li tremolava.
Em va convidar a passar la nit allà. Anava a preparar carn i verdura espencada.

-Mai m’acostume a cuinar per a mi sol, i sempre en faig de més.

Vaig escoltar les histories de quan era petit, de quan el llac era més gran i més net. La seva lluita per conservar el lloc on vivia,...
Quan vaig despertar, ell no hi era. Tan sols una nota: me’n torne a la Lluna. Hi ha menjar al rebost.

Algunes nits en que és plena apareix algun home de la Lluna i no fa massa en va vindre un de Júpiter