Cariño! Tu problema no es ligar! Tu problema es aceptar que lo puedes hacer.
A ver… pekeño si vas allí después de haber acostado a todos tus amigos no te quejes si no ligas con un premio Nóbel. No son horas ni lugar. Permítete otro marinerito guapo, con melena rubia, cachas y banal( Tú también lo eres).
Qué más quieres? Un ángel? Pues no va a venir a buscarte!
Vale ya de ser un snob…ok?
Puedes entender que con dos manos, una cara, dos brazos,… y un par de piernas puedes atraer a alguien? Pues déjate de tonterías… salta baila…corre… y a la próxima no me seas tan imbécil que a ti te atraía tanto como tú a él! Lo viste? Si! Lo avisaste de tus locuras? También! y aún así seguía allí…no me seas diota!
Doncs això!
I el Italià? Amb ell no havia res a fer… dos abraçades i conformar-se… però después tot era real però decidires passar. Doncs no et queixes. Ara com a càstig classe de Dret. I después a Lola Cuenca!
Penitència!!!
Estimats! Ahir va estar una nit bonica… amb tots i amb els altres…
Ja ho vaig dir anit diversos cops però: “el Pais no està perdut fins que quede gent com vosaltres, com nosaltres… i el últim parlant de català a la manera de valència encara no ha nascut!!!!”
Monotema: el marinero parlava valencià! Es que…
Què te compre quién te entienda!!!
3 comentaris:
escrius encriptant-ho tot. No m'entere de res. Segurament eixa era la teua intenció, pero...
jajajaja...Home aquest cop, criptic criptic, No.
intenció? tampoc! recen tornat de festa prou destroy, i ho vaig escriure des de la uni mateixa...sense dormir ni res.
Si no t'enteres de res... es en primer lloc xq no sé escriure i en 2 xq no em coneixes, i les referències que faig pequen de locals o inclós quasi familiars. Sorry...
Pensa que tampoc cal etendre tot en aquesta vida.
Després et queixes, i tu sí que pots. Qualsevol dia em retire a l'ermita, on em toca estar.
Publica un comentari a l'entrada