insomni

[del ll. insomnium, íd.]

m PAT Trastorn del son consistent en una dificultat per a adormir-se o en un desvetllament precoç amb impossibilitat de tornar a agafar el son.

Pegar voltes al llit. No agafar son i tenir milers de pensaments poc estructurats i adients per aquestes hores. A vegades no és que et preocupe res. Simplement no estàs cansat. Cosa prou lògica si vius a un estat de repòs físic prou elevat.
Què fas amb la cama enguixada? Ja d’entrada dificulta la postura amb la que ritualment comencem el nostre procés de regeneració neuronal i descans, al que li cridem dormir – En el meu cas ve a ser la mateixa durant tot aquest espai de temps, vaja no em moc massa-.

Com al llit al final et canses, llegeixes una estona. Però els ulls se’t tanquen, et piquen i en definitiva no volen treballar més. Apagues la llum i els maleïts òrgans oculars reconstituïts amb la foscor fan grenya amb les parpelles produint-se la retirada de les mateixes. No pots dormir.

T’aixeques mires la reposició del Club. També a aquestes hores la TV3 té millor programació que la resta. Un professor de l’Autònoma t’explica els mecanismes químics de l’enamorament i les endorfines i demés drogues que de forma natural el cervell allibera durant els diferents estadis de l’enamorament. Això que diuen que l’amor ens rendeix tontos... és cert. Mentre dura la fase iniciàtica la zona frontal del cervell – encarregada de les decisions racionals i allò que se’n diu seny- deixa de rebre gran part dels estímuls elèctrics i químics per excitar d’altres. També ens podem trobar casos de gent enganxada a l’amor. O més bé a les drogues que aquest genera, venen a ser els enamoradissos patològics, o calents constants. Depenet de com es mire.

Un cop acabat el Club i sense tindre el menor requisi de soneta, amb el cap atabalat com per llegir i entendre cap cosa. I amb aquest post intempestiu ja finalitzat aniré cap al llit, que si bé no em servirà per a dormir almenys si per descansar de la llum. Encara que l’hora que és el Sol ja haurà decidit saludar-nos, o poc li mancarà.

La meva primera nit d’insomni vaig matar a Roger. Un acte passional. Ell, Adrià/Adriana i Carles van a anar tots al calaix de nou. Un avortament abans de ser gestat, no siga que amb les presses ens resulte una porqueria massa gran, inclòs per a un inepte com servidor. Em conforme, opte, per un projecte més factible, realista i que almenys al meu cap insà comença a captivar més. Segurament per por o perque ja no és el moment de Roger. Qui sap.

Bona nit/ dia.