Sé que alguna cosa no va.
És difícil trair-te a tu mateix. Et fiques a escriure. Crees uns personatges abstractes i els dones vida. Ells comencen a fer el que els dona la gana. Els censures de tan i a la fi tens un guió.
El problema és que després cada paraula té un sentit còsmic al teu pensament, però fa avançar l’acció? El personatge evoluciona escena a escena?
Els has dotat de sentiments i ja no són aquells que tu vares engendrar. Et reclamen coherència en els seus actes. Però ets massa protector per deixar-los lliures. Els fas fer coses que per a ells no tenen cap valor. Els maltractes.
Diuen que l’art d’escriure guions és l’art de la reescriptura.
Siga com siga, l’haurem d’acabar rodar i mutilar tant com puguem...ser-li infidel per al final gestar-lo!
Mama mia! Diventaró mato! Più d’adesso!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada