Qui té raó la té...

Sense volta de fulla! la dona té raó: la democràcia és una despessa tremenda!
Sempre és millor una dictadura on els impostos estiguen ben emprats: pena de mort? garrote vil, el mateix per a tots, no em direu que no és reciclatge? el patrimoni históric ben cuidat, i per a promocionar-lo el Caudillo i la seva trole anaven de visita de tan en tan. Els alts càrregs anaven de putes, si! però sempre és millor que no de Txaperos com a Palma, on va a parar! sense punt de comparació. Uns respectaven les tradicions, els altres ho fan per vici coxino- ya les vale!- els altres per oblicació divina!

Qui té raó la té! sense discutir! pa què?
Després ens preguntem per què duem un retràs respecte Europa... Si aquests tarambanes han estat tota la vida manant! tota! i el pitjor de tot: ja no manen gens? mmm no sé jo... no sé...

Viva España coño! tanto rojo, maricon y masón suelto! que asco de país! pero que disfrute pal cuerpo! que els donen brasses per esmorçar! i alegria pa los demás!!!

Aquesta gent no hi ha res que els fota més que un somriure, un somriure de despréci i de llibestad...
ale! a ser feliços! i comencem la revolta permanent!!

Jo sóc jo i no ho puc deslligar...sóc l'artista i el pallasso

io non sono un moderato (trailer)

El vaig vore a la tv3 fa poc.
Molt bó. Dario Fò es presentava a Alcalde de Milano, pres de ràbia per les barbaritats que estava apunt de fer l'Ajuntament en els barris més marginals. Amb el lema de: io non sono un moderato. Defensa que avui en dia front a la barbàrie dels moderats cal un extremista, un boig, capaç de veure la solució més decent i òptima i resucite la societat.
molt boniquet... a més a més sentir parlar aquest home és un plaer.

Qué caxondo el tio!!!

No cal massa traducció, no?
En resum, ella pregunta què pot fer una parella jove per afrontar els problemes económics i el tio "guasón" i "campechano" li respon que es lligue al seu fill o al fill d'algun altre ric, que com té un somriure bonic no li costarà gaire!!!
Obviament és una broma, però quin mal gust tu! si tingués un sonriure lleig què fa?
A més algú que vol optar a tornar a ser Il capo del governo com collons es permet (i li permeten) fer això?

Wyoming respon a Cesar Vidal

Un altre motiu per el cual no podem deixar que aquesta gent torne al poder. No almenys no sàpiguen què vol dir dignitat humana, què vol dir respecte, i demés.
Un motiu més, aquest és el seu tarannà, la seva forma de ser i de gestionar l'espai comú. Per què els seus pregoners són els que són i els que els agraden a ells.
Cap agressió sense resposta! front a l'atac abussiu ens hem de mostrar més inteligents i fer valer la raó. L'humor com a atac ferotge al poder és una bona arma, no l'única, però si de les que menys soporta aquesta gentola neocon, que no han perdut les formes ni el contengut del passat.
És de vergonya i fa pena!

A qui vote'm uela?

A nivell personal se'm va fer extrany que per primer cop des de que tinc conciència política, i ciutadana, no vaig poder contrastar idees amb ma uela. Ella m'hagues demanat que li expliqués en els últims dies qui és qui. Segurament m'hagués demanat la papereta de "Sapata" i de bon mati el diumenge ja estaria apunt per anar a votar. Tot abans no arrivaren els seus dos gendres a "marejar-la". Més que res per què no ho anaven a asonseguir. A banda de produïr-li un mal de cap, clar. A algú nat l'any 1915 i amb la capacitat de calar a la gent com té, tenia, ma uela és dificil enganyar, altra cosa és fer-se la boba. Això, se'm va fer raret no acompanyar-la a les urnes, però sobretot no haver passat hores parlant del tema.

No cal dir que l'anyorança no era més intensa ahir que altres dies, simplement ahir era evident que mancava.
Per ara com apunt personal de la jornada, pot ser en altre moment parle de la uela per aci, però ara no puc. És dificil entendre el món sense ella i més encara compendre com es restructura l'univers versus la seva absència física. És difícil, em fa ràbia i no és consol dir: és així, llei de vida,... Que siga cert no vol dir que em faça a la idea, o que l'hatja interioritzada, encara és com si fos aliena, com si no anés en mi, com si fos un estat transitòri i no permanent.
A poquet quan ens vatja faltant en diferents moments, on ella i seria, on hagués dit o fet, ..., la realitat anirà impossant-se.

Entre altres coses per AÇÒ NO MEREIXEN TORNAR!!

Aquest tall de la cadena Ser ens mostra dues postures que conviuen i sense massa problema a dins del Partit Popular. Si "el mitjà és el mensatge" (Mc Luhan), les formes amb que s'espressa també ho són. Podem desentir, se'ns permet insultar, berrejar, etc, etc,... I faltaria menys que no fos així, però cada cosa al seu moment i amb el seu per què.

Sobre el resultat? Una amarga alegria. Seria un hipòcrita de no reconeixer que m'alegre que Zapatero siga qui encapçale el nou executiu, un President que ha aprobat la llei d'identitat de gènere, que ha obert el debat territorial - ma que el resultat ha sigut el que és: prou lamentable, per a mi, mancant sobretot un debat serios de contingut, amb racionici i menys tonteries per totes les parts-, reformat la llei de matrimoni, la llei d'igualtat, educació per la ciutadania,..., una mínima memòria històrica,..., i demés coses que si bé no em convencen per votar al seu partit, si em duen a no adelantar l'ulcera estomacal - com diu Lluís Llach:" quan governa l'esquerra al principi tens un somriure, encara que poc a poc la vergonya et va possant vermell al veure què fan"-.

Ara cal afronar la legislatura concloent els procesos oberts i restituint la ciutadania al seu lloc. Amb nova llei electoral inclosa, si...encara què jo no sé com es podria fer, però cal. Canvis constitucionals suposse que hi haurà pocs, però almenys regenerar teixits socials malmesos o que mai han arrivat a texturitzar completament.