Entre altres coses per AÇÒ NO MEREIXEN TORNAR!!

Aquest tall de la cadena Ser ens mostra dues postures que conviuen i sense massa problema a dins del Partit Popular. Si "el mitjà és el mensatge" (Mc Luhan), les formes amb que s'espressa també ho són. Podem desentir, se'ns permet insultar, berrejar, etc, etc,... I faltaria menys que no fos així, però cada cosa al seu moment i amb el seu per què.

Sobre el resultat? Una amarga alegria. Seria un hipòcrita de no reconeixer que m'alegre que Zapatero siga qui encapçale el nou executiu, un President que ha aprobat la llei d'identitat de gènere, que ha obert el debat territorial - ma que el resultat ha sigut el que és: prou lamentable, per a mi, mancant sobretot un debat serios de contingut, amb racionici i menys tonteries per totes les parts-, reformat la llei de matrimoni, la llei d'igualtat, educació per la ciutadania,..., una mínima memòria històrica,..., i demés coses que si bé no em convencen per votar al seu partit, si em duen a no adelantar l'ulcera estomacal - com diu Lluís Llach:" quan governa l'esquerra al principi tens un somriure, encara que poc a poc la vergonya et va possant vermell al veure què fan"-.

Ara cal afronar la legislatura concloent els procesos oberts i restituint la ciutadania al seu lloc. Amb nova llei electoral inclosa, si...encara què jo no sé com es podria fer, però cal. Canvis constitucionals suposse que hi haurà pocs, però almenys regenerar teixits socials malmesos o que mai han arrivat a texturitzar completament.