A qui vote'm uela?

A nivell personal se'm va fer extrany que per primer cop des de que tinc conciència política, i ciutadana, no vaig poder contrastar idees amb ma uela. Ella m'hagues demanat que li expliqués en els últims dies qui és qui. Segurament m'hagués demanat la papereta de "Sapata" i de bon mati el diumenge ja estaria apunt per anar a votar. Tot abans no arrivaren els seus dos gendres a "marejar-la". Més que res per què no ho anaven a asonseguir. A banda de produïr-li un mal de cap, clar. A algú nat l'any 1915 i amb la capacitat de calar a la gent com té, tenia, ma uela és dificil enganyar, altra cosa és fer-se la boba. Això, se'm va fer raret no acompanyar-la a les urnes, però sobretot no haver passat hores parlant del tema.

No cal dir que l'anyorança no era més intensa ahir que altres dies, simplement ahir era evident que mancava.
Per ara com apunt personal de la jornada, pot ser en altre moment parle de la uela per aci, però ara no puc. És dificil entendre el món sense ella i més encara compendre com es restructura l'univers versus la seva absència física. És difícil, em fa ràbia i no és consol dir: és així, llei de vida,... Que siga cert no vol dir que em faça a la idea, o que l'hatja interioritzada, encara és com si fos aliena, com si no anés en mi, com si fos un estat transitòri i no permanent.
A poquet quan ens vatja faltant en diferents moments, on ella i seria, on hagués dit o fet, ..., la realitat anirà impossant-se.