Primeros pasos...

Al Cono Sur. Sobre la llitera. Amb la TV encesa i la TVE internacional. Fan una ficcicó d’una familia catalana on l’avia és una escriptir de renom - Rosa Maria Sardà-, recorde haver-la vist algun cop a València. No, no solc mirar la TV. Menys la TVE, el que passa es que estic esperant per ixir de festa. Amb dues estadounidenses i un asturià. El lloc? Azucar. Una espècie de boliche de salsa.

Ahir vam tindre el primer xoc cultural-econòmic. Pagarem les birres i al ixir el cambrer em digué: “yo no soy de reclamar..pero solo dejasteis 2 pesos de propina” i jo vaig entendre que en mancaven dos…i amb un aire de prepotència europea li vaig soltar dos pesos…i vaig observar la cara de: “tio rata”…al moment vaig entendre que l’home em reclamava un mínim de 20 pesos…el 10% del que haviem consumit. Així que vaig tornar enrere li vaig demanar disculpes pel malentes i em va birlar 20 pesos… De tota manera he parlat en argentins hui i m’han dit que en un pub mai deixen propina, però bé no em diran rata per 20 pesos, no?

Avui he estat per primer cop en la Plaza de Mayo (bé el dia que ho vaig escriure). El centre de poder de Buenos Aires. D’argentina. Podem trobar el Banco de la Nación, diversos Bancs com el Santander, El ministeri de Finances, la policia, la Catedral, i com no: la Casa Rosada i ademés els monuments als pares de la pàtria Argentina i la bandera. Després de vore la tomba del general San Martin, qui va conduir a les tropes argentines cap a la “liberación de España”, si, ells tingueren més sort que altres. Després he anat a classe i alli m’han dit que la profesora pensava que no tenia alumnes donat que la setmana anterior els meus dos companys havien dit que hui no vindrien. Però per sort me tropeçat amb qui m'havien d'haver possat en contacte des del primer dia: qui m'assignarà un tutor. Té collons que hatja estat per casualitat.

Pd.: vaig escriure el post fa uns dies, però no l'havia publicat encara per motius de gossera. No tinc altra escusa.
Al final aquell dia vaig eixir sol. Les dues yankes es bufaren massa elles soletes en el seu dormitori i l'Asturià estava cansat. Asin que... De tota manera ja havia eixit de festa per aci, no penseu, amb un company de la Universitat: Javier. Molt simpàtic i un altre dia amb dues xiques de Pamplona, un arquitecte madrileny i Jorge, un xic de València.

Vaig eixir soletes...però vaig coneixer força gent. Digam que vaig acabar a un lloc que es deia Sitges. No va estar mal la nit, encara que sense rallar-me massa m'ha fet pensar en altres coses. No sé, a vegades en els moments menys oportuns em dona per pensar. Què li ne'm a fer... però com dien aci: todo bien...esta bueno...

Coneguent Argentina i als seus conciutadans.
Pròxima parada? Iguazú...Quan descubrisca la manera més convenient per arribar.

La foto és d'internete... Són els edificis que hi ha al fons dels parcs que hi han al costat de ma casa. A vore si compre una camareta digital.Que em fa poreta traure la meva i que me la furten. No crec...però per evitar problemes. no?

Moltes abraçades!

Moltena6.07

(demà ja escriuré...ara a estudiar Narrativa Audiovisual, que "si nos" no haurà servit de res aquesta m... de curt...no valen comentàris dient que es infumable, mal muntat, etc...tot això ja ho sé jo... però saps què? que per al temps dedicat: a mi m'agrada un poquet. A més mis niñas y mi Jordiet ho fant de categoria... o no?

En broma, en broma...

Vaig descobrir aquesta cançó fa temps per l'e-mule. Aquesta vesprada per error, atzar, o ves tu a saber... se m'ha clavat al MP3 i anava jo al tren quan s'ha possat a sonar. No sé per quins motius em fa gràcia, tot siga dir que alversió que tinc sense video és millor. És prou diferent, es diuen més barbaritats i al final ella li pregunta:
-¿Y todo eso es verdad?
i ell en veu de corderet respon:
-¿Cómo va a ser verdad si sólo por ti vivo?...

Ens passem la vida despotricant o barallant-nos d'aquells que més estimem. No obstant els volem tant o més que a nosaltres mateixos.
I no parle tan sols de parella, que d'això no en sé ni en sabré mai.
-"no me quieren!", o no els estime jo? uffff què més dona si el resultat és el mateix, no?

:P

Enquesta...

Avui mentres ajudava a mon pare a passar fils de la llum (feina esgotadora per cert. Segur que hi ha alguna màquina que s’enfila pels tubs i els du al lloc...i si no, a què esperen per inventar-la???)...

Po eso...

Se m’ha ocurrit una idea per al projecte final de carrera. No sé si podria ser interessant o la falta de idees i el estres pre-viatge que me anul·la el cerebel em fa pensar que podria ser atractiva.

Allà va: (PART CENSURADA PER jordi, QUI VULLGA CONEIXER EL CONTINGUT QUE EM PREGUNTE)

Se admiten sugereréncias, críticas, etc... això si... per dir-me que és una merda per complet... millor no dir res...no? que això ja ho sé jo... però no tengo más pescado pa vender. (AQUEST COMENTÀRI JA NO TÉ TRELLAT, PERÒ HO DEIXE...PER NO ESBORRAR MÉS PART DEL POST...)

:)

BACKROOM

Estressssssaaaattttttt!!!
Estic intentan escriure i registrar un curt per a Narrartiva Audiovisual... Si fills aquella asignatura que ja tenia aprobada però no vaig anar a l'examen. Aci podeu veure el curt que ferem (bàsicament Eugeni, pa que mentir) l'any passat...

Para ser conductor de primera... o Com collons vols que faça anar esta merda trasto que va a pedals!?!?!?

No és que no m'agrade, és que no en sé!
Sóc un inútil integral. Mai apendré a conduir!
ale, ja ho he dit! ufffff... tranquilitza poder pegar un crit tot just després d'una pràctica i abans de fer-ne un altra...

En ma vida m'havien dit tans cops inútil per segon! i el pitjor de tot: m'ho mereisc!...trist, però cert.


-¿dónde mirabas?
-mmm...
-¿al suelo otra vez?...alli no esta el peligro! tú sólo miras suelo y coches en movimiento, ¿lo demás pa' què?
-ya...
-Deja de decir "ya" y pon remedio...que mal lo veo!
-No, si ya lo sé... pero...

Cony! 24 anys (si, 24 ya) aprenent a emprar els dits : era digital!!!! i ara aquest home vol que faça servir mans, peus, ulls i damunt que analitce tot! "si d'home, si!!". Els cotxes estàn anticuats, jo abans aprendria a pilotar un Boeing 707...Però segur!

Aquesta màquina no té cap ni peus. Ah! i no és prou fer 7 coses al mateix temps...has de fer i saber què faras acte seguit... I tot això mentres a la COPE el Jiménez Los Santos et fa tragar-te la fel per no escupir-la sobre el volant.

Ja sé el motiu pel cual quan a un li donen el carnet té ixa mala folla i es dedica a insultar als altres conductors: tota la ràbia acumulada en les pràctiques ha d'eixir en algun moment! és normal que el primer que tingues ganes de fer quan te'l traus siga mostrar-li un dit al primer fitipaldi que t'adelanta!

No fot ni res!

-xico quina presa tens?, cal que m'adelantes en el ceda? no veus que ja em costa prou a mi xafar embrague...amb el fre possat, mentres clave primera, mire endavant, als costats i solte ambrague (ja sense el fre) i comence a accelerar? com per damunt estar pendent de tu! capullo! espera i adelanta'm en carretera, si total és uns segons....que et costa? vaaa?...


Sort que em pire a las Argentinas i no tindré que conduir en una llarga temporada.

Una mort de pinicula...

'What will your obituary say?' at QuizGalaxy.com

"Atabaladament (a l'estil King KOng) David morí amb un somriure de suficiència al seu rostre.
David serà trobat a faltar terriblement per tots els seus amics imaginaris"

Rere la contesa...

Ara no cal buscar culpables...el que ens cal és fer-los educadament fora. Sense escàndols però de manera clara. Qui no ha sabut gestionar el “desitjat” “canvi” ha d’anar-se’n. Deixar pas a sang i idees noves, reciclades, adaptades evolucionades...En definitiva : Bones. Bones en el sentit més ampli, bones per a guanyar escons, bones per fer del nostre terme un Poble, bones per regenerar teixits malmesos i per crear-ne de nous que ens siguen escaients, bones per ser elaborades des de la bondat innocent de voler servir als conciutadans, bones per buscar la felicitat dels veïns, bones per no néixer corruptes...

Però no em de romandre impacientment tranquils i quiets. Eixir al carrer i observar, escoltar i passar a parlar a cridar a fer vore. Demostrar-los i sobretot: demostrar-nos que les coses es poden fer d’altra guisa. Que les peles no són l’objectiu d’un govern que vol ser democràtic. El seu objectiu és gestionar-les per a que tots gaudim del progrés, de la il·lusió de compartir un projecte, per a educar, per a guarir... que no són seus.

Així que a re-sorgir o sorgir però amb força, amb més que mai. Una força creadora.
El resultat electoral ha segut terrible, ho sé. Dona ganes de cridar i insultar a tots i totes, ho sé. No obstant jo avui em sent esperançat en un avui millor. Ens toca, ens cal i molt més no pot durar.
Els castellans diuen: no hay mal que cien años dure, ni cuerpo que lo resista... el nostre en dura més i el cos ens ha d’aguantar almenys unes quantes envestides més per deixar d’ofrenar glòries i començar a compartir-les, reivindicar-les i emprar-les, ací a ca nostra.

Escoria humana!

La Generalitat Valenciana S.L. propietat del PP (partido privado) crearà un circuit a la ciutat de valència per a la F1! urra! urra! urra! això si... si després de les eleccions als òrgans directius de la empresa GV S.L. continua el molt deshonrat Fransec Campos de Bajoques.

Jo em pregunte... Si perd el menda lerenda els diners que s’han invertit amb reunions, presentacions, tècnics, etc etc etc... canal 9 retransmeten la notícia...policia per a la seguretat de l’acte...etc etc etc... pintura negra per esborrar el logo del negoci GV S.L. de la banda superior esquerra (si fills si... al panell de darrere del lladregot de la F1 hi havia el logo de la Generalitat, esborrat en pintura negra a últim hora)...doncs tots ixos diners l'actual directiva els tornarà als seus successors...? donat que de circuito nanai de la China si no guanyen... no sé... que posats a imaginar jo veig ussos més democràtics, honrats, de sentit comú...que no pas el finançament de la PROPIA campanya electoral...

Els cridaria fills de puta! però aquestes dones mai tindrien fills tan.... uffffffffff...
Estic massa fart per seguir fent ironia! no tenen vergonya! no la coneixen! no s’amaguen! actuen nerviosos...tindran por? o tan sols són les meves ganes de veure el fi a tanta llarga filera de despropòsits!

Per cert, això que el circuit urbà és gratuït: tururù!!! algú sap a qui han "regalat" o malvenut el Ricardo Tormo de Xest?... no sé...mira que en sóc de mal pensat, tu! que encara crec en els trueques ni que no estigueren en Democràcia! que em perdone Déu...

Ens cal regenerar els teixits socials, urbans, polítics, culturals, humans, forestals...d'aquest territori... de no ser així serem tots treballadors de Generalitat valenciana S.L. i haurem de callar... i serem tan còmplices com ells!

Trepijar trepijant...

El mundo da vueltas y de vez en cuando te echa de su orbita. Te caes en un pajar de agujas afiladas. Intentas correr pero sin querer te clavas una a una más a dentro. No sabes cómo ni porqué, pero amaneces en otro lugar sin heridas, ni sangre que limpiar. No te das cuenta pero sonríes. Corres, bailas y saltas al ritmo de una música que parece susurrada para ti. Aunque tus ojos aún recuerden los pinchazos, tu piel se muestra más dulce que nunca.
¡Anda!
¡No mires atrás!
¿Quién dijo que a mi no me gustase el dolor?
Te empeñas una y otra vez en buscar aquel lugar. No existe. El camino se borró y los antiguos guías ahora son guardianes encargados de borrar todo rastro.
¡Joder! ¿Quieres mirar al frente?
Cuesta...
Cuando decidiste vivir nadie te dijo que fuera fácil. Ni tan sólo preguntaste antes de absorber la vida de un trago. Todo tiene un precio si no estas dispuesto a pagarlo y te empeñas en ser moroso por muchos porteros que tenga el montón de alfileres siempre puedes volver, o vivir del recuerdo de unas agujas que ya despuntadas no hacen más que cosquillas en los pies...

...

I tot gràcies a...?

a ningú i a tots i sobretot a un. Noms? Per a què?
L’altra nit fèiem unes birres Joan, Gemma i un servidor. La nit en conjunt va ser molt bonica. El final jo ja l’esborrat, així que no li preste més atenció, “pa qué?”...

Mentre enfilava la meva pròpia Ilíada des de la sortida de la discoteca, passant per la dama ibèrica fins al Pont de Fusta, passant pel fornet de baix per comprar uns croissants, vaig decidir unes quantes coses. Pensaments inútils sense les corresponents accions. Ja vorem,... de moment segueix pensant que em manca alguna cosa... alguna cosa em fa estar nerviós. No sé el què ni el motiu. Imminent partida cap Argentina a fer el Sompo? Inexorables pràctiques del cotxe?...qui sap...Jo ja et dic que...

Bé... jo seguiré de vacances. Tan sols altre aperitiu del meu desfici...

Salut!

Repòs espiritual apunt d'exaurir-se!

Després de Sant Vicent rependré la tasca evangelitzadora.

Aquest paronet ha estat per evitar-me una condemna per apologia del terrorisme. Un vol ser demòcrata però avegades li donen ganes de pendre un fusell i un cop tots al punt de mira indicar-los amablement la sortida de tota institució, fundació o infusió on hagen clavat les urpes de rapinyaires que tenen! per a després possar bombes, destrals i carxofes explosives en cada PAI o animalada varia.

I ja amb el gustet al cos obligar-los a fer hores comunitàries a alguna presso de este nuestro Reino.

De qui parle? jajaja en són tants... i jo encara estic de vacances.

A banda l'estat d'apoplèxia que em somergeix certes actituds, modes de ser, mirades, comentaris, actuacions, etc... Encara queda moment per riure i somniar, ser incrèdul i obrir els ulls fins que em facen mal per veure que tanmateix l'esperança viu, el goig de l'amic i el somriure del desconegut encara ens poden fer caminar un pas més.

TV3 Si!

què és l'amor?

Pensament en balnc i negre...

Fisiològicament estem preparats per tenir fred i calor. Por i calma. Ens podem deixar endur per les pulsions i frenar-nos en el just moment on el plaer passa a ser dolor. Estem malalts quan no podem sentir. Volem sentir i que se’ns deixe viure en pau.

No m’agraden els viratges en nom de la destra o sinistra. Vull anar dirito al meu llit. Compartir-lo, o no. Somniar agust o tenir els més tendres malsons. Vull ser jo qui controle el bateg del meu cor i qui es sorprenga quan ell fuig de la raó. Necessite saber que demà m’aixecaré del llit sabent qui sóc i què duc a les meves mans.

Tenir el control de la meva ànima i regalar-lo quan jo estiga dispost. Sentir-me viu implica moltes coses però sobretot implica no romandre quiet front al que em passa, al que passa, us passa o els passa... no seguir rumiant quan vols dibuixar somriures. Actuar en silenci, que tot semble normal. Que el riure no sigui forçat, un gest social per mantenir-se prop en l’engany.

A la meva mà sols vull la teva mà. Juntes són més fortes. No deixen passar l’odi de l’enemic i poden enderrocar al més fort dels tirans.

Sentir-me viu és escriure la paranoia més gran i no tindre por a que se n’adonen que estic boig! Sóc conscient de les meves neurosis, sé com exagerar-les o reduir-les, com es criden i quan vull fer-les un instrument.

No m’afecta estar boig.

Seria malaltís estar mentalment sà i no suïcidar-se.

Enhorabona i Sort!

La noticia que uns companys de classe facen un producte d’èxit sempre es bona i cal reconèixer-los el seu mèrit. M'alegre per ells i per el munt d'ofertes que espere que els ploguen d’ara en endavant.

Dit això a mi el contingut de la sèrie no m'agrada. Em sembla tòpic i per al meu gust massa obvi. Però com em dia l’altre dia un marikita a la vieja usanza: "hi ha que donar a la gent el que vol i poc a poc aniran acceptant la nostra realitat. Si es fan productes on s’ha de pensar la gent no ho veu"... No sé que dir, si els marikites son/som tontos doncs avanti a toda vela!

Quien por sú mal muera...

Po eso, que em sembla un gran treball el que han fet. Tècnicament no estan mal els capítols (si, els he vist per poder despotricar, que passa?). Però el guió a mi no m’aporta res. Un que dins dels raros és encara més.

M’agradaria veure un producte amb les mateixes intencions però que no nasqués baix una visió tan simplista de la complexitat d'un món que lluita per demostrar que és normal. Per a mi la normalitat s’aconsegueix d'altra manera, Pot ser aquest siga un pas (no sé si afortunat), però un pas...

Si he de ser sincer en aquest moment estic més content per l’èxit que han tingut uns col·legues que no pas asquejat per el producte en si.

Ànim amics i que cada dia us vaja millor.

La premsa s’ha fet reso del que han fet:

El pais
20minutos

i la web on podeu veure els capítols, o no...:

Lo que surja

PD.: espere no haver sigut massa dur amb el treball de gent que estic segur que ha possat moltes hores, ilusions i esforç ...Sorry, però que li ne'm a fer no m'agrada aquest tipus de sèries rotllo queer as folck.

Diumenge de vesprada/ qué quiero para mañana?

Tan feliz que definirlo duele.
Tan feliz que no siento el dolor de muelas.
Tan feliz que llorar se ha vuelto en un grato recuerdo.

A tu lado ya no siento la paz del revuelo,
mirar a los ojos del mañana
no es un sudor frío.

Tener que culminar el último verso
no me hace llorar.
Tenerte lejos no es distancia.

Sentir no es ir muriendo.
Tenerte entre mis manos
y no sudarlas de esperanzas viejas.

Componer tópicos
que suenan nuevos
en mi cabeza.

No rimar ni con la cola,
esnifar la alegría
que viene en frascos de purpurina

luchar en guerras de paz,
controlar las miradas que me regalas,
darte placeres que no sabía.

quererte poco a poco,
no tenerte encima
y sentir tu aliento.