Senyor F dice:

jo li hauria dit... "escolta, sóc fisioterapeuta i necessite fer unes practiques de final de curs... me deixaries ferte un massatge de cos sencer"?


i xq no eres alli i em susurrares a l'oida eso!! malo! ais...
Mare!

En ma vida... oh dios!

L’art de la fuga.

No és fàcil, no cregues. Cal tècnica i no qualsevol està capacitat per fer-ho.
Paciència. Oportunitats per ficar-ho en pràctica no en falten. Hi ha qui s’obstina en veure’t correr... Li agrada la teva imatge a la llunyania mentres fuges espaordit, ves tu a saber quin monstre interior t’ha impulsat.
Acabes, com sempre, parlant amb algú molt estrany. Ets tu també raret?
Segurament.
Què et diu? On et du aquell cotxe? Vols fugir i deus fer-ho, però ARA precisament no ho fas. Què et passa? Eres masoka?
Mirades que ignores. Xocolate que no vols llepar. Paraules que no escoltes. Viatgets fugint del destí. Amunt i avall... No cal allargar l’angunia... mor el peix al sortir de l’aigua per molt que intente respirar aquell oxigen no és el seu.
Taquicàrdia. Palpes, et fiques roig i tornes a correr.
I l’empenta que et mou és proporcionalment inversa a la força d’atracció.
Què li anem a fer si ets un fugitiu que mai troba descans.