(demà ja escriuré...ara a estudiar Narrativa Audiovisual, que "si nos" no haurà servit de res aquesta m... de curt...no valen comentàris dient que es infumable, mal muntat, etc...tot això ja ho sé jo... però saps què? que per al temps dedicat: a mi m'agrada un poquet. A més mis niñas y mi Jordiet ho fant de categoria... o no?
5 comentaris:
Pssst...xiquillo, que està prou bé, xe: té ritme, no està taaan mal muntat; de fet m'agrada prou el muntatge. I m'agrada el nom, hehe. Ja era hora, no? xDD
la història em recorda a una peli espanyola de Berlanga 'Tamaño natural', que el tio s'ho feia amb una nina unflable i li parlava, la vestia i coses així... pavia ens va parlar d'ella en classe.
Un estudio de la soletat humana en el que el protagonista habita amb una nina unflable.
Sip el recurs está emprat... igual q la pilota a Náufrago, però en general m'ha agradat, té ritme i no fa mal a la vista ni res per l'estil. Xic, pots estar-ne orgullós.
Una abraçada!
A mi m'agradat está molt bé.
Tots el grans tenen un xicotet principi
;)
Està guai.
El guió está mb, però no queda clar quin criteri segueix per a agafar objectes (al principi, pensava que agafava objectes de dones per a conformar-se'n una altra, feta de moltes). Les forquilles de la cafeteria, doncs, no me quadren.
La fotografia, excel.lent. La narració, un poc matussera (trenques l'eix, alguna redundància...).
S'ha de destacar, sobretot, la direcció d'art i l'actor principal.
Enhorabona. Jo de tu, l'enviaria a algun festival. Té possibilitats
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada