Sincerament no crec que arribe a entrar al segon cicle de periodisme, però en un moment que no sé massa bé què designis vull fer en un futur massa pròxim doncs no tancarem portes abans d’obrir-les...
Encara que sobre la professió cada cop tinc més dubtes, més agonies i pors. Em sembla un món molt interessant replet de persones i actituds a exterminar; i d’altres a potenciar, clar!
Però no tirem tan sols la culpa a la gent que es dedica a informar-nos d'una manera espantosa i vomitiva...aquests subproductes són fruit de que una massa d'espectadors-usuaris-consumidors els fan els cors als empresaris/es acceptant la basura que els seus gossos de presa escamparan..
I si! la reflexió és més profunda, llarga, seriosa i cal evitar tòpics... Jo recomane els discursos de Iñaki Gabilondo al rebre el premi de mans de García Marquez avui, o el que fe a Gandia per ignagurar la nostra Carrera... metafores com: un cirurgià mai operaria sense llavar-se les mans, encara que el director de l’hospital li ho demane per estalviar-se diners...Com és què un periodista es permet publicar alguna cosa sense contrastar?...O sobre el paper d'una societat que ha deixat de controlar al que anomenen el quart poder... que com a tot "poder" sense algú que el vigile i el frene, deriva en una mena de burla a la llibertat i al sentit comú (si es que hi ha algun comú sentit).
