Problema moral!

No sé si el nostre senyor m'ha beneit ultimament amb una sort fora del que es pot considerar normal, o que...
I no parle del meu éxit entre les masses dels últims dies que he eixit de festa... cosa que tampoc m'explique. Pot ser siga el que dia Marta: si et veus guapo, els demés et veuen guapo... i jo vaig desidir mentir-me cada cop que em mirés a l'espill... no sé...
El problema moral, és que el Mr.Pavia, professor d'anàlisis de relats audiovisuals... M'ha possat un 8!!!!... quin és el problema?
doncs... tenin en comte que no he entregat els treballs, les pràctiques i sols he fet el exàmen medio sorpresa que ens ficà... pues... que s'ha enganyat... la meva nota era un NP i no un 8!
que faig? li pegue un truc al Pavia i li dic que canvie les actes JA oficials? li presente els treballs que per altra banda tenia ganes de fer igualment? em passe un estiu a la fresca sense problemes morals? ais!!! que duro es eso de tener suerte!
i ja us contaré el rock a la mar! quan siga capaç de pair certes coses.
ens vegem!
crec q vaiga comprar loteria per si de cas... no?
:P

Quin projecte de país?

Ai mare, d'aci una estona seré front als meus grans ídols mundials:
Francisco Campos de rajolas
Joan imbecil plano

Glòria Marco
Enric Morera
Joan Francesc Peris
(als tres últims els mantinc el nom, donat que encara em mereixen un mínim de respecte, tot siga dit que una més que altres...)

Doncs si... Una taula redona amb aquestos elements a la UIG (aixi sona més important i tot)...
podré dur tomakes? ous? aplaudir quan tinguen una genial idea, com: cremar la poca flora que encara queda i plantar gespa? o construir inclos dins l'aigua per estar ben fresquets a l'estiu?

ais... quin projecte de país tindrà aquesta gentola... Em fa por... si no torne a donar senyals de vida busqueu-me en un soterrani de casa la marquesa per si em tenen allà fins que jure els principis de l' estatut.

Mae deu SAntísima!

PD.: al final els magnànims Campos i Plano nu han vingut (millor, total per al que han de dir que em puga creure)... i Glòria Marco ha faltat un parent seu i l'ha substituida Joan Ribó.

La taula redona ha estat força interesant: tot menys Ribó feien pena. I com va dir Alfons Cervera: per a quan un País més étic, moral i humà?... crec que aixó no entra en el ideari dels grans aprtits. El que si vaig notar és que al representatn del PP la idea de la plataforma d'eskerres, valencianista i verda li feia tremolar la veu... i no va voler parlar. però encara li queda molt de cami a la gent del canvi si volem que ens la cregam de veritat...i poc temps...

trucarà?

jajajajaja
Després de tota la nit, actuant i parlant poc, les últimes paraules:
-Dilluns et truque.

Una part de mi té ganes. Tornar a quedar i sentir-lo parlar. Ixe accent de Gata... Ixes mans, ixa riseta de bona persona m'entres et diu coses boniques... La camiseta de marinerito a rallas.

Els nervis, el no saber que dir... com reaccionar...
Pregunta impertinent a cada dos minuts:
-Segur q vols estar amb mi? mira la de xics guapos que hi ha, no et costaria res liar-te amb el q vullgueres...tu t'has vist?

Ais mare!
s'accepten apostes... jo crec que no cridarà... de tota manera Gata de Gorgos no és tan gran, no?
jajaja puc anar cual despechado a tocar porta a porta jajaja
nooo...
sempre puc cridar jo, no?
XD

Ni papes ni quicos, jo gominoles!

De moment em negue a fer molts més comentaris al respecte.
Em sembla que qualsevol persona de bona Fe (creient o no, de dretes o eskerres, centro o polivalente...) s’ha adonat JA conter de tot. I per als que no, tan sols citaré una frase del seu betseller, pare de la nostra forma de ser en gran mesura:

"Feu fora als mercaders del temple".

Tete, matame de envidia... Sana, eh!

Si arribeu en la vida
més lluny d'on pugui arribar,
moriré molt gelós
del que m'hàgiu avançat,
que no em sabré resignar
a no ser el millor vianant,
l'atleta més fornit
i el més frondós amant.

I no em vulgueu consolar,
només digueu-me, si de cas,
tot allò que hàgiu vist
i jo no podré mirar:
la fondària dels rius
que els meus peus no mullaran,
la fragància del cos que no podré estimar,
la immensitat d'un cel
en el qual mai no he volat,
les espurnes d'un foc
que no m'hauran cremat,
les barques que a la mar no podré amarinar.

No em doneu consol,
no em sabré consolar.

I perquè sé que vosaltres
anireu més lluny que jo,
estic gelós i content,
molt gelós i content
de la sort que heu tingut,
de la sort que tindreu,
que tanmateix sé que mai
no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant,
només un vianant.

MUAKS!!!!