dijous, d’abril 12, 2007

Trepijar trepijant...



El mundo da vueltas y de vez en cuando te echa de su orbita. Te caes en un pajar de agujas afiladas. Intentas correr pero sin querer te clavas una a una más a dentro. No sabes cómo ni porqué, pero amaneces en otro lugar sin heridas, ni sangre que limpiar. No te das cuenta pero sonríes. Corres, bailas y saltas al ritmo de una música que parece susurrada para ti. Aunque tus ojos aún recuerden los pinchazos, tu piel se muestra más dulce que nunca.
¡Anda!
¡No mires atrás!
¿Quién dijo que a mi no me gustase el dolor?
Te empeñas una y otra vez en buscar aquel lugar. No existe. El camino se borró y los antiguos guías ahora son guardianes encargados de borrar todo rastro.
¡Joder! ¿Quieres mirar al frente?
Cuesta...
Cuando decidiste vivir nadie te dijo que fuera fácil. Ni tan sólo preguntaste antes de absorber la vida de un trago. Todo tiene un precio si no estas dispuesto a pagarlo y te empeñas en ser moroso por muchos porteros que tenga el montón de alfileres siempre puedes volver, o vivir del recuerdo de unas agujas que ya despuntadas no hacen más que cosquillas en los pies...






...


I tot gràcies a...?
a ningú i a tots i sobretot a un. Noms? Per a què?
L’altra nit fèiem unes birres Joan, Gemma i un servidor. La nit en conjunt va ser molt bonica. El final jo ja l’esborrat, així que no li preste més atenció, “pa qué?”...

Mentre enfilava la meva pròpia Ilíada des de la sortida de la discoteca, passant per la dama ibèrica fins al Pont de Fusta, passant pel fornet de baix per comprar uns croissants, vaig decidir unes quantes coses. Pensaments inútils sense les corresponents accions. Ja vorem,... de moment segueix pensant que em manca alguna cosa... alguna cosa em fa estar nerviós. No sé el què ni el motiu. Imminent partida cap Argentina a fer el Sompo? Inexorables pràctiques del cotxe?...qui sap...Jo ja et dic que...

Bé... jo seguiré de vacances. Tan sols altre aperitiu del meu desfici...
Salut!

dilluns, d’abril 02, 2007

Repòs espiritual apunt d'exaurir-se!




Després de Sant Vicent rependré la tasca evangelitzadora.
Aquest paronet ha estat per evitar-me una condemna per apologia del terrorisme. Un vol ser demòcrata però avegades li donen ganes de pendre un fusell i un cop tots al punt de mira indicar-los amablement la sortida de tota institució, fundació o infusió on hagen clavat les urpes de rapinyaires que tenen! per a després possar bombes, destrals i carxofes explosives en cada PAI o animalada varia.
I ja amb el gustet al cos obligar-los a fer hores comunitàries a alguna presso de este nuestro Reino.
De qui parle? jajaja en són tants... i jo encara estic de vacances.
A banda l'estat d'apoplèxia que em somergeix certes actituds, modes de ser, mirades, comentaris, actuacions, etc... Encara queda moment per riure i somniar, ser incrèdul i obrir els ulls fins que em facen mal per veure que tanmateix l'esperança viu, el goig de l'amic i el somriure del desconegut encara ens poden fer caminar un pas més.
TV3 Si!