diumenge, d’abril 20, 2008

Els bonobos

"Si Darwin hagués conegut als bonobos abans que als "chimpances" s’hagueren pogut extraure altres conclusions evolutives i noves teories

socials..."

L’altre dia sopant amb la companya de pis d’una amiga meva em va parlar d’aquest estrany simi. Més que per la seva reduïda mida és sorprenent per el cóm estructura la seva vida social. La qual es basa en el matriarcat i la importància de sexe com a motor resolutiu de conflictes. Però donat que la gran wiki de wikis: la Wikipedia, recull a una entrada la vida i miracles sobre insigne animalet, em limitaré a citar unes breus pinzellades i de hi haure algú interessat ja sap...

dilluns, d’abril 07, 2008

La Escala Benzer



"A veces confundo el amor con el recuerdo del amor...son sentimientos parecidos pero no..."


És pasteló lo més, però a mi m'ha agradat: que li ne'm a fer!
Els sentiments humans a pessar de complicats i enrevessats de tan en tan, altres cops són bàsics i primaris. Si voleu coneixer alguna coseta més del director Martín Deus Tan sols teniu que passar-vos per la seva pàgina, on es pot veure la seva obra.

25 ways to die

El hombre sin cabeza





Aquest curt ens el va possar el Ruso, el profesor de discurso audiovisual, a la Universidad de Palermo. A mi m'agrada, té un tractament del color i la imatge prou interessants, alguns cops sembla animació quan no ho és.

divendres, d’abril 04, 2008

En realidad soy mediosanta y medioperdida...



Ens passem la vida jutjant als altres, i els que és pitjor: decidim què ens agrada i ho expliquem amb vehemència. Sempre basant-nos en un sistema de valors preestablerts. Valors que hem fet creue- i ens hem cregut- que ens defineixen. Som solemnes defensant tot allò positiu dels nostres actes i pensaments. Amaguem allò que ens fa vergonya o pensem que ens mostraria als altres com “no som”, o com “no volem ser”.

Un dels aspectes que almenys a mi més em costa expressar amb claredat –sinceritat- fa referència al que sent i no parle de l’amor, o pulsions d’aquesta mena. Més bé en general. És més fàcil enredar la madeixa que no pas mostrar, o demostrar, fil per randa el cordell.

Avui dic i pense que si i d’ací una estona serà un no. Com si em fes vulnerable, com si contradir-me allunyés a l’altre, als altres. Posem fre! Cuirassa! I a la carrega! Una distància necessària que ens permeta maniobrar amb comoditat. El problema és quan deixem entrar massa endins a massa gent i aleshores un sentiment d’angoixa ens possa histèrics. Què passa? Ja sap què cony estic pensant? Ufff!

Aleshores retornem al principi, portar la contra per sistema, enredar a l’oponent i sentir-nos còmodes en la nostra torre de vori.

I sobre aspectes més íntims...doncs ja està el fragment fílmic, no? Tampoc cal ser més clars, i menys en una oda a la paranoia del fet d’enrevessar, no fotam!