divendres, de desembre 22, 2006

Pensament en balnc i negre...

Fisiològicament estem preparats per tenir fred i calor. Por i calma. Ens podem deixar endur per les pulsions i frenar-nos en el just moment on el plaer passa a ser dolor. Estem malalts quan no podem sentir. Volem sentir i que se’ns deixe viure en pau.

No m’agraden els viratges en nom de la destra o sinistra. Vull anar dirito al meu llit. Compartir-lo, o no. Somniar agust o tenir els més tendres malsons. Vull ser jo qui controle el bateg del meu cor i qui es sorprenga quan ell fuig de la raó. Necessite saber que demà m’aixecaré del llit sabent qui sóc i què duc a les meves mans.

Tenir el control de la meva ànima i regalar-lo quan jo estiga dispost. Sentir-me viu implica moltes coses però sobretot implica no romandre quiet front al que em passa, al que passa, us passa o els passa... no seguir rumiant quan vols dibuixar somriures. Actuar en silenci, que tot semble normal. Que el riure no sigui forçat, un gest social per mantenir-se prop en l’engany.

A la meva mà sols vull la teva mà. Juntes són més fortes. No deixen passar l’odi de l’enemic i poden enderrocar al més fort dels tirans.

Sentir-me viu és escriure la paranoia més gran i no tindre por a que se n’adonen que estic boig! Sóc conscient de les meves neurosis, sé com exagerar-les o reduir-les, com es criden i quan vull fer-les un instrument.
No m’afecta estar boig.
Seria malaltís estar mentalment sà i no suïcidar-se.

dilluns, de novembre 27, 2006

Enhorabona i Sort!




La noticia que uns companys de classe facen un producte d’èxit sempre es bona i cal reconèixer-los el seu mèrit. M'alegre per ells i per el munt d'ofertes que espere que els ploguen d’ara en endavant.

Dit això a mi el contingut de la sèrie no m'agrada. Em sembla tòpic i per al meu gust massa obvi. Però com em dia l’altre dia un marikita a la vieja usanza: "hi ha que donar a la gent el que vol i poc a poc aniran acceptant la nostra realitat. Si es fan productes on s’ha de pensar la gent no ho veu"... No sé que dir, si els marikites son/som tontos doncs avanti a toda vela!

Quien por sú mal muera...

Po eso, que em sembla un gran treball el que han fet. Tècnicament no estan mal els capítols (si, els he vist per poder despotricar, que passa?). Però el guió a mi no m’aporta res. Un que dins dels raros és encara més.

M’agradaria veure un producte amb les mateixes intencions però que no nasqués baix una visió tan simplista de la complexitat d'un món que lluita per demostrar que és normal. Per a mi la normalitat s’aconsegueix d'altra manera, Pot ser aquest siga un pas (no sé si afortunat), però un pas...

Si he de ser sincer en aquest moment estic més content per l’èxit que han tingut uns col·legues que no pas asquejat per el producte en si.

Ànim amics i que cada dia us vaja millor.

La premsa s’ha fet reso del que han fet:


i la web on podeu veure els capítols, o no...:


PD.: espere no haver sigut massa dur amb el treball de gent que estic segur que ha possat moltes hores, ilusions i esforç ...Sorry, però que li ne'm a fer no m'agrada aquest tipus de sèries rotllo queer as folck.

diumenge, de novembre 26, 2006

Diumenge de vesprada/ qué quiero para mañana?

Tan feliz que definirlo duele.
Tan feliz que no siento el dolor de muelas.
Tan feliz que llorar se ha vuelto en un grato recuerdo.

A tu lado ya no siento la paz del revuelo,
mirar a los ojos del mañana
no es un sudor frío.

Tener que culminar el último verso
no me hace llorar.
Tenerte lejos no es distancia.

Sentir no es ir muriendo.
Tenerte entre mis manos
y no sudarlas de esperanzas viejas.

Componer tópicos
que suenan nuevos
en mi cabeza.

No rimar ni con la cola,
esnifar la alegría
que viene en frascos de purpurina

luchar en guerras de paz,
controlar las miradas que me regalas,
darte placeres que no sabía.

quererte poco a poco,
no tenerte encima
y sentir tu aliento.

Spam


Els correus Spam cada dia són més peculiars.
On queden els temps on lolites japoneses volien fer-me feliç? on podia comprar Viagra natural? fer-me ric invertint en res, però ficant peles (clar)? allargar la polla amb massatges i estris més propis de tortura?

Ara no! als 23 anys ja em tinc que deixar la vida plaentera, tindre fills i inscriure’ls a aquesta escola. Que per altra banda em fa molt de goig això que siga catòlica i bilingüe.
Donat que el centre esta en la República Dominicana m'ho pensaré dos cops abans d’enviar als meus nonats bastagos. Pel demés crec que és el lloc ideal per criar-loa

NO et FOT!

dimecres, de novembre 22, 2006

Davidoscopi





(ara buscant un nou full de ruta per a aquest, no sé ben bé com reconduir-lo. O si ho vull fer. Com sempre amb les coses clares, ah!)


dissabte, de novembre 18, 2006

L'afoto si té a veure...



quin mal de caP!
Si com dia el ma uelo "quin mal li feia a ningú dins la botella?"
Una altra nit boniqueta, realment dues nits en una. O podriem parlar de 3?
D'aquelles on vius coses diferentes que ben bé no cases unes amb altre, però boniquetes totes.
Canivalisme inclòs.
:P
Sei felice?

divendres, de novembre 17, 2006

Indústria Farmacològica

Indústria:

ECON /INDÚST 1 Conjunt d'activitats dedicades a la transformació de les matèries primeres mitjançant maquinària, per tal d'obtenir béns manufacturats.

Farmacològica:

adj FARM Relatiu o pertanyent a la farmacologia*.

*farmacologia: f FARM Ciència que estudia les substàncies que modiquen les estructures i les funcions de la matèria viva en tots els seus nivells d'organització.

Indústria + Farmacològica =

(Indústria encarregada de deixar morir segons índex de mercat, capacitat econòmica dels malalts, lloc d'orígen, sexe,...)

dijous, de novembre 16, 2006

insomni




[del ll. insomnium, íd.]

m PAT Trastorn del son consistent en una dificultat per a adormir-se o en un desvetllament precoç amb impossibilitat de tornar a agafar el son.



Pegar voltes al llit. No agafar son i tenir milers de pensaments poc estructurats i adients per aquestes hores. A vegades no és que et preocupe res. Simplement no estàs cansat. Cosa prou lògica si vius a un estat de repòs físic prou elevat.
Què fas amb la cama enguixada? Ja d’entrada dificulta la postura amb la que ritualment comencem el nostre procés de regeneració neuronal i descans, al que li cridem dormir – En el meu cas ve a ser la mateixa durant tot aquest espai de temps, vaja no em moc massa-.

Com al llit al final et canses, llegeixes una estona. Però els ulls se’t tanquen, et piquen i en definitiva no volen treballar més. Apagues la llum i els maleïts òrgans oculars reconstituïts amb la foscor fan grenya amb les parpelles produint-se la retirada de les mateixes. No pots dormir.

T’aixeques mires la reposició del Club. També a aquestes hores la TV3 té millor programació que la resta. Un professor de l’Autònoma t’explica els mecanismes químics de l’enamorament i les endorfines i demés drogues que de forma natural el cervell allibera durant els diferents estadis de l’enamorament. Això que diuen que l’amor ens rendeix tontos... és cert. Mentre dura la fase iniciàtica la zona frontal del cervell – encarregada de les decisions racionals i allò que se’n diu seny- deixa de rebre gran part dels estímuls elèctrics i químics per excitar d’altres. També ens podem trobar casos de gent enganxada a l’amor. O més bé a les drogues que aquest genera, venen a ser els enamoradissos patològics, o calents constants. Depenet de com es mire.


Un cop acabat el Club i sense tindre el menor requisi de soneta, amb el cap atabalat com per llegir i entendre cap cosa. I amb aquest post intempestiu ja finalitzat aniré cap al llit, que si bé no em servirà per a dormir almenys si per descansar de la llum. Encara que l’hora que és el Sol ja haurà decidit saludar-nos, o poc li mancarà.

La meva primera nit d’insomni vaig matar a Roger. Un acte passional. Ell, Adrià/Adriana i Carles van a anar tots al calaix de nou. Un avortament abans de ser gestat, no siga que amb les presses ens resulte una porqueria massa gran, inclòs per a un inepte com servidor. Em conforme, opte, per un projecte més factible, realista i que almenys al meu cap insà comença a captivar més. Segurament per por o perque ja no és el moment de Roger. Qui sap.

Bona nit/ dia.

divendres, de novembre 10, 2006

Dios salve a la Ministra!




Sé que no deuria cridar massa fort. Que ens hem d’alegrar tan sols de fets, però al nostre mutilat país que el Ministeri de medi ambient ens anuncie la compra dels terrenys adjacents a la primera línea de dunes de la Platja de l'Ahuir (dins d'un paquet de noves zones protegides) a mi m’ompli de goig i estic segur que a la gent que m'estime també.
Aquest cop el responsable de la Generalidad valenciana no s'ha atrevit a dir: esto es competencia nuestra. Com ara les peles van per davant.
Ma que són listos estos!
No sé quin grau de protecció rebrà un dels nostres últims raconets. O si tan sols serà propietat de Costes. Per tant depenent del govern de torn respirarà tranquil o suarà sement. No ho sé. Quasi quasi podem parlar d'un territori verge des de la vora mar fins al Montdúver. Descomptant la capital dels Països Xeresans, l’autopista, i algun xalet.

dijous, de novembre 09, 2006

Roger...



Sé que alguna cosa no va.

És difícil trair-te a tu mateix. Et fiques a escriure. Crees uns personatges abstractes i els dones vida. Ells comencen a fer el que els dona la gana. Els censures de tan i a la fi tens un guió.
El problema és que després cada paraula té un sentit còsmic al teu pensament, però fa avançar l’acció? El personatge evoluciona escena a escena?

Els has dotat de sentiments i ja no són aquells que tu vares engendrar. Et reclamen coherència en els seus actes. Però ets massa protector per deixar-los lliures. Els fas fer coses que per a ells no tenen cap valor. Els maltractes.

Diuen que l’art d’escriure guions és l’art de la reescriptura.
Siga com siga, l’haurem d’acabar rodar i mutilar tant com puguem...ser-li infidel per al final gestar-lo!

Mama mia! Diventaró mato! Più d’adesso!
Profilaxis - Cortometraje ( Daniel Sanchez Arevalo )

dissabte, de novembre 04, 2006

tutti pazzi!

bye, my darling...



Ahir li preguntaren a la Política:
-què pensa dels polítics?
i respongué:
-M'he fet Bohèmia...
i entre copa i copa de vi, els mostrà una mamella. pensà que traure's el cul no era procedent així que se n’anà dels Parlaments per prendre's unes llargues vacances amb la senyora intel·ligència.

dijous, de novembre 02, 2006

Maldito tuerto!

Encara que m'ho vaig passar molt bé, la nit gafada.
En primer lloc el tren duia més de mitja hora de retard!
després se'm trenca la bragueta del pantaló... i no per fer res indecent, gafes del oficio...
I quan em gire per saludar se'm dobla el turmell i un mes amb guix.
Tot? nooooooooo
Vaig putjar al tren per tornar a casa i va i no ix! més de dues hores esperant q ixis un tren cap a casa.
I si ja era tot prou tràgic vaig enviar un sms al meu estimat Toni i crec que el va rebre gran part de l'agenda del telèfon! menus mal que no deia coses compromeses, que m'havia fotut el peu i que tenia ganes de vore'l, però que ara és una mica dificil. Sembla un ministre. Espere que em quedés promte sense saldo y no li arribés el sms als dos profesors que tinc...no siga que munte la meva nota i esperen coses a canvi... esperem que no:P

Aixi i tot jo m'ho vaig passar molt bé!
besets!

Pd: Sandra Felicitats!

dimarts, d’octubre 31, 2006

Hoy es el día...




Volia deixar-ho fins després de traure'm el carnet però ja no hi ha més temps: RÈGIM!
L'altre dia vaig mirar el meu tràgic pes. El que els meus ulls ja m'informaven des de fa mesos... la maleïda bàscula m'ho confirmà.

Asin que, vida sana.

Menjar menys i fer esport.

I per a celebrar-ho Festa dels Morts a valència... Enterrant certes coses, entre elles la panxa! mare!

Pd: Res de caçalla, que com diu Neus va contra al pàtria i damunt bufa massa...

dissabte, d’octubre 28, 2006

Míssils Terra!


Indignació!

No sé fins a quin punt fou una redada politico social. Com les que el nostre difunt Caudillo organitzava per animar les festes i aplecs de la nostra actual progressia ben estan. Aquells que ara tenen entre 45 i 60 anys. O un control rutinari.

El fet es que el dijous passat els policies entraren al Terra. Un lloc on es reuneix el jovent nacionalista a la ciutat de valència, per a sopar, beure i entre mos i glop identificar els mals del nostre maltractat poble, país, regió, comunitat, o raïm en Salmorra!... Doncs érem allà a punt d’eixir quan els agents ens feren romandre allà dins. Sense boçals. Se’ls havien deixat.
No els preguntes els motius, que la resposta és simple:

vivis anclados en el franquísmo
Comol? Explikamelon? Nosaltres?

Com no sé que els va dur, no ens ho varen voler dir, no faré més comentaris. Però allò feia pudor. I val que tots sabem que los rojos masones i jueus diversos ens rentem poc, però no parlava de la nostra olor corporal si no de la seva.
Massa moviments estranys veig últimament entre els que ostenten democràticament els poder. No tindran por? Les meves ganes? No sé... no sé... jo per si de cas res de vore al Barça per la tv, no siga que em tanquen per anar contra la nostra santa Comunidad.
I aniré espai en parlar valencià en públic com ve ens recomanà el senyor policia.

Una pregunta al aire: què cony buscaven als calaixos de la cuina? Armes de destrucció massiva o com digué el insigne saforenc: míssils Terra?


Maulet detés al finalitzar la redada.

divendres, d’octubre 27, 2006

26-10-2006, anit...hui; i demà?....

Cariño! Tu problema no es ligar! Tu problema es aceptar que lo puedes hacer.
A ver… pekeño si vas allí después de haber acostado a todos tus amigos no te quejes si no ligas con un premio Nóbel. No son horas ni lugar. Permítete otro marinerito guapo, con melena rubia, cachas y banal( Tú también lo eres).

Qué más quieres? Un ángel? Pues no va a venir a buscarte!
Vale ya de ser un snob…ok?

Puedes entender que con dos manos, una cara, dos brazos,… y un par de piernas puedes atraer a alguien? Pues déjate de tonterías… salta baila…corre… y a la próxima no me seas tan imbécil que a ti te atraía tanto como tú a él! Lo viste? Si! Lo avisaste de tus locuras? También! y aún así seguía allí…no me seas diota!


Doncs això!
I el Italià? Amb ell no havia res a fer… dos abraçades i conformar-se… però después tot era real però decidires passar. Doncs no et queixes. Ara com a càstig classe de Dret. I después a Lola Cuenca!
Penitència!!!

Estimats! Ahir va estar una nit bonica… amb tots i amb els altres…
Ja ho vaig dir anit diversos cops però: “el Pais no està perdut fins que quede gent com vosaltres, com nosaltres… i el últim parlant de català a la manera de valència encara no ha nascut!!!!”
Monotema: el marinero parlava valencià! Es que…

Què te compre quién te entienda!!!

dimecres, d’octubre 25, 2006

Titulars...

És estrany, avui té mirat als ulls i no me sentit malament.

Els nervis no invadien la meva parla I no em mostrava taquicàrdic.
Pot ser el meu Cristo in Crocce particolare, ha decidit ascendir al regne dels inferns i romandre allà quiet per sempre.O pot ser l’he enviat jo amb una patada.
Siga com siga em sent bé. Content, feliç… Enamorat del que tinc i del que sóc i podem arribar a ser. I el millor de tot? que no tan sols per aquest fet. Molts altres em ronden pel cap, pels pulmons. A l’alè. Als dits...

Compromís cap a mi i menys temps perdut lamentant allò que mai ha estat possible.Aprendre a escoltar Antònia Font verge de sentiments corruptes.

...

-El dia 10 examen?
-ni de conya!
-jo et veig preparat.
-jo no…, però si sols he vingut 3 dies!
-el 10 aleshores?
-No!
-Doncs ens plantem en el 20.
-ixe…ixe… que a mi el número 20 sempre m’ha agradat molt.


Poc a poc ens fem adults, no? primers passos conclosos.

dimarts, d’octubre 24, 2006

La cruda No-ficció



El senyoret Mikel em va enviar l'altre dia aquest video. Que si bé exagerat i esperem que no siga realitzat per un profeta autèntic, descriu molt bé els nostres pessars. Almenys els meus!
CAGON L'ESKERRA VALENCIANA!

El més trist és que tocarà votar-los per evitar el mal pitjor. Per llevar unes butaques a uns imbècils i donar-les a uns altres que almenys duien una colonia més fresca.

Sa puta miseria!

Jo votaré amb pinces... però sense cap altre remei ho faré... (això si una relliscada més i em promet a mi mateix que vote al PP i a pendre tots pel cul sense lubicant!)

brofec? pot ser... cansat? más bien...


ACTUALITZACIÓ:

Mai me considerat nacionalista (almenys no de forma tradicional) encara que com bé dia Llach estaria dispost a dir que en sóc i a més a més radical.
Jo he signat el manifest, hi ha més coses que comparteisc que no pas les que no. A més et pregunten els motius pels quals signes. Molt encertat això.


-...

-¿fregastes los platos?
-sí
-¿seguro?
-no... creo que no los fregué
-¿si o no?
-¿no te dije que si?
-pero ahora dijistes q no.
-pues será que no.
-¿en qué quedamos?
-¿estas tonto?
-yo no, ¿y tú?
-aveces pienso que si...
-¿sólo aveceS?
-Sí, cuando te tengo delante.
-Pero...¿ fregastes los platos?
-No, me los comí.
-que gracioso eres.
-paso...
-no te entiendo...
-...

Paradoxa 154

hi ha dies que m'agradaria no tindre que comunicacar-me amb ningÚ.
poder entrar a la cuina, agafar un suc i no dir bon diA.
Sortir al carrer i no saludar. Que no em trucaren ni tindre que trucar.
voldria ser un més entre tants.
Però són pocs.
De normal tire de menys a molta gent. Idee milers de formes per poder donar-los(vos) una abraçada. Mirar els ulls dels companys i sentir que ets viu en les seves mirades.
Sóc un animal social que li costa molt romandre quiet.
Quan m'endinse en un lloc on no veig companys comence a inventar situacions i personatges que sols tenen vida dins del meu cap i en aquell moment.
m'agrada agafar un paper i un llàpis i escriure destrellats com aquest per desficI.
No obstant, què bons sons ixos dies on ets sol, sense gaire compromisos cap a al resta i pots gaudir del film que tu vols, el llibre que et ve de gust o el parc que se t'antoixe per pedret una estona, un dia, un segle....
O quan et trobes un amic que fa setmanes que no veus i acabeu fent-vos un café i omplint-vos l'un de l'altre. De senetiments, esperances, pors i goig.

dilluns, d’octubre 23, 2006

El mort li diu al degollat, qui t'ha fet ixe forat?

CERTIFICAT SOMIAT
Antes de que cierto amigo mAceDonIo se me adelante (y a pesar de lo que dice, no se si me secundará), expondré una serie de hechos.
Es un hecho que no todos los individuos de todas las especies del planeta generan descendencia. Asímismo, tampoco cada ser humano. ¿Tan difícil es de reconocer y aceptar que yo pudiera ser uno de estos mamíferos fracasados?
Un año de estos conseguiré un certificado psiquiátrico que acredite que estoy incapacitado para el cortejo. Así podré responder un “No, mira, yo no puedo”, y ahorrarme discusiones y dolores de cabeza.

...

Doncs si. Al final te m’has adelantat així que, no és que haja desistit en demanar jo també tal certificat; tan sols desmuntar-te la teva teoria.
Perla, estar incapacitat per reproduir-se no bé a ser el mateix que per a lligar. En segon lloc: ho has intentat mai?
NO! O almenys no de forma seriosa.

Jo no sóc qui per a donar consells. Quan algú se m’arrima, miope o falto de criterio to hay que decirlo... jo pres del pànic fuig, encara que fos per demanar-me l’hora. A mi m’és igual jo còrrec. El problema s’agreuja quan qui ve cap a mi m’agrada. Aleshores puc fer un compendi de totes les tonteries possibles per a que canvie la ruta. Si la proximitat és major li puc parlar del tema menys apropiat, i si la cosa ja esta perillosament prop: no cal que diga el que faig.

Però Senador Lombrith, deixa’t caure ja d’una! Segur que en quatre festes perds ixa por a mirar als ulls. Sols pensa com ha canviat en poc de temps la teva forma de relacionar-te amb les dones..
Asin que no val la teva teoria de la ineptitud per al cortejament humà. Ets tan vàlid com els demés. Tan sols hi ha que saber triar.

(tot, es que el psicòleg m’ha dir que sols donen un títul cada 10 anys i el vull demanar jo)
Carinyet! nosaltres podem! :P

crea tu propia TV en el salón de casa ;)

Massa estressant no ha estat, per a què mentir. Comprovar que a la Universitat tenim millor material i poqueta cosa més.
Els companys una gràcia de persones, el que no m’agraden tant son les rodes de premsa a la seu d’Esquerra Unida. Menys quan allí apareix un element del passat més llunyà. Un cambrer-motorista reciclat a redactor, de cuyo medio mejor no acordarse... Tampoc és tan gran el Poble.
Ha estat simpàtic veure els nervis d’últim minut quan el programa de les 2 no rederitzava i eren les dues menys cinc.
La tele és una mica de joquet com em va dir el director de la cadena, però em sorprèn com son capaços de rodar tan bé amb tan poc de temps, gent i diners. Gràcies que tenen al oncle gran: la Ser, sempre dispost a prestar un presentador, un tall de veu o enviar cap al pis de dalt a l’entrevistat per seguir exprimint-lo.
L’edifici del grup Radio Gandia, sembla curiós per dins. Molts estudis de radio i un parell de tv. En breu ampliaran el de tv del 2on pis.
Em fa pànic la feina. Massa responsabilitats: “si falla una peça no ix l’emissió”.
Això si, jo ja li he pres carinyo i tot a Localia Gandia.


dimarts, d’octubre 17, 2006

2015 no és el cim! tan sols un altra sortida!


En molts sentits ens cal ja d’una alçar-nos de la cadira.
I no és per sentir-se mal un cop de tan en tan. Ens cal! I cal fer alçar de la cadira als nostres companys i amics.

Tots en peu podem fer avançar la mola.

Deixar-nos d’omplir les nostres boques amb paraules com Democràcia, Humanitat, Solidaritat, Respecte, Igualtat... i fer que els conceptes parlen... les accions... les rialles.

No sols parle de qüestions a gran escala de economies complicades i diverses...

Més fàcil.
Ser coherents i exigir que s’acaten els compromisos adquirits.

Per a ser realment personetes lliures ens cal ser valents, inclòs amb nosaltres mateixos. Acceptar què volem i buscar la manera més “dolça” de fer-ho. Sense por, aprenguem a comunicar-nos de tu a tu. Cara a cara. Cos amb cos. Mirada amb mirada...
Tendrament humans. Apassionadament humans.

Estúpid? Tòpic? Pot ser...segurament; però qui conega un bon camí per arribar al món que desitja, al món que ens cal,...que l’emprenga amb totes les seves forces i agafe de les mans als altres.
Alcem-nos i sigam per un cop allò que se diu humans. Dotem-nos dels valors que ens fa goig pronunciar i sense vergonya estimem-nos...

diumenge, d’octubre 15, 2006

divendres, d’octubre 13, 2006

altoooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!

Quan d'any!
després de deixar a Blai i Sandra, me'n vaig anar en busca del Taxi. Amb la intenció manifesta de parar-me primer en Bacarra més que res per recordar un dijous universitari! avui NO tenia res que veure, Això si; recordava molt a Xeraco. Ple de Quintos, em vaigh integrar fàcilment. Feia temps que No ixia de Festa amb jose, Estefan o Quique. Ha estat breu, realment. Però m'ha fer estimar un poquet més el poble on visc. Fins que he pujat al cotxe en ells!...
i jo que pensava que les redones no es feien en linea recta!
Mare! quina por! però soc viu i amb el ionternete altre cop funcionanding!
Coses per demà:
corfirmar amb sandra les planxes per a unes camises.
trobar data per fer una escapada a london!

ais!
kina vida que em pegue!
i que bé que viviu! i visc!:P

dimecres, d’octubre 11, 2006

A classe d'infografia!


Després d'hora i mitja xarrant amb un simpàtic xic d'Orange no sé que li passa a la meva conexió. aixis que de moment m'agafe vacances blogaires... Des de casa no em deixa penjar cap post no entrar a gaire cap Web...

Ahir l'estada a Castelló molt boniqueta. Feçia dies que no em sentia tan agust. Alex! et tirarem en falta! nu tardes en tornar que si nos ens plantem en Glasgow com Okupes! :P
molts besets bonika!

Aqui un amigo que he creao en infografia!... és la segona versió fet en els 10 últims minuts xq el monstruito q havia fet durant un hora se m'ha esborrat asin q... el senyor patato o melonsio con macedónia de fruita ha resultat ser aixi...
companys nu us recorda a un Mr Potato que ferem en Primer? jajaja

divendres, de setembre 29, 2006

Tots al carrer! Ja està ací el Tio de la Porra


Roda roda San Miquel
Tots els àngels van al cel
carregats en un bagul
que es gire, que es gire
Marieta de cul...
Enguany el nostre més insigne amic torna a menjar salmorra. I com ja sabeu tot: a la Fira no vages si no tens diners, que veuràs moltes coses i no compraràs res!
Xikets i xiketes a inundar els carrers, que es note que som pixavins! I és fira d’any d’eleccions. Un fenomen que es dona sols cada quatre anys; duent implícit una exposició sobre les virtuts del nostre Sant Govern i una millora qualitativa de la partida municipal per a les nostres festes! Ja ens costen vora el milió d’euros... Així que a passar-ho bé! Qui no gaudeixi és que no vol! Que la Fira ve pleneta de coses per a tots els gustos!
Informació patrocinada per: Tano Resort
El Tio de la Porra menja pa i samorra...
...el tio del porrí menja pa i samorrí

dimecres, de setembre 27, 2006

Sa gremi de la construcció...

Cada dia que passa estic segur que a l’eròtica del poder i la pròpia dels adonis grecs se li pot sumar l’eròtica del silenci. La característica d’aquells i aquelles que els acompanya un: Dios! Però tenies que parlar?...

Segur que li ha passat a tothom algun cop, o més d’un?

Aquesta vesprada he tingut el plaer de xerrar amb dos representants de dita eròtica. Un d’ells descamisat.

Valgame la solead! Las cabras i caguen Dènia!
Ais... Per què no ens conformem amb menys? Cal tenir-ho tot? Una mescla en sa juta mesura?

Hugo Silva, No es que tinga res contra d'ell, però els personatges que sol encarnar a la ficció ben podrien ser mudets i algo vegetals... Guanyaria més.

Decidete ya!!


C.R.A.Z.Y.

Fets com poder anar al cinema a veure films com aquest i no: Pequeño pero matón em confirmen a cada pas que el pròxim quadrimestre deuria abandonar el meu absurd projecte de cursar més crèdits dels escaients i restringir-me tan sols a les dues assignatures (una el proyecto final de carrera) que em mancarien per ser llicenciat. Amb un excés de uns 40-50 crèdits de lliure elecció; per a què fer-ne més, no?
D'anar al CINEMA i no al cine, entre d’altres activitats més mundanes com pedres pels carrers de la ciutat, cafetejar amb un bon amic, eixir de festa, teatre, exposicions, etc... Sols em separa un xicotet esforç: treballar per emigrar cap allà.

disposat a fer-lo?
hui si... no sé demà, però crec que seria bó.

Chi lo sa? domani altro giorno será...

dimarts, de setembre 26, 2006

En el capítulo anterior..

Hay días que te subes en la cúspide de la ola... imaginas como será la orilla y decides echarte al mar para nadar y llegar antes. No has mirado bien. La distancia es mayor y tu no estas en forma.
Te hundes?
Pues bucea coño!


Quan vaig fer el post anterior se’m presentava un mar de possibilitats molt enlluernants... massa. Poca estona després me n’adonava que moltes d’elles realment no eren el que volia o el que em cal en aquest moment. Ara estic bucejant i prop de la vora mar. Altibajos que marquen un procés que ja s’acaba.
No té massa a veure, però hui me tallat els cabells. Ja feia temps que no els duia tan curts, sense cresta ni “fricor” (com diria el nostre estimat Tin).
Ara fira! A fer-nos cafenets, burrets i tots els –ets que se’ns vinguen de gust!

Po eso... supose que tampoc et deu haver quedat molt més clar el post anterior, no, Joanet? Po na... ja demà amb calma te cuento esta disjuntiva esquizoforme que tinc!
Muaks!

dimecres, de setembre 20, 2006

Qualsevol nit pot sortir el Sol...



Welcome to Tijuana!

Sols ens importa la teva cartera... i si té calers millor!


No negaré que la campanya m'agrada. Però cony! segueixen el model Canal9: nom del partit en català continguts en castellà!
No ens importa la llengua que parlis! sempre i quan siga la del imperio! no et fot!
Clar que importa quina llengua parles! la llengua et fa i las fas!
Ens fa diferents, però no ens ha de separar... ha d'unir i fer-nos entendre com som cadascú de nosaltres.
Si que importa d'on vens! cony! vull que m'aportes allò que has heretat dels teus per a millorar, per crear junts.

El internacionalisme-interculturalisme em sembla fantàstic... però no quan disfreça l'assimilament i la disglòssia... La veritat per dabant...no fotam!

Boadella, Boadella... quién te ha visto y quien te ve...

dimarts, de setembre 19, 2006

e-scriure


No sé què escriure. No és fruit de la crisis del blogaire, ja t'ho dic pas jo que no.

Jo nu tinc crisis d’aquestes... primer hauria de ser un blogaire com déu mana. Escrire coses que interessen a algú. Em dedique a escriure allò que abans feia en troços de paper o en un bloc. No sé, és com deixar de ser tu mateix i ser un llapis. Escrius per no estar sol (en ixe moment)... o per pensar menys.

Per inventar-te a tu mateix i als altres i així poder comprendre que et passa i on et mous.
Avui estic cansat d'un grup de....................................
........................................................................................
........................................................................................
........................................................................................
................................................................................... .

AUTOCENSURAT LA RESTA DEL POST...

dimecres, de setembre 13, 2006

Més sort que als que pengen!


MARE DE DÉU SANTA!
L'examen que no vaig fer va i no es va presentar el professor asin que serà divendres...
i jo q volia fer ja vacances! però he decidit ser responsable no?
doncs ale! a estudiar!
es que...

dimarts, de setembre 12, 2006

No és el millor començament, ho sé!



Decidir no presentar-se a un examen segurment no és la millor forma d'enfrontar-se als nous reptes. No cal ser un geni per adonar-se'n.
Però aquest cop alguna cosa em diu que si!
Com cada nou any (ja se m'acaba el plaer de estrenar any en setembre) em proposse ser més aplicat. Llegir més, fer esport, traure'm el carnet del cotxe... i no deixar de fumar, donat que no ho faig, que si no també!
topiko que és uno...
Però aques cop crec que alguna cosa em mou per dins per empendre nous costums diaris. No sé perquè... però tinc ganes. I suposse que aques mínim fet: el tindre ganes... és el que difèrencia les paraules dels fets.
Avui tinc ganes! no d'estudiar per a l'examen de demà... però a les 5 del matí ja estic fart dels formats televisius! les estratègies de mercat per a que funcione la televisió pública o la privada! me la suda, literalment!
Aixis que... demà me'n vaig de volta a valència i quan torne m'agafe a fer tests per al carnet, em buide la cambra (otra cosa, me traslado a la plata baja... no volia canvis?) i cada cop tinc més ganes de buscar-me un curro i traure'm peles per anar a Febrer a viure al Grau. I l'any q ve? el més prop on vull viure és valència! (el més prop).

Enguany res de deixar els pròpossits per després de la Fira! ara! (o demà)...
i parle seriosament...(espere)!

Oggi poi diventare pazzo!


Morte a Venezia

L'amore sà di età? magari no. Ma per che cuando guiardi gli occhi che ormai non sono di bambino ma neanche di uomo ti senti un po' male?...
non lo só, ma il film mi ha fatto reflectere un po' sulle età nella mia concepcione del'amore.
Magari anchio ho diventato piú mato oggi, chi lo sà...io no.

dilluns, de setembre 04, 2006

dijous, d’agost 31, 2006

Per a quan uns llavis que puguen besar sense por?


Si ens besem pels carrers
trontollaran les cases,
les dones del raval
ho contarn al batlle,
vindran guàrdies cicils
empunyant simitarres,
dis frares del Remei
i el sometent amb arma.
Convictes de mant crim
ens penjaran a plaá,
quan ja siguem penjats
repicaran campanes,
acudirà la gent,
proclamaran l'alarma
i el batlle, modestet,
dirà quatre paraules.
Serà un dia revolt
amb molta tramuntana,
com brandarem, amor,
tota la santa tarda!
Per veure'ns vindrà gent
de tota la comarca,
algú dirà: és molt trist,
i et mirarà les cames.
Entorn del cadafal
nenes uniformades
recaptaran diners
per les missions de l'Àsia.
En ser que sigui fosc
tornarem cap a casa,
gats adúlters viuran
la nit a les teulades,
ens farà mal el coll,
tindrem les mans ben balbes,
els ulls inflats pel vent
i un tremolor a les cames.
Sinistres vigilants
armats amb forca i dalla
percaçaran arreu
parelles amagades.
Abans no es faci clar
fugirem cap a França
pels vells camins del bosc
disfressats de captaires.
Quan ja siguem ben lluny
en qualsevol obaga,
cremarem els vestits
i esborrarem el rastre.
Llavors, lliures i sols,
sense dir cap paraula
ens besarem de nou
amb una força estranya.
(Romanço-Miquel Martí i Pol)

Jo Preferia els tarongers...



Ens fem grans i els nostres llocs van desapareixent, modificant-se...Deixen pas a noves vides. La ilusió d'altres els ompli ara. Ja no ets aquell nen que corria entre tarongers mentres la teva avia feia el dinar. Ara ja no hi ha tarongers. Ni la perera, ni la canal, ni el trastero,... a la muntanya veina han fet noves cases i la teva cambra ara l'ocupen alemanys, anglesos, ..., a setmanes.
Tot canvia, el que abans era plaer ara és un negoci.


Marxuquera...

(encara que he de reconeixer que un cop les obres han estat acabades tan dins com fora la caseta, i redecorada... el jardi amb les noves plantes i les pedres blanques ficades... no ha kedat gens malament... però i la nostalgia? )

dimarts, d’agost 29, 2006

Quedarien bé per al videoclip¿? o per al Diario¿?


Que mala folla teniu quan voleu!
mamons!
(amb carinyo, eh! con amor y ternura!)

**El problema no és la intenció ni el contingut, si no les formes.
Ja sé que calen noves mires i deixar de pegar-li voltes al mateix meló durant massa temps. Estimar-se més i estimar a la resta... ok? però una cosa: a la pròxima sin metaforas/burlas. ok?L'efecte serà el mateix, Segurament menys gracios per a vosaltres però...
us estime! de moment.

dimecres, d’agost 23, 2006

diumenge, d’agost 20, 2006

calia?

Doncs no...
no calia, no calia haver fet el ridicul més espantos dos cops per telèfon... i tampoc calia fer el q vaig fer al tren. com li dien? no sé... d'on? Malaga... què feia aci? visitar a una amiga que el pròxim curs estudiarà la meva carrera en la meva uni...
moralina de la nit: a la pròxima em deixe el telèfon a casa i si un xic guapo em parla al tren li dic q no entenc el castellà no siga cas!
mare!
les 15:12 i encara em note contentillo!!! no puk ixir de casa!

dimecres, d’agost 16, 2006

Elx: la dama és la primera lesbiana de la península...pos no és ella poc poderosa!

Po eso, de la meva visita a terres il·licitanes em quede amb un extrem bon sabor de boca. He conegut, o reconegut de manera diferent, gent molt maja.

A banda, momento cerdo: no hi ha lletjos allà al sud? Verge maria -en honor al colonitzador català que avui ens ha fet sentir sardanes i ballar-les... si fills no tenen prou en furtar-nos els nostres homes, la llengua, l'aigua,... damunt! ens volen fer ballar Sardanes, pero venga! ;) -

Això si, em vaig sentir molt estrany als concertets. No coneixia ningú. Ja feia segles que no em topetava amb col·legues en els llocs menus esperats. Però no és rar, em de tindre en compte que allò ja és Murcia. però si xarren igual que ells! menus Joan, que encara no m'ha quedat clar com és que parla català oriental. Misteris de al ciència. L'heu de conèixer, una perla de persona. Guapo, simpàtic, divertit...etc! però na de echarle el diente, que té parella...

Si de cas un altre dia ja us conte el viatge, que ara estic cansat.

...
La meva visita per terres de la Emperadriu Rita I me ha gustado mucho. En primer lloc la volteta pel Carme. Recreació de la vista (staff, o no? vosotros 3 ya me entendeis, no?) i posterior xerradeta amb joanet, on vaig arribar a una de les més terribles conclusions dels últims temps: he estat malalt de burrera no d'estima. Si! ara estic segur que el immentable no m'ha agradat mai. A mi em molava la idea que jo havia fabricat de su ser. (no dic que el Ser-real, siga millor o pitjor que el Ser-idealitzat, simplement diferent). I per tant aquest cop si anem per bon camí. Crec que el viatge al sud també m'ha anat bé per desemboirar-me i veure les coses un poc més de lluny. Si torne a caure, doncs mira cauré.

També la trobada casual amb Carles a la Renfe m'ha fet molt de comboi. En els últims temps he conegut personetes que espere que estiguen ahi per molt molt de temps. Com ell, juan o fernando, i quasi també el catalanet d'en Marc, que encara que ens vullga colonitzar és majo.
I'm happy.

Com parlava anit amb Joanet: que afortunados somos de estar rodeados de quien estamos.

A vegades tinc la sensació de què he fet jo per tindre tanta sort. Però d'altres pense: cony! no és sort! és que tots em estat molt intel·ligents i selectius i així poc a poc hem pogut formar una colla fantàstica! o no? ale! ja ta bé de momento exaltación de la amistad, que encara nu he begut res! jajaja besets! us estime xq s' ho mereixeu i no em queda altra! y xq yo también lo valgo! viva la autoestima :P

dimarts, d’agost 08, 2006

Menjar, beure i no creure...



Bon dia de Sant Roro a tots! Hereu del Déu Baco, aquest Sant fet de falla és homenajat avui a Xeraco (cómo no).
Sant Roro ens guarde!

Mai té contat aquella història?


Un dia vaig arribar de la Lluna.
Feia fred i no tenia roba per ficar-me. Vaig anar a Ca Macià, un home vell d’ulls clars.
No va mostrar gaire sorpresa per que anés nu. A la seva edat ja havia vist de tot, inclòs altres que baixaren de la Lluna.
Em va explicar que quan ell era més jove havia tingut el privilegi de parlar amb un autèntic home de Júpiter.

Últimament no solien passar per allí massa forasters. Em va explicar que des de que els homes de ciutat havien construït tan a prop de la seva masia ja no rebia les visites tan esperades i per això estava tan content amb la meva.
A mi em va saber greu dir-li que jo tan sols venia de fer un bany al llac, que hi té a prop de la masia, i que algú m’havia furtat la roba. Els seus ulls brillaven i la veu li tremolava.
Em va convidar a passar la nit allà. Anava a preparar carn i verdura espencada.

-Mai m’acostume a cuinar per a mi sol, i sempre en faig de més.

Vaig escoltar les histories de quan era petit, de quan el llac era més gran i més net. La seva lluita per conservar el lloc on vivia,...
Quan vaig despertar, ell no hi era. Tan sols una nota: me’n torne a la Lluna. Hi ha menjar al rebost.

Algunes nits en que és plena apareix algun home de la Lluna i no fa massa en va vindre un de Júpiter

dilluns, d’agost 07, 2006

Je ne compres pas...

Mare de Déu santa!

A veure, quina part de la paraula NO és incomprensible?

-ven que te presente a mi amigo.
-No
-es muy majo y guapo, y me ha dicho que le gustas.
-No, gràcies.
-es ese rúbio de ahí.
-...NI DE COÑA
-pero que es muy buen tio. Yo de ser gay me liaba con él...
-doncs... fes-ho, per mi no et talles.
-no te gusta?
-No.
-tío, una noche tonta la tiene cualquiera, no? Hazme ese favor y líate con él... Si quieres luego te beso yo a ti.
-Para! Que ja comence a sentir-me insultat, val?
-pero tío... que es muy buena persona.
-val... si jo no dic res, però es que... es que... ahh.. si... es que tinc parella!
-ojos que no ven... corazón que no siente.
-Però es que els meus ulls si veuen... i clar, no em sentiria bé després.
-pero una noche tonta la tiene cualquiera, y tu pareja no está, no?
-tin-la tu, xiket! (en aquest moment el celestino: alt, musculat i un poc atractiu, em va clavar la llengua en l’orella).
PLAS!!! (rejostio que li vaig pegar)
-Qué haces? No te ha gustado?
-tu diras?... pero eres tonto? Jo no entenc res i si em permets me’n vaig...
-tío que me caes muy bien,... va líate con mi amigo...
(...)
-Però no veus que es un poquet majoret per a mi?
-Mayor? Si tiene 22 años!
-si clar...
-Te lo presento?
-NO!
-Pues tú te lo pierdes. Y por cierto tiene 38.
-em deixes tranquilet ja?

Mentres tant les dues xiquetes, que m’acompanyaven, dient: però David, que si que es guapo... no sigues tonto...etc... Jo no és per criticar a ningú, però el gust el tenen en el CUL! O que volien fer-se amb el musculat i així deixaria de parlar en mi... no sé.
La nit acabà fent de guia fins l’apartament del lligue d’una d’elles, no direm de qui, que no sabia arribar. Mentre inventava excuses per les quals ella havia tingut que desaparèixer misteriosament.

Després al arribar a casa, a peu des de la meva uni, va i em criden Mateo i Susy (gent que havia conegut a Italia) que estaven a la platja de Xeraco... esquena cremà i poc més.

El millor de la Nit...mmmm quan Marta va ensenyar a planxar a un dels socorristes... Vosotras dos ya me entendeis... bueno el soparet amb ells, Marta i Reme tampoc va estar mal.

dissabte, d’agost 05, 2006

Somnis...o no..


L’altre dia vaig tindre una Premonició:

Vaig somniar amb Jesús de Nazaret.
Un somni estrany.
El Santíssim, cansat que feren experiments amb ell i que milers de teòleg, tertulians i il·luminats diversos, el destrossen als mitjans de comunicació, reclutà un exèrcit.
I atapeïts d’armes ens ficàvem a aniquilar: especuladors, diputats, empresaris, gent que em cau mal, presentadors de TV i algun que altre de radio. Es clar, jo també era un dels salvadors, faltaria! Era el meu somni, no?...

Això si, el meu Jesucrist era de dibuixos animats. Rollo l'estètica de Sin City; no em preguntes per què, però així era.

No sé si Déu Pare en persona em va enviar aquest missatge, si era fruit de la festa, que cada dia estic més boig o què..., per si algú s’anima, comence a reclutar gent per a l’exèrcit de salvació:
Es requereix coneixements bàsics amb Goma 2, Kalashnikovs, cants marcials, dots de propaganda (hi ha que instruir als que no matem), i qualsevol cosa que cregau útil per a refer l’obra de Jeovà.

Els que morin en l’intent seran proclamats màrtirs, no patiu.

Podeu deixar les vostres dades personals aci o bé ficar-se en contacte amb Jesús, un Pare Nostre i dos Ave Marias i línea directa. Garantitzat.
Adjunte fotografia recent de Crist, per si així s’anima algú.

dilluns, de juliol 31, 2006

Problema moral!



No sé si el nostre senyor m'ha beneit ultimament amb una sort fora del que es pot considerar normal, o que...
I no parle del meu éxit entre les masses dels últims dies que he eixit de festa... cosa que tampoc m'explique. Pot ser siga el que dia Marta: si et veus guapo, els demés et veuen guapo... i jo vaig desidir mentir-me cada cop que em mirés a l'espill... no sé...
El problema moral, és que el Mr.Pavia, professor d'anàlisis de relats audiovisuals... M'ha possat un 8!!!!... quin és el problema?
doncs... tenin en comte que no he entregat els treballs, les pràctiques i sols he fet el exàmen medio sorpresa que ens ficà... pues... que s'ha enganyat... la meva nota era un NP i no un 8!
que faig? li pegue un truc al Pavia i li dic que canvie les actes JA oficials? li presente els treballs que per altra banda tenia ganes de fer igualment? em passe un estiu a la fresca sense problemes morals? ais!!! que duro es eso de tener suerte!
i ja us contaré el rock a la mar! quan siga capaç de pair certes coses.
ens vegem!
crec q vaiga comprar loteria per si de cas... no?
:P

dijous, de juliol 20, 2006

Quin projecte de país?


Ai mare, d'aci una estona seré front als meus grans ídols mundials:
Francisco Campos de rajolas
Joan imbecil plano

Glòria Marco
Enric Morera
Joan Francesc Peris
(als tres últims els mantinc el nom, donat que encara em mereixen un mínim de respecte, tot siga dit que una més que altres...)

Doncs si... Una taula redona amb aquestos elements a la UIG (aixi sona més important i tot)...
podré dur tomakes? ous? aplaudir quan tinguen una genial idea, com: cremar la poca flora que encara queda i plantar gespa? o construir inclos dins l'aigua per estar ben fresquets a l'estiu?

ais... quin projecte de país tindrà aquesta gentola... Em fa por... si no torne a donar senyals de vida busqueu-me en un soterrani de casa la marquesa per si em tenen allà fins que jure els principis de l' estatut.

Mae deu SAntísima!
PD.: al final els magnànims Campos i Plano nu han vingut (millor, total per al que han de dir que em puga creure)... i Glòria Marco ha faltat un parent seu i l'ha substituida Joan Ribó.
La taula redona ha estat força interesant: tot menys Ribó feien pena. I com va dir Alfons Cervera: per a quan un País més étic, moral i humà?... crec que aixó no entra en el ideari dels grans aprtits. El que si vaig notar és que al representatn del PP la idea de la plataforma d'eskerres, valencianista i verda li feia tremolar la veu... i no va voler parlar. però encara li queda molt de cami a la gent del canvi si volem que ens la cregam de veritat...i poc temps...

dilluns, de juliol 17, 2006

trucarà?





jajajajaja
Després de tota la nit, actuant i parlant poc, les últimes paraules:
-Dilluns et truque.

Una part de mi té ganes. Tornar a quedar i sentir-lo parlar. Ixe accent de Gata... Ixes mans, ixa riseta de bona persona m'entres et diu coses boniques... La camiseta de marinerito a rallas.

Els nervis, el no saber que dir... com reaccionar...
Pregunta impertinent a cada dos minuts:
-Segur q vols estar amb mi? mira la de xics guapos que hi ha, no et costaria res liar-te amb el q vullgueres...tu t'has vist?

Ais mare!
s'accepten apostes... jo crec que no cridarà... de tota manera Gata de Gorgos no és tan gran, no?
jajaja puc anar cual despechado a tocar porta a porta jajaja
nooo...
sempre puc cridar jo, no?
XD


diumenge, de juliol 09, 2006

Ni papes ni quicos, jo gominoles!


De moment em negue a fer molts més comentaris al respecte.
Em sembla que qualsevol persona de bona Fe (creient o no, de dretes o eskerres, centro o polivalente...) s’ha adonat JA conter de tot. I per als que no, tan sols citaré una frase del seu betseller, pare de la nostra forma de ser en gran mesura:
"Feu fora als mercaders del temple".

dilluns, de juliol 03, 2006

Tete, matame de envidia... Sana, eh!

Si arribeu en la vida
més lluny d'on pugui arribar,
moriré molt gelós
del que m'hàgiu avançat,
que no em sabré resignar
a no ser el millor vianant,
l'atleta més fornit
i el més frondós amant.

I no em vulgueu consolar,
només digueu-me, si de cas,
tot allò que hàgiu vist
i jo no podré mirar:
la fondària dels rius
que els meus peus no mullaran,
la fragància del cos que no podré estimar,
la immensitat d'un cel
en el qual mai no he volat,
les espurnes d'un foc
que no m'hauran cremat,
les barques que a la mar no podré amarinar.

No em doneu consol,
no em sabré consolar.

I perquè sé que vosaltres
anireu més lluny que jo,
estic gelós i content,
molt gelós i content
de la sort que heu tingut,
de la sort que tindreu,
que tanmateix sé que mai
no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant,
només un vianant.


MUAKS!!!!

divendres, de juny 30, 2006

Muerte al crepitar...Viva Cullera!mmm Cullera!!


Jajajajajaja.... Kina nit i kuasi dia!
Jo em vaig enganyar definitivament de carrera: kiero ser un socioloko! ja!
i Sandra? sempre estupenda, guapa, lista i preciosisima!
i Cullera? mare! kina samarreta a ralles! verde que te quiero verde! I kin turvante! i kin de tot! mmmm Cullera!
i la tipeta? ais... mare, simpatica, massa -no més comentaris, que després tot se sap-.
I el amics de Sandra? quina gràcia, sobretot Júlio!
Ais ais ais...
Kina nit i kuasi dia!
Sandra, I love you! guapa!

dilluns, de juny 26, 2006

orGullo freaK

Orxata para todos!



Segur que molts de vostès, malpensats valencians-judeico-masonicos!!! Penseu que la bona costum de canal 9 d’obrir el informatiu amb una notícia sobre l’aigua respon a interessos partidistes del PP.

Miserables! Com es pot ser tan retorçut!!!???
Pobres!

Ells sols responen a un únic interès: el Bé del poble valencià!
Els nostres benvolguts informadors preocupats per la falta d’habitud dels nostres conciutadans en beure Orxata- símbol de la nostra identitat com a Poble, i component bàsic en la nostra sang- han iniciat la tasca de fer-nos creure que no tenim aigua. D’aquesta manera nosaltres ens abocarem a beure l' Or valencià!

Però clar... vosaltres que sou un miserables pensàveu que responia a altres trames: cree el ladrón que todos son de su condición...
I segur que també sou dels qui pensen que ocupar tan d’espai amb notícies com la visita del Papa és un altra manera de promocionar al Consell, no? Doncs fals!!! També es preocupen per nosaltres. Volen que depurem els nostres cossos (orxata) i les nostres ànimes (mitjançant hòsties).

Així que abans de tornar a enjudiciar al nostre Sant ens públic de radiotelevisió penseu quins interessos us manipulen a vosaltres...

Vergonya és el que doneu!

diumenge, de juny 25, 2006

Ich schließe die Tür weil ich im Urlaub bin.

La Tonteria ha mort!
Com dia Eloi: aquest cercle viciós ha de finir ja! Sobretot perquè no pense permetrem, mai més, pegar un crit a algú que m’estime. Asin que queda abierta la veda del carxot cada cop que tinga intenció de tornar a repetir la cançoneta...
El que està bé, està bé!!! Quanta raó que tens Joanet!

Però no sols m’extirpe aquest tumor maligne. Hi ha que retrobar-se, oblidar-se d’aquests últims temps i retornar al David que m’estime. Un David que escolta més, un David que es ralla menys amb aquest tipus de coses. Un tipet menys a la defensiva i més sincer amb si mateix. Que quan vol blanc no fa negre. En definitiva Jo mateix. Simplement deixar aquest canvi dels últims temps que no em senta bé. No siga cas que es faça tard.
I evitar fer la punyeta constant i portar la contra per sistema...

Espere que aquestes reflexions no sonen a lament... Tot el contrari... Crec que necessite ficar punt i final a una temporada estranya. I que és just que demane disculpes, o done les gràcies (según se mire) a la gent que m’estime i que no sé com encara m’estima. I sé que aquesta gent almenys un poquet ho fa... Si no no s’esplica com m’aguanteu!
Tonteria fora! Viciets múltiples tallant-los cal...

Tenia la intenció de utilitzar aquest post per cometre un acte de covardia. Per dir-li a la fuente de mi martirio (i casi vostre) que no vull tornar a parlar amb ell, en una bona temporada; fins que aprenga a estimar-lo com amic. A veure’l i alegrar-me de com és...
I que no vull arribar a casa i tindre al necessitat de connectar-me al msn per saber com està... D'escriure sms que no arribe a enviar... Però crec que no em puc permetre el luxe de pedre un amic per ser un puvertos, asin que... No sé si ell mai s’ha donat conter, o si... o si algun dia llegirà açò i pensarà: de qui cony parla? Però bé... Com he dit ja:

Carxot! Si torne a cantar aquesta cançoneta!...

Jo ja comence pegant-me’n un... nu os corteis... Anit ja em vaig flagel·lar amb el roser!
Mare! Estic ple de espines! Arrapades,... I tot per evitar un cotxe! Cenutrio que soy!
Jo i els separadors de carrils mai ens em dut bé...
Ais... po eso...
Gràcies....

PD.: lleve l'opció de fer comentaris... Ja ta tot dit massa cops, ara sols cal fer el JA sé! muaks!

dimarts, de juny 20, 2006

y se fundieron los plomos...(closed)

“Cuado más conozco a los hombres más quiero a mi perro” o inrelacions humanes...


Cada cop estic més segur que als humans ens agrada patir.
Quan tot va bé. Les circumstàncies et fan feliç, etc... per què cony has de buscar indicis per desconfiar?
No propose que ens fem passar per tontos les 24 hores del dia... però tampoc cal que ens mengem “la bola” pel plaer de fer-ho.
Fulanito estima a Menganita... tot dos contents per allò que tenen... doncs va i Fulanito decideix buscar tots els pecats de la seva companya, i què passa? que no és la Immaculada Concepció.

I no té que ser-ho!

Hi ha fets que per si no volen dir res... Però ens atestem a que signifiquen.
Pillem l’agenda i comencem a demanar consell a amics i coneguts. Alguns no es mullen, d’altres ho fan. Hi ha inclòs els que tenen intencions amagades en les seves paraules. Et diuen allò que vols sentir tan sols per a que caigues en les seves mans. Els hi ha que eviten llançar-te la xarxa i t’ajuden a veure els diferents camins...
Els consells no serveixen per a res més que per a això... per a veure les diferents portes i ja seràs tu qui obriga una. (Alto! Sempre estan els consells d’últim moment que et fan reflexionar encara més sobre la idoneïtat dels teus actes... que són bons en la mesura que no et castren).

I tot açò?

Que estic enfadat! O rabiós... o trist... o patint... Algú que m’estime molt i pensava que ja estava encaminat en un trajecte, quan menys interessant, va i decideix desconfiar de la seguretat del vehicle i dur-lo a la ITV. Mal fet!!
Sort... i no apliques les normes de la lògica als sentiments... que no estàs en un judici penal.
Muaks!