Com dia Eloi: aquest cercle viciós ha de finir ja! Sobretot perquè no pense permetrem, mai més, pegar un crit a algú que m’estime. Asin que queda abierta la veda del carxot cada cop que tinga intenció de tornar a repetir la cançoneta...
El que està bé, està bé!!! Quanta raó que tens Joanet!
Però no sols m’extirpe aquest tumor maligne. Hi ha que retrobar-se, oblidar-se d’aquests últims temps i retornar al David que m’estime. Un David que escolta més, un David que es ralla menys amb aquest tipus de coses. Un tipet menys a la defensiva i més sincer amb si mateix. Que quan vol blanc no fa negre. En definitiva Jo mateix. Simplement deixar aquest canvi dels últims temps que no em senta bé. No siga cas que es faça tard.
I evitar fer la punyeta constant i portar la contra per sistema...
Espere que aquestes reflexions no sonen a lament... Tot el contrari... Crec que necessite ficar punt i final a una temporada estranya. I que és just que demane disculpes, o done les gràcies (según se mire) a la gent que m’estime i que no sé com encara m’estima. I sé que aquesta gent almenys un poquet ho fa... Si no no s’esplica com m’aguanteu!
Tonteria fora! Viciets múltiples tallant-los cal...
Tenia la intenció de utilitzar aquest post per cometre un acte de covardia. Per dir-li a la fuente de mi martirio (i casi vostre) que no vull tornar a parlar amb ell, en una bona temporada; fins que aprenga a estimar-lo com amic. A veure’l i alegrar-me de com és...
I que no vull arribar a casa i tindre al necessitat de connectar-me al msn per saber com està... D'escriure sms que no arribe a enviar... Però crec que no em puc permetre el luxe de pedre un amic per ser un puvertos, asin que... No sé si ell mai s’ha donat conter, o si... o si algun dia llegirà açò i pensarà: de qui cony parla? Però bé... Com he dit ja:
Carxot! Si torne a cantar aquesta cançoneta!...
Jo ja comence pegant-me’n un... nu os corteis... Anit ja em vaig flagel·lar amb el roser!
Mare! Estic ple de espines! Arrapades,... I tot per evitar un cotxe! Cenutrio que soy!
Jo i els separadors de carrils mai ens em dut bé...
Ais... po eso...
Gràcies....
PD.: lleve l'opció de fer comentaris... Ja ta tot dit massa cops, ara sols cal fer el JA sé! muaks!
2 comentaris:
Mira David, jo pense que eixe no és el problema (tant de bo ho fos), i en el fons, trobe que tu saps que tampoc ho és.
I tinc ganeta de xarrar amb tu amb calma, de tenir una conversa que ja s'ha posposat massa. Pot ser m'enganye, però com amic teu i pq t'estime moooolt (i es q encara q no ho cregues, vals un imperi!) pense que t'ho dec.
Vinga xic, un besot i ja xarrem esta setmana q ve quan acabe els examens.
Salut bonico!
Salut!!
No em deua més que jo a tu! és en el que es basa l'amistad!
Si, tens raó.. aquesta sols és una de les cares del problema... però la cara que més em feria últimament... i mira... si de moment amb una màscara la deixe de veure... alavado sea Dios!
muaks!
i kuan vullgues xarrem! prometo nu gritar (de nuevo)...
Publica un comentari a l'entrada