divendres, de juny 26, 2009

Never Can Say Goodbye






No he estat mai fan de Michael Jackson i no vaig a convertir-me ara, però sempre ha estat una persona que m'ha fet llàstima. Explotat des de menut es va convertir en aquell descolorit de nas extrany. Un Peter Pan que mai va poder trobar Neverland, encara que intentés construir-lo a colp de talonari.

Bye...

divendres, de maig 29, 2009

Miserables!




A Garzón se l'imputa per impartir justicia, a aquest se li premia per dir aquestes cosetes. Ja està bé!!! collons!!!
Se m'envala la llengua!!! ho sé, ho sé! però certes actituds que a la raó se li escapen tan sols poden ser analitzar amb el fetge i mira tu per on amb tan de feixista solt em ve de ventre!
Són un tall de mal nascuts!
Obviament no és comparable, i falta més que fos exacrable l'abus i destrucció d'aquells més desamparats: els xiquets, i més aquells que són horfens o de families sense recursos!
Però quin tall desgraciats! què passa? que si les mares hagueren posat fi al seu embaràs ells no hagueren tingut carn fresca per a transformar-la en desgraciats (com ells)! En gent sense estima ni a si mateix ni als altres en molts casos, en altres suicidis, convertint-los en escòria per obra i gràcia del seu Déu.
I d'obrir els casos comesos ací a ca nostra ni parlar-ne. No sé si ara l'excusa és obrir velles ferides, que no cal, que mirem al futur o que simplement ací això no s'ha donat mai de la vida: anda ja!!!! que els amputen el cor, que no saben que vol dir tindre sentiments! ni misricòrdia cristiana!

A vegades pense que un kalashnikov a mà seria preventiu front a un úlcera futura!

Tan de bò existira un infern o qualsevol altre lloc on els antics enviaren a esta calanya!

dimarts, de maig 26, 2009

Eleccions al Parlament Europeu o Un circ que ens fa plorar.



Tenim tan sols alló que hem sembrat durant molt de temps. A vegades de manera concient, altres sense adonar-nos, de manera activa i passiva, per desiria o per no saber cóm transformar allò que ens escup el dia a dia. Les excuses no seveixen per molt que ens les anem repetint i creient.

Cada cop sóc més concient que clavar un sobre a una urna serveix per al que serveix. No espere modificar el món, ni fer-lo un lloc millor o més confortable (canviem món per bombolla europea, si voleu). En aquest moment tan sols em resigne a intentar un tir a porta per l'Esquerra. A falta de llegir-me més atentament el(s) programa(es) d'alguna formació més (per tindre la conciència cívica d'allò tranquila, i perdre un poc de temps) el meu mencionat sobre durà a Iniciativa internacionalista dins.
Per això citaré alguns punts del manifest:
  • Justícia social. Que la crisi la paguin els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.
  • Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliat, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Hi ha un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.
  • No a la discriminació de gènere. Però no com un mer enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibiliti realment la fi de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.
  • Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seva cultura nacionals.
  • Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.
A mi la independència no és el que més em preocupa, però no tindre el dret si que ho fa. Formar part d'un estat pluri...pluri...¿nacional? deuria ser un elecció per propia voluntad dels pobles. Com Europa, no? Si més no: que ens ho facen atractiu, ens respecten i no ens calga demanar disculpes per ser com som i el que volem ser. Per què no tot és qui gestiona les peles sino cóm.
Seguramenr Iniciativa Internacionalista no és el partit que jo hagués decidit. Però altres ho han fet per mi: aquells que han intentat il·legalitzar idees i intentat pendrens el pèl constantment.

Bona nit!


dilluns, de maig 18, 2009

Chau Mario!

CHAU NÚMERO TRES


Te dejo con tu vida
tu trabajo
tu gente
con tus puestas de sol
y tus amaneceres
sembrando tu confianza
te dejo junto al mundo
derrotando imposibles
seguro sin seguro
te dejo frente al mar
descifrándote a solas
sin mi pregunta a ciegas
sin mi respuesta rota
te dejo sin mis dudas
pobres y malheridas
sin mis inmadureces
sin mi veteranía
pero tampoco creas
a pie juntillas todo
no creas nunca creas
este falso abandono
estaré donde menos
lo esperes
por ejemplo
en un árbol añoso
de oscuros cabeceos
estaré en un lejano
horizonte sin horas
en la huella del tacto
en tu sombra y mi sombra
estaré repartido
en cuatro o cinco pibes
de esos que vos mirás
y enseguida te siguen
y ojalá pueda estar
de tu sueño en la red
esperando tus ojos
y mirándote.

Mario Benedetti



dimecres, d’abril 01, 2009

dimarts, de març 31, 2009

El agua bendita que sabe a limón


Un sacerdote noruego bautiza a un bebé con Coca Cola al limón El país.es

Las emergencias es lo que tienen. El sacerdote Paal Dale, del pueblo de Stord, en Noruega, se vio en un aprieto mientras bautizaba a un bebé, tras congelarse los grifos de agua de la iglesia. Al no tener agua bendita, el cura tuvo que improvisar: bautizó al niño con Coca Cola al limón.

divendres, de març 27, 2009

dimecres, de març 18, 2009

Feixistes!!


Barcelona. Manifestants contra el procés de Bolonia.
Feixistes fent la feina bruta dels carronyers.

Dic carronyers amb el que això comporta. No són ells qui carreguen contra els joves, però esperen com a buitres als despatx que els seus mercenaris facen la feina.

Feixistes? però si Saurà és d'esquerreS...!!! jajajajaj jajajjaa

I els reis d'Orient són màgics, no et fot!! si volen ser d'esquerres que ho demostren! i si volen ser Feixistes que segueisquen aixi...que duen un camí molt encertat. Directament al seu destí, sense parades ni moments de respos.

Els estudiants desobediren a l'autoritat? i tan que si!!! com toca!!! però l'autoritat en un Estat democratic pot cargar així? ho dubte. Alguns agents han ixit ferits, un d'ells greument. Ho lamente, de veritat. Però si no estàn preparats per a ser agents de l'ordre sense l'ús de la força igual millor es queden en casa. L'esquera no es pot permetre tindre a equestos a les seves ordres. O almenys j0 pense així. Modestament...
Ser d'esquerres no és una etiqueta de moda, no és un complement que conjuga bé amb les sabates o la panna...és quelcom més. Al igual que el tarannà no et fa d'esquerres. Ja ho diu Lluis Llach: " Ser d'esquerres és un pal".

dimarts, de març 10, 2009

Che ore sono?




A la biblioteca, amb "il libro dello studente ed sesecizi" i milers de fotocòpies a les mans estic intentant estudiar una mica d'italià. Sumant la meva mancança absoluta de voglia i un desentrenament mental per a romandre més de dues hores estudiant de valent, i porte des de les 9 del matí (són les 11:50)... No! no he estat tot aquest periode cara els apunts, però si una gran part. Doncs l'operació dona com a resultat un post. I si li apliques una inequació i una derivada ens dona una visita al youtube.

Donat que tenim la llengua més bonica del món. Ei! que no sóc jo qui ho diu; el prestigiós estudi de les llengües més adorables del planeta ho ha dir. Treball que podeu cercar a la Xarxa, molt científic. On podem extraure que 70 de cada 3 entrevistats opinen, pensen i diuen que és així. Per a certes coses no calen estudis. Tan sols sentiments. Pot ser no siga objectiu, però cal? no!

A més a més ningú serà capaç de negar-me que: t'estime, és molt més agradable de sentir que no pas ti voglio! ni punt de comparació.

En pocs dies tindrem als carrers les ordes invasores vestits de valencians, fent-nos creure que ser valencià és això. No negue que una gran part de la nostra idiosincràcia és així. Ens agrada la polvora, la música, la burrera, el despilfarro, l'aparentar, el bufar en caldo gelat i ser els millors i els que més gran i exagerat ho fem tot...però tenim tradicions, llengua, sentiments i CULTURA, on resideix això a les Falles més enllà de quatre casos tan destacables com Món faller dur a terme per Fernando, un bon amic encara que desaparegut en els últims temps (sóc malvat, ho sé). Realment en contra del que semble: estime les Falles. I per això em fa mal veure el quesón. Com són i per a qui són (quasi en exclusiva). El que podrien ser i el que s'han deixat fer estan tan allunyats que dona molta pena. Quan les falles, els fallers i els valencians abandonen el decàleg de costums dictats per la Dictadura feixista i el folklorisme regionalista tal vegada pugam gaudir d'una festa pagana del i per al poble.

Mestres tan anirem a les Falles combatives, a bufar-nos i fer l'aca, que en el fons també som valencians i ens corre per la sang el foc i la burrera a manta! És tan lleig renegar del que ú és!

Bones Festes!

dimarts, de març 03, 2009

Bon viatge Rubianes!



Divertit i intel.ligent! àcid i corrosiu: exel.lent per netejar tot tipus de feixismes...

Aquesta obra de teatre vingué a Gandia i espere no oblidar-la mai. D'aquells fragments de vida que et fan riure, reflexionar i apendre.

Avui molts el recordaràn per els exabruptes de les formes sense parar-se a pensar en el contingut. Obviament no ho faràn, igual els caldria emmudir. Com sempre ells poden parlar. Tenen els mitjans i raó dels diners. Mai sabrem què diria Rubianes al respecte del somriure del Senyor Pons després de les el.leccions gallegues, però segur que ens podem fer una idea, no?

Si hi ha temps l'obra de teatre està sencera a fragments al Youtube...

Ens vegem allà on estigues Rubianes.