Eleccions al Parlament Europeu o Un circ que ens fa plorar.

Tenim tan sols alló que hem sembrat durant molt de temps. A vegades de manera concient, altres sense adonar-nos, de manera activa i passiva, per desiria o per no saber cóm transformar allò que ens escup el dia a dia. Les excuses no seveixen per molt que ens les anem repetint i creient.

Cada cop sóc més concient que clavar un sobre a una urna serveix per al que serveix. No espere modificar el món, ni fer-lo un lloc millor o més confortable (canviem món per bombolla europea, si voleu). En aquest moment tan sols em resigne a intentar un tir a porta per l'Esquerra. A falta de llegir-me més atentament el(s) programa(es) d'alguna formació més (per tindre la conciència cívica d'allò tranquila, i perdre un poc de temps) el meu mencionat sobre durà a Iniciativa internacionalista dins.
Per això citaré alguns punts del manifest:

• Justícia social. Que la crisi la paguin els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.
• Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliat, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Hi ha un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.
• No a la discriminació de gènere. Però no com un mer enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibiliti realment la fi de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.
• Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seva cultura nacionals.
• Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.

A mi la independència no és el que més em preocupa, però no tindre el dret si que ho fa. Formar part d'un estat pluri...pluri...¿nacional? deuria ser un elecció per propia voluntad dels pobles. Com Europa, no? Si més no: que ens ho facen atractiu, ens respecten i no ens calga demanar disculpes per ser com som i el que volem ser. Per què no tot és qui gestiona les peles sino cóm.
Seguramenr Iniciativa Internacionalista no és el partit que jo hagués decidit. Però altres ho han fet per mi: aquells que han intentat il·legalitzar idees i intentat pendrens el pèl constantment.

Bona nit!