Miserables!

A Garzón se l'imputa per impartir justicia, a aquest se li premia per dir aquestes cosetes. Ja està bé!!! collons!!!
Se m'envala la llengua!!! ho sé, ho sé! però certes actituds que a la raó se li escapen tan sols poden ser analitzar amb el fetge i mira tu per on amb tan de feixista solt em ve de ventre!
Són un tall de mal nascuts!
Obviament no és comparable, i falta més que fos exacrable l'abus i destrucció d'aquells més desamparats: els xiquets, i més aquells que són horfens o de families sense recursos!
Però quin tall desgraciats! què passa? que si les mares hagueren posat fi al seu embaràs ells no hagueren tingut carn fresca per a transformar-la en desgraciats (com ells)! En gent sense estima ni a si mateix ni als altres en molts casos, en altres suicidis, convertint-los en escòria per obra i gràcia del seu Déu.
I d'obrir els casos comesos ací a ca nostra ni parlar-ne. No sé si ara l'excusa és obrir velles ferides, que no cal, que mirem al futur o que simplement ací això no s'ha donat mai de la vida: anda ja!!!! que els amputen el cor, que no saben que vol dir tindre sentiments! ni misricòrdia cristiana!

A vegades pense que un kalashnikov a mà seria preventiu front a un úlcera futura!

Tan de bò existira un infern o qualsevol altre lloc on els antics enviaren a esta calanya!

Eleccions al Parlament Europeu o Un circ que ens fa plorar.

Tenim tan sols alló que hem sembrat durant molt de temps. A vegades de manera concient, altres sense adonar-nos, de manera activa i passiva, per desiria o per no saber cóm transformar allò que ens escup el dia a dia. Les excuses no seveixen per molt que ens les anem repetint i creient.

Cada cop sóc més concient que clavar un sobre a una urna serveix per al que serveix. No espere modificar el món, ni fer-lo un lloc millor o més confortable (canviem món per bombolla europea, si voleu). En aquest moment tan sols em resigne a intentar un tir a porta per l'Esquerra. A falta de llegir-me més atentament el(s) programa(es) d'alguna formació més (per tindre la conciència cívica d'allò tranquila, i perdre un poc de temps) el meu mencionat sobre durà a Iniciativa internacionalista dins.
Per això citaré alguns punts del manifest:

• Justícia social. Que la crisi la paguin els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.
• Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliat, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Hi ha un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.
• No a la discriminació de gènere. Però no com un mer enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibiliti realment la fi de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.
• Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seva cultura nacionals.
• Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.

A mi la independència no és el que més em preocupa, però no tindre el dret si que ho fa. Formar part d'un estat pluri...pluri...¿nacional? deuria ser un elecció per propia voluntad dels pobles. Com Europa, no? Si més no: que ens ho facen atractiu, ens respecten i no ens calga demanar disculpes per ser com som i el que volem ser. Per què no tot és qui gestiona les peles sino cóm.
Seguramenr Iniciativa Internacionalista no és el partit que jo hagués decidit. Però altres ho han fet per mi: aquells que han intentat il·legalitzar idees i intentat pendrens el pèl constantment.

Bona nit!

Chau Mario!

CHAU NÚMERO TRES

Te dejo con tu vida
tu trabajo
tu gente
con tus puestas de sol
y tus amaneceres
sembrando tu confianza
te dejo junto al mundo
derrotando imposibles
seguro sin seguro
te dejo frente al mar
descifrándote a solas
sin mi pregunta a ciegas
sin mi respuesta rota
te dejo sin mis dudas
pobres y malheridas
sin mis inmadureces
sin mi veteranía
pero tampoco creas
a pie juntillas todo
no creas nunca creas
este falso abandono
estaré donde menos
lo esperes
por ejemplo
en un árbol añoso
de oscuros cabeceos
estaré en un lejano
horizonte sin horas
en la huella del tacto
en tu sombra y mi sombra
estaré repartido
en cuatro o cinco pibes
de esos que vos mirás
y enseguida te siguen
y ojalá pueda estar
de tu sueño en la red
esperando tus ojos
y mirándote.

Mario Benedetti