Enhorabona i Sort!

La noticia que uns companys de classe facen un producte d’èxit sempre es bona i cal reconèixer-los el seu mèrit. M'alegre per ells i per el munt d'ofertes que espere que els ploguen d’ara en endavant.

Dit això a mi el contingut de la sèrie no m'agrada. Em sembla tòpic i per al meu gust massa obvi. Però com em dia l’altre dia un marikita a la vieja usanza: "hi ha que donar a la gent el que vol i poc a poc aniran acceptant la nostra realitat. Si es fan productes on s’ha de pensar la gent no ho veu"... No sé que dir, si els marikites son/som tontos doncs avanti a toda vela!

Quien por sú mal muera...

Po eso, que em sembla un gran treball el que han fet. Tècnicament no estan mal els capítols (si, els he vist per poder despotricar, que passa?). Però el guió a mi no m’aporta res. Un que dins dels raros és encara més.

M’agradaria veure un producte amb les mateixes intencions però que no nasqués baix una visió tan simplista de la complexitat d'un món que lluita per demostrar que és normal. Per a mi la normalitat s’aconsegueix d'altra manera, Pot ser aquest siga un pas (no sé si afortunat), però un pas...

Si he de ser sincer en aquest moment estic més content per l’èxit que han tingut uns col·legues que no pas asquejat per el producte en si.

Ànim amics i que cada dia us vaja millor.

La premsa s’ha fet reso del que han fet:

El pais
20minutos

i la web on podeu veure els capítols, o no...:

Lo que surja

PD.: espere no haver sigut massa dur amb el treball de gent que estic segur que ha possat moltes hores, ilusions i esforç ...Sorry, però que li ne'm a fer no m'agrada aquest tipus de sèries rotllo queer as folck.

Diumenge de vesprada/ qué quiero para mañana?

Tan feliz que definirlo duele.
Tan feliz que no siento el dolor de muelas.
Tan feliz que llorar se ha vuelto en un grato recuerdo.

A tu lado ya no siento la paz del revuelo,
mirar a los ojos del mañana
no es un sudor frío.

Tener que culminar el último verso
no me hace llorar.
Tenerte lejos no es distancia.

Sentir no es ir muriendo.
Tenerte entre mis manos
y no sudarlas de esperanzas viejas.

Componer tópicos
que suenan nuevos
en mi cabeza.

No rimar ni con la cola,
esnifar la alegría
que viene en frascos de purpurina

luchar en guerras de paz,
controlar las miradas que me regalas,
darte placeres que no sabía.

quererte poco a poco,
no tenerte encima
y sentir tu aliento.

Spam

Els correus Spam cada dia són més peculiars.

On queden els temps on lolites japoneses volien fer-me feliç? on podia comprar Viagra natural? fer-me ric invertint en res, però ficant peles (clar)? allargar la polla amb massatges i estris més propis de tortura?

Ara no! als 23 anys ja em tinc que deixar la vida plaentera, tindre fills i inscriure’ls a aquesta escola. Que per altra banda em fa molt de goig això que siga catòlica i bilingüe.

Donat que el centre esta en la República Dominicana m'ho pensaré dos cops abans d’enviar als meus nonats bastagos. Pel demés crec que és el lloc ideal per criar-loa

NO et FOT!

Davidoscopi

Nou Blog del menda lerenda.

(ara buscant un nou full de ruta per a aquest, no sé ben bé com reconduir-lo. O si ho vull fer. Com sempre amb les coses clares, ah!)

L'afoto si té a veure...

quin mal de caP!

Si com dia el ma uelo "quin mal li feia a ningú dins la botella?"

Una altra nit boniqueta, realment dues nits en una. O podriem parlar de 3?

D'aquelles on vius coses diferentes que ben bé no cases unes amb altre, però boniquetes totes.

Canivalisme inclòs.

:P

Sei felice?

Indústria Farmacològica

Indústria:

ECON /INDÚST 1 Conjunt d'activitats dedicades a la transformació de les matèries primeres mitjançant maquinària, per tal d'obtenir béns manufacturats.

Farmacològica:

adj FARM Relatiu o pertanyent a la farmacologia*.

*farmacologia: f FARM Ciència que estudia les substàncies que modiquen les estructures i les funcions de la matèria viva en tots els seus nivells d'organització.

Indústria + Farmacològica =

(Indústria encarregada de deixar morir segons índex de mercat, capacitat econòmica dels malalts, lloc d'orígen, sexe,...)

insomni

[del ll. insomnium, íd.]

m PAT Trastorn del son consistent en una dificultat per a adormir-se o en un desvetllament precoç amb impossibilitat de tornar a agafar el son.

Pegar voltes al llit. No agafar son i tenir milers de pensaments poc estructurats i adients per aquestes hores. A vegades no és que et preocupe res. Simplement no estàs cansat. Cosa prou lògica si vius a un estat de repòs físic prou elevat.
Què fas amb la cama enguixada? Ja d’entrada dificulta la postura amb la que ritualment comencem el nostre procés de regeneració neuronal i descans, al que li cridem dormir – En el meu cas ve a ser la mateixa durant tot aquest espai de temps, vaja no em moc massa-.

Com al llit al final et canses, llegeixes una estona. Però els ulls se’t tanquen, et piquen i en definitiva no volen treballar més. Apagues la llum i els maleïts òrgans oculars reconstituïts amb la foscor fan grenya amb les parpelles produint-se la retirada de les mateixes. No pots dormir.

T’aixeques mires la reposició del Club. També a aquestes hores la TV3 té millor programació que la resta. Un professor de l’Autònoma t’explica els mecanismes químics de l’enamorament i les endorfines i demés drogues que de forma natural el cervell allibera durant els diferents estadis de l’enamorament. Això que diuen que l’amor ens rendeix tontos... és cert. Mentre dura la fase iniciàtica la zona frontal del cervell – encarregada de les decisions racionals i allò que se’n diu seny- deixa de rebre gran part dels estímuls elèctrics i químics per excitar d’altres. També ens podem trobar casos de gent enganxada a l’amor. O més bé a les drogues que aquest genera, venen a ser els enamoradissos patològics, o calents constants. Depenet de com es mire.

Un cop acabat el Club i sense tindre el menor requisi de soneta, amb el cap atabalat com per llegir i entendre cap cosa. I amb aquest post intempestiu ja finalitzat aniré cap al llit, que si bé no em servirà per a dormir almenys si per descansar de la llum. Encara que l’hora que és el Sol ja haurà decidit saludar-nos, o poc li mancarà.

La meva primera nit d’insomni vaig matar a Roger. Un acte passional. Ell, Adrià/Adriana i Carles van a anar tots al calaix de nou. Un avortament abans de ser gestat, no siga que amb les presses ens resulte una porqueria massa gran, inclòs per a un inepte com servidor. Em conforme, opte, per un projecte més factible, realista i que almenys al meu cap insà comença a captivar més. Segurament per por o perque ja no és el moment de Roger. Qui sap.

Bona nit/ dia.

Dios salve a la Ministra!

Sé que no deuria cridar massa fort. Que ens hem d’alegrar tan sols de fets, però al nostre mutilat país que el Ministeri de medi ambient ens anuncie la compra dels terrenys adjacents a la primera línea de dunes de la Platja de l'Ahuir (dins d'un paquet de noves zones protegides) a mi m’ompli de goig i estic segur que a la gent que m'estime també.

Aquest cop el responsable de la Generalidad valenciana no s'ha atrevit a dir: esto es competencia nuestra. Com ara les peles van per davant.

Ma que són listos estos!

No sé quin grau de protecció rebrà un dels nostres últims raconets. O si tan sols serà propietat de Costes. Per tant depenent del govern de torn respirarà tranquil o suarà sement. No ho sé. Quasi quasi podem parlar d'un territori verge des de la vora mar fins al Montdúver. Descomptant la capital dels Països Xeresans, l’autopista, i algun xalet.

Roger...

Sé que alguna cosa no va.

És difícil trair-te a tu mateix. Et fiques a escriure. Crees uns personatges abstractes i els dones vida. Ells comencen a fer el que els dona la gana. Els censures de tan i a la fi tens un guió.
El problema és que després cada paraula té un sentit còsmic al teu pensament, però fa avançar l’acció? El personatge evoluciona escena a escena?

Els has dotat de sentiments i ja no són aquells que tu vares engendrar. Et reclamen coherència en els seus actes. Però ets massa protector per deixar-los lliures. Els fas fer coses que per a ells no tenen cap valor. Els maltractes.

Diuen que l’art d’escriure guions és l’art de la reescriptura.
Siga com siga, l’haurem d’acabar rodar i mutilar tant com puguem...ser-li infidel per al final gestar-lo!

Mama mia! Diventaró mato! Più d’adesso!

Profilaxis - Cortometraje ( Daniel Sanchez Arevalo )

tutti pazzi!

bye, my darling...

Ahir li preguntaren a la Política:
-què pensa dels polítics?
i respongué:
-M'he fet Bohèmia...
i entre copa i copa de vi, els mostrà una mamella. pensà que traure's el cul no era procedent així que se n’anà dels Parlaments per prendre's unes llargues vacances amb la senyora intel·ligència.

Maldito tuerto!

Encara que m'ho vaig passar molt bé, la nit gafada.
En primer lloc el tren duia més de mitja hora de retard!
després se'm trenca la bragueta del pantaló... i no per fer res indecent, gafes del oficio...
I quan em gire per saludar se'm dobla el turmell i un mes amb guix.
Tot? nooooooooo
Vaig putjar al tren per tornar a casa i va i no ix! més de dues hores esperant q ixis un tren cap a casa.
I si ja era tot prou tràgic vaig enviar un sms al meu estimat Toni i crec que el va rebre gran part de l'agenda del telèfon! menus mal que no deia coses compromeses, que m'havia fotut el peu i que tenia ganes de vore'l, però que ara és una mica dificil. Sembla un ministre. Espere que em quedés promte sense saldo y no li arribés el sms als dos profesors que tinc...no siga que munte la meva nota i esperen coses a canvi... esperem que no:P

Aixi i tot jo m'ho vaig passar molt bé!
besets!

Pd: Sandra Felicitats!