La noticia que uns companys de classe facen un producte d’èxit sempre es bona i cal reconèixer-los el seu mèrit. M'alegre per ells i per el munt d'ofertes que espere que els ploguen d’ara en endavant.
Dit això a mi el contingut de la sèrie no m'agrada. Em sembla tòpic i per al meu gust massa obvi. Però com em dia l’altre dia un marikita a la vieja usanza: "hi ha que donar a la gent el que vol i poc a poc aniran acceptant la nostra realitat. Si es fan productes on s’ha de pensar la gent no ho veu"... No sé que dir, si els marikites son/som tontos doncs avanti a toda vela!
Quien por sú mal muera...
Po eso, que em sembla un gran treball el que han fet. Tècnicament no estan mal els capítols (si, els he vist per poder despotricar, que passa?). Però el guió a mi no m’aporta res. Un que dins dels raros és encara més.
M’agradaria veure un producte amb les mateixes intencions però que no nasqués baix una visió tan simplista de la complexitat d'un món que lluita per demostrar que és normal. Per a mi la normalitat s’aconsegueix d'altra manera, Pot ser aquest siga un pas (no sé si afortunat), però un pas...
Si he de ser sincer en aquest moment estic més content per l’èxit que han tingut uns col·legues que no pas asquejat per el producte en si.
Ànim amics i que cada dia us vaja millor.
La premsa s’ha fet reso del que han fet:
i la web on podeu veure els capítols, o no...:
PD.: espere no haver sigut massa dur amb el treball de gent que estic segur que ha possat moltes hores, ilusions i esforç ...Sorry, però que li ne'm a fer no m'agrada aquest tipus de sèries rotllo queer as folck.
2 comentaris:
Visca les llagostes rostolleres! jo, q voleu q vos diga, hijos mios...
tu has visto alguna vez un palomo en la nevera?...pos eso
Publica un comentari a l'entrada