dimarts, de març 10, 2009

Che ore sono?




A la biblioteca, amb "il libro dello studente ed sesecizi" i milers de fotocòpies a les mans estic intentant estudiar una mica d'italià. Sumant la meva mancança absoluta de voglia i un desentrenament mental per a romandre més de dues hores estudiant de valent, i porte des de les 9 del matí (són les 11:50)... No! no he estat tot aquest periode cara els apunts, però si una gran part. Doncs l'operació dona com a resultat un post. I si li apliques una inequació i una derivada ens dona una visita al youtube.

Donat que tenim la llengua més bonica del món. Ei! que no sóc jo qui ho diu; el prestigiós estudi de les llengües més adorables del planeta ho ha dir. Treball que podeu cercar a la Xarxa, molt científic. On podem extraure que 70 de cada 3 entrevistats opinen, pensen i diuen que és així. Per a certes coses no calen estudis. Tan sols sentiments. Pot ser no siga objectiu, però cal? no!

A més a més ningú serà capaç de negar-me que: t'estime, és molt més agradable de sentir que no pas ti voglio! ni punt de comparació.

En pocs dies tindrem als carrers les ordes invasores vestits de valencians, fent-nos creure que ser valencià és això. No negue que una gran part de la nostra idiosincràcia és així. Ens agrada la polvora, la música, la burrera, el despilfarro, l'aparentar, el bufar en caldo gelat i ser els millors i els que més gran i exagerat ho fem tot...però tenim tradicions, llengua, sentiments i CULTURA, on resideix això a les Falles més enllà de quatre casos tan destacables com Món faller dur a terme per Fernando, un bon amic encara que desaparegut en els últims temps (sóc malvat, ho sé). Realment en contra del que semble: estime les Falles. I per això em fa mal veure el quesón. Com són i per a qui són (quasi en exclusiva). El que podrien ser i el que s'han deixat fer estan tan allunyats que dona molta pena. Quan les falles, els fallers i els valencians abandonen el decàleg de costums dictats per la Dictadura feixista i el folklorisme regionalista tal vegada pugam gaudir d'una festa pagana del i per al poble.

Mestres tan anirem a les Falles combatives, a bufar-nos i fer l'aca, que en el fons també som valencians i ens corre per la sang el foc i la burrera a manta! És tan lleig renegar del que ú és!

Bones Festes!

2 comentaris:

Javier F. ha dit...

M'agrada com sona t´estime. El que menys m'agrada és el molt utilitzat "I love you", en anglès només "I fall in love"

Senador Lombrith ha dit...

En el meu cas, no renegue del que sóc: jo sóc un odiador de les falles. Clar que tampoc em corre sang per les venes. I pólvora menys encara.