diumenge, de juny 18, 2006

Dios te doy mi alma...Haz con ella lo que quieras...


El Roto

cométela...o véndela...
negocia con ella... trasfórmala a tu imagen y semejanza...
cuando te canses: échala...
Dios, tú que lo sabes y ves todo no me abandones...
no me falles en mis decisiones.
guíame...
marca mi camino con baldosas amarillas...flores en cada esquina...
haz que vea lo maravilloso que es todo.
No dejes que piense en nada más allá de la ruta.
el Sol saldrá todos los días si Tú quieres...
la Luna brilla si lo dices.
llueve si estás triste...
la miseria tiene boca si a ti te afecta, y la hago mía si me lo pides...
salgo a la calle cuando te plazca...
rezaré cada noche a la hora que mejor se cotice
el programa de mayor audiencia será mi oración...
Dios 24horas de flujo comunicativo... torrente de amor lineal...
eres todo amor patrocinado
mis deseos serán tu negocio...
mis miedos tu mercancía mas valiosa...
en tu nombre quema pueblos, viola intenciones...
y si Tú me lo pides yo encenderé la mecha, pondré la pólvora y me inmolaré...
eres bueno y por ello te canto una canción...

lalalala lalalala lalalala lalalal
lallalalalla lalalalal lalalalala
lalalala lalalal lalala la


El medio es el mensaje?

tot és massa complexe i massa simple. Paradoxa.

Supose que arribarà un dia on ens adonarem de qui és qui... i no deixarem que ens prenguen per babaus... de moment confiar en la bona Fe d’aquells que ens han de fer ciutadans...
Malauradament els mitjans de comunicació s’han fet amb el privilegi (i deure) de crear la ciutadania del futur. El problema és si prefereixen fer-nos o desfer-nos. Si ens donen veu com a Pobles o ens donen necessitats com a consumidors.
Massa tronat? si! mai em canse de dir-ho... estic tronat...
massa...
Però no veig perduda la lluita. Ja s’han lliurat moltes, i han tingut que anar renunciant a certs privilegis(aquells que han anat ostentant el paper de Déu).
Ara podem seguir avant, seure, dormir, parlar, lluitar, convèncer, conformant-nos..
tot és com volem que siga.
tenim el mateix dret a renunciar que a avançar.
Tòpics, consignes i demés no ens aixecaran; però alguna cosa ens ha de punxar els budells per a ficar-nos les sabates. Embetumar-les i pegar les primeres passes.

Un nou model per a un nou repte.

3 comentaris:

Izevsk ha dit...

...això del poder és sempre relatiu.

Senador Lombrith ha dit...

No, si ja voràs tu com al final això de betum per a les sabates voldrà dir alguna cosa i tot...

dAvidet ha dit...

Tot significa amore mio!