dimarts, de juny 13, 2006

Quin viciet més coxino, que tens!


Low resolution

Una vez un hombre por miedo a sentirse solo empezó a llamar.Se sentía bien. Había gente que le escuchaba. Gente que se alegraba de que se acordasen de ella.Otros incluso estaban pensando en él en ese instante.

Él llamaba, al final las llamadas no tenían ya ningún sentido. Se hacían por hacer. Por no sentir el vacío de una tarde.
A veces miraba aquel teléfono y nunca lo veía sonar.Sin pensar que es estúpido que sonase, quién va a tener necesidad de llamar?

ya llamaste tú!

Reflexiona...
Echa por la ventana aquel instrumento y no siente pena. Tampoco alegría.
Vive igual.
Sale a la calle y empieza a andar. Se encuentra con la gente que antes no tenía rostro y les ve las sonrisas. Les puede abrazar, tocar, sentir...
Quién necesita recuperar lo perdido? si no era más que una perdida constante.
Recuerda hacer planes a más de 5 minutos vista.
El placer de no necesitar a todos en un bolsillo. De tenerlos mucho más adentro y de frente.

Disfrutar de lo que transcurre y no de lo trascurrido.

4 comentaris:

mi ha dit...

"lo transcurrido" al rememorar-ho també pot provocar plaer...

dAvidet ha dit...

I el sado, però tothom sap que en exces és doloros, i en alguns casos jo diria que inclós malaltis...

Izevsk ha dit...

No és un tema de blanc o negre, quan toca, toca,i quan no, no.

dAvidet ha dit...

caninyet! a mi el que m'agrada és el gris. De tota manera és un conte. Ficció, nascuda de... però ficció al cap i a la fi...