Doncs no...
no calia, no calia haver fet el ridicul més espantos dos cops per telèfon... i tampoc calia fer el q vaig fer al tren. com li dien? no sé... d'on? Malaga... què feia aci? visitar a una amiga que el pròxim curs estudiarà la meva carrera en la meva uni...
moralina de la nit: a la pròxima em deixe el telèfon a casa i si un xic guapo em parla al tren li dic q no entenc el castellà no siga cas!
mare!
les 15:12 i encara em note contentillo!!! no puk ixir de casa!
4 comentaris:
Eixes coses solen pasar. No crec tingues força de voluntat de negar-li la paraula a un tio guapo.
Per cert, no te res a vorer, m'encanten els tarongers del teu poble.
No. No calia; ni això ni moltes altres coses. Però bé, si serveix per millorar.
Garrot! Xa tio, hi ha coses que no calen, ja som majorets. Trobe que no cal que et diga per on van els tirs i ja dura un poc massa l'assumpte.
Vinga sagal! Una abraçà!
ai mare...
costaràs d criar......
rem
Publica un comentari a l'entrada