Ens fem grans i els nostres llocs van desapareixent, modificant-se...Deixen pas a noves vides. La ilusió d'altres els ompli ara. Ja no ets aquell nen que corria entre tarongers mentres la teva avia feia el dinar. Ara ja no hi ha tarongers. Ni la perera, ni la canal, ni el trastero,... a la muntanya veina han fet noves cases i la teva cambra ara l'ocupen alemanys, anglesos, ..., a setmanes.
Tot canvia, el que abans era plaer ara és un negoci.
Marxuquera...
(encara que he de reconeixer que un cop les obres han estat acabades tan dins com fora la caseta, i redecorada... el jardi amb les noves plantes i les pedres blanques ficades... no ha kedat gens malament... però i la nostalgia? )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada