Per a quan uns llavis que puguen besar sense por?

Si ens besem pels carrers

trontollaran les cases,

les dones del raval

ho contarn al batlle,

vindran guàrdies cicils

empunyant simitarres,

dis frares del Remei

i el sometent amb arma.

Convictes de mant crim

ens penjaran a plaá,

quan ja siguem penjats

repicaran campanes,

acudirà la gent,

proclamaran l'alarma

i el batlle, modestet,

dirà quatre paraules.

Serà un dia revolt

amb molta tramuntana,

com brandarem, amor,

tota la santa tarda!

Per veure'ns vindrà gent

de tota la comarca,

algú dirà: és molt trist,

i et mirarà les cames.

Entorn del cadafal

nenes uniformades

recaptaran diners

per les missions de l'Àsia.

En ser que sigui fosc

tornarem cap a casa,

gats adúlters viuran

la nit a les teulades,

ens farà mal el coll,

tindrem les mans ben balbes,

els ulls inflats pel vent

i un tremolor a les cames.

Sinistres vigilants

armats amb forca i dalla

percaçaran arreu

parelles amagades.

Abans no es faci clar

fugirem cap a França

pels vells camins del bosc

disfressats de captaires.

Quan ja siguem ben lluny

en qualsevol obaga,

cremarem els vestits

i esborrarem el rastre.

Llavors, lliures i sols,

sense dir cap paraula

ens besarem de nou

amb una força estranya.

(Romanço-Miquel Martí i Pol)