Decidir no presentar-se a un examen segurment no és la millor forma d'enfrontar-se als nous reptes. No cal ser un geni per adonar-se'n.
Però aquest cop alguna cosa em diu que si!
Com cada nou any (ja se m'acaba el plaer de estrenar any en setembre) em proposse ser més aplicat. Llegir més, fer esport, traure'm el carnet del cotxe... i no deixar de fumar, donat que no ho faig, que si no també!
topiko que és uno...
Però aques cop crec que alguna cosa em mou per dins per empendre nous costums diaris. No sé perquè... però tinc ganes. I suposse que aques mínim fet: el tindre ganes... és el que difèrencia les paraules dels fets.
Avui tinc ganes! no d'estudiar per a l'examen de demà... però a les 5 del matí ja estic fart dels formats televisius! les estratègies de mercat per a que funcione la televisió pública o la privada! me la suda, literalment!
Aixis que... demà me'n vaig de volta a valència i quan torne m'agafe a fer tests per al carnet, em buide la cambra (otra cosa, me traslado a la plata baja... no volia canvis?) i cada cop tinc més ganes de buscar-me un curro i traure'm peles per anar a Febrer a viure al Grau. I l'any q ve? el més prop on vull viure és valència! (el més prop).
Enguany res de deixar els pròpossits per després de la Fira! ara! (o demà)...
i parle seriosament...(espere)!
1 comentari:
Està molt bé marcar-se nous objectius a l'inici (inici?) de curs, però, com tu bé dius, espere que aquesta vegada aquestes ganes aguanten i els objectius s'acomplisquen!
I lo mismo digo de mí misma, tot i que a mi aquest curs em falta un ingredient que per sort tens tu: les ganes.
Què hi farem?
Publica un comentari a l'entrada