Hay días que te subes en la cúspide de la ola... imaginas como será la orilla y decides echarte al mar para nadar y llegar antes. No has mirado bien. La distancia es mayor y tu no estas en forma.
Te hundes?
Pues bucea coño!
Te hundes?
Pues bucea coño!
Quan vaig fer el post anterior se’m presentava un mar de possibilitats molt enlluernants... massa. Poca estona després me n’adonava que moltes d’elles realment no eren el que volia o el que em cal en aquest moment. Ara estic bucejant i prop de la vora mar. Altibajos que marquen un procés que ja s’acaba.
No té massa a veure, però hui me tallat els cabells. Ja feia temps que no els duia tan curts, sense cresta ni “fricor” (com diria el nostre estimat Tin).
Ara fira! A fer-nos cafenets, burrets i tots els –ets que se’ns vinguen de gust!
Po eso... supose que tampoc et deu haver quedat molt més clar el post anterior, no, Joanet? Po na... ja demà amb calma te cuento esta disjuntiva esquizoforme que tinc!
Muaks!
1 comentari:
La sensació de bucejar es fantastica. Aguantar la respiració uns metres, obrir els ulla sota l'aigua i eixir als pocs segons a la superfecie i recobrar l'ale.
Publica un comentari a l'entrada