Massa estressant no ha estat, per a què mentir. Comprovar que a la Universitat tenim millor material i poqueta cosa més.
Els companys una gràcia de persones, el que no m’agraden tant son les rodes de premsa a la seu d’Esquerra Unida. Menys quan allí apareix un element del passat més llunyà. Un cambrer-motorista reciclat a redactor, de cuyo medio mejor no acordarse... Tampoc és tan gran el Poble.
Ha estat simpàtic veure els nervis d’últim minut quan el programa de les 2 no rederitzava i eren les dues menys cinc.
La tele és una mica de joquet com em va dir el director de la cadena, però em sorprèn com son capaços de rodar tan bé amb tan poc de temps, gent i diners. Gràcies que tenen al oncle gran: la Ser, sempre dispost a prestar un presentador, un tall de veu o enviar cap al pis de dalt a l’entrevistat per seguir exprimint-lo.
L’edifici del grup Radio Gandia, sembla curiós per dins. Molts estudis de radio i un parell de tv. En breu ampliaran el de tv del 2on pis.
Em fa pànic la feina. Massa responsabilitats: “si falla una peça no ix l’emissió”.
Això si, jo ja li he pres carinyo i tot a Localia Gandia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada