hi ha dies que m'agradaria no tindre que comunicacar-me amb ningÚ.
poder entrar a la cuina, agafar un suc i no dir bon diA.
Sortir al carrer i no saludar. Que no em trucaren ni tindre que trucar.
voldria ser un més entre tants.
Però són pocs.
De normal tire de menys a molta gent. Idee milers de formes per poder donar-los(vos) una abraçada. Mirar els ulls dels companys i sentir que ets viu en les seves mirades.
Sóc un animal social que li costa molt romandre quiet.
Quan m'endinse en un lloc on no veig companys comence a inventar situacions i personatges que sols tenen vida dins del meu cap i en aquell moment.
m'agrada agafar un paper i un llàpis i escriure destrellats com aquest per desficI.
No obstant, què bons sons ixos dies on ets sol, sense gaire compromisos cap a al resta i pots gaudir del film que tu vols, el llibre que et ve de gust o el parc que se t'antoixe per pedret una estona, un dia, un segle....
O quan et trobes un amic que fa setmanes que no veus i acabeu fent-vos un café i omplint-vos l'un de l'altre. De senetiments, esperances, pors i goig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada