2015 no és el cim! tan sols un altra sortida!

En molts sentits ens cal ja d’una alçar-nos de la cadira.
I no és per sentir-se mal un cop de tan en tan. Ens cal! I cal fer alçar de la cadira als nostres companys i amics.

Tots en peu podem fer avançar la mola.

Deixar-nos d’omplir les nostres boques amb paraules com Democràcia, Humanitat, Solidaritat, Respecte, Igualtat... i fer que els conceptes parlen... les accions... les rialles.

No sols parle de qüestions a gran escala de economies complicades i diverses...

Més fàcil.

Ser coherents i exigir que s’acaten els compromisos adquirits.

Per a ser realment personetes lliures ens cal ser valents, inclòs amb nosaltres mateixos. Acceptar què volem i buscar la manera més “dolça” de fer-ho. Sense por, aprenguem a comunicar-nos de tu a tu. Cara a cara. Cos amb cos. Mirada amb mirada...
Tendrament humans. Apassionadament humans.

Estúpid? Tòpic? Pot ser...segurament; però qui conega un bon camí per arribar al món que desitja, al món que ens cal,...que l’emprenga amb totes les seves forces i agafe de les mans als altres.
Alcem-nos i sigam per un cop allò que se diu humans. Dotem-nos dels valors que ens fa goig pronunciar i sense vergonya estimem-nos...