dilluns, d’abril 02, 2007

Repòs espiritual apunt d'exaurir-se!




Després de Sant Vicent rependré la tasca evangelitzadora.
Aquest paronet ha estat per evitar-me una condemna per apologia del terrorisme. Un vol ser demòcrata però avegades li donen ganes de pendre un fusell i un cop tots al punt de mira indicar-los amablement la sortida de tota institució, fundació o infusió on hagen clavat les urpes de rapinyaires que tenen! per a després possar bombes, destrals i carxofes explosives en cada PAI o animalada varia.
I ja amb el gustet al cos obligar-los a fer hores comunitàries a alguna presso de este nuestro Reino.
De qui parle? jajaja en són tants... i jo encara estic de vacances.
A banda l'estat d'apoplèxia que em somergeix certes actituds, modes de ser, mirades, comentaris, actuacions, etc... Encara queda moment per riure i somniar, ser incrèdul i obrir els ulls fins que em facen mal per veure que tanmateix l'esperança viu, el goig de l'amic i el somriure del desconegut encara ens poden fer caminar un pas més.
TV3 Si!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ay senyoret! cuant de temps!