Fiesta Plop - Final a lo Xuxa

Plop!!

Que de recuerdos!

tenés que perdonarme que ya no me pase los viernes puntualmente por la Plop!

Para aquellos pobres inocentes que no sepan que es la plop!... podríamos decir que es el lugar donde uno puede hacer lo que le da la gana...a excepción de abrir la puerta de emergencia, o estar en el lugar erróneo, no Rafa?.. también es el lugar donde puedes escuchar la macarena, el tractor amarillo, mientras se pasea el maestro de ceremonias de cabaret, Alicia en busca de su País del placer, Moulin rouge y todo un mundo de fantasía.

¿Lugar? Rivadavia 7800. Buenos Aires. Que por cierto esta avenida goza del honor de ser la más larga del mundo. Creo que podría incluso ser un mundo en miniatura. Traspasa todo tipo de barrios y contextos muy diferentes.

¿Miranda? Es uno de los grupos que más sonaba cada viernes en la Plop!.

¿Recuerdos? muchos... Sobretodo el día del shorcito. YO NO! ni jarto de vino... pero los dos locos más divertidos si. No pongo nombres por que de seguro me echaría en cara el que estuviese en segundo lugar el acto de cometer tal grosería...así que... ya sabéis quien sois...bueno, vosotros y todos! guapos! ¿a Lau la conocí en la Plop!? mmm no recuerdo, pero es una tía cojonuda, divertid, guapa,...

No es la mejor fiesta del mundo pero si es el lugar donde uno se lo pasa mejor en el mundo. jajaja

los camareros son simpáticos, la bebida un asco...si hijos, a la Plop! no se va a degustar un buen vino o un excelente ron...NO! uno va xq es barato, xq la gente es genial, xq el sitio es espectacular- un antiguo teatro- xq la gente se convierte en un grupo, puedes hablar con todos y casi de todo.
En la Plop! conocí más a David, quien hasta entonces era un chico de clase. A mi chico L’óreal: Edson. Para el cual no hay palabras para describir lo fantástico que es...Al igual q no las hay para describir a cada uno de ellos. TODOS geniales. Así que no voy a detallar uno por uno... a los que no nombré, ahora, ya serán nombrados en otra ocasión. Recordados siempre...

y mención especial para Rocío quien me llevó por primera vez a tal lugar. Y a tantos otros de la ciudad, como el Rashobar de Rasputin. Un antro en la Boca pequeño donde se puede escuchar buena música en directo.

Creo que seguiré el consejo de Martín y montaré una Plop! en valència, aunque ya te digo que los asiduos no van a ser ni la mitad de interesantes... Eso si, entre semana lo convertiría en un Sitges...y pondría todo mi esfuerzo por que no terminase siendo Amerika, o Glam un sábado...jajajja

bueno... Primer repaso a Buenos Aires... por lo menos de la parte del vicio plopero, digo social-nocturna de los viernes...
Besos a Todos, menos a Martín, por no perder la costumbre. Ya sabes, cuida del cabrón y no le dejes ver nunca lo que ocurre en el gallinero de la Plop! ya sabes, arriba donde queda más oscuro- según dicen-.

Buenos Aires seguro que no seria el mismo sin haberos conocido: Gracias!

Acció de Guerra!!!

SI! sense contemplacions! cride a tots els valencians de bé arreu del món a fer un boicot contra l'Argentina!!!
No tingau pietat!! quan vegau un argentí aniquileu-lo!
Sé que no tots son culpables, però ells han atacat primer i no han tingut ni el mínim detall d'eixir al carrer en massa a protestar per la greu agressió a la nostra terra! i en particular a la Paella!!!
si fills si!!!

Al canal de cuina, ok...és la 1 del mati i estic cansat de seguir la jornada electoral per fer un treball per a la uni...i si...me possat a vore ixe "gran" canal... Doncs tenien un madrileño fent una paella... sabeu que ha dit? "el mejor arroz es el chino para una buena paella, asi queda sueltecito" , dios!!!!! una paella en arrós xino?? no sé... Bomba, si! la fallera, ok...Hacendado, pase! pero Xino????? i sabeu quina verdura ha possat? pebre verd i ceba a trocets!!!! sols!!! si, sols això... a banda de possar-li cloxines, que dins del mal...tira-li...la paella de Monleón també en duia... Menys mal que ha dit: "la paella hay tantas formas de prepararla como españoles!"
Arribat aquest punt no ens queda altra: declarar la independència i savalguardar la identitat idisoluble de la paella valenciana! diferenciada d'eixe engendro de paella a mi que no me'n donen a probar que jo no en vull...
Us posse una foto tirada a la TV, ok...la cualitat no és massa bona, però si reconegueu al tiepet pel carrer, no dubteu: arreu-li un calbot! i després l'obligueu a menjar una Paella! siga com siga, que hi ha de molts tipus...si! però aixi de ruïns?


Ara parlant en serio, segur que ixa paella esta bona, mala pinta no feia del tot...però poden fer una Paella valenciana! optar per ixa...és absurd...una paella de conill...o una negra? mmm se'm fa la boca aigua! Açò de tirar de menys el menjar de casa no em va passar a Italia... un arroset al forn...arrós en costra, bollit, peix (de qualsevol tipus...aci sols fan que carn!!! vaig a fer-me vegetarià quan torne!)...si...suposse que el fet que aci no he cuinat en 3 mesos deu ser la culpa!...a banda tire molt més la terreta aquest cop.
A la gent, a passetjar pels carrers de València, Gandia inclós Xeraco. La mar... Mira per on...

I per acabar donde dije digo digo Diego...en l'anterior post parlava d'algú...doncs reset al que vaig dir... me cansat. Simplement me cansat, tot bé...sense mals rotllos ni pegar-li voltes a la cosa... suposse que tinc el cap en altres coses com per pedre el temps en esta...no sé...

Besets...i us estime a tots menys a un...o una... no diré noms aques cop tampoc... però l'altre cop es va donar per esmentat asin que... continuem sense saludar jajajaj

MUAKS!!!

Primeros pasos...

Al Cono Sur. Sobre la llitera. Amb la TV encesa i la TVE internacional. Fan una ficcicó d’una familia catalana on l’avia és una escriptir de renom - Rosa Maria Sardà-, recorde haver-la vist algun cop a València. No, no solc mirar la TV. Menys la TVE, el que passa es que estic esperant per ixir de festa. Amb dues estadounidenses i un asturià. El lloc? Azucar. Una espècie de boliche de salsa.

Ahir vam tindre el primer xoc cultural-econòmic. Pagarem les birres i al ixir el cambrer em digué: “yo no soy de reclamar..pero solo dejasteis 2 pesos de propina” i jo vaig entendre que en mancaven dos…i amb un aire de prepotència europea li vaig soltar dos pesos…i vaig observar la cara de: “tio rata”…al moment vaig entendre que l’home em reclamava un mínim de 20 pesos…el 10% del que haviem consumit. Així que vaig tornar enrere li vaig demanar disculpes pel malentes i em va birlar 20 pesos… De tota manera he parlat en argentins hui i m’han dit que en un pub mai deixen propina, però bé no em diran rata per 20 pesos, no?

Avui he estat per primer cop en la Plaza de Mayo (bé el dia que ho vaig escriure). El centre de poder de Buenos Aires. D’argentina. Podem trobar el Banco de la Nación, diversos Bancs com el Santander, El ministeri de Finances, la policia, la Catedral, i com no: la Casa Rosada i ademés els monuments als pares de la pàtria Argentina i la bandera. Després de vore la tomba del general San Martin, qui va conduir a les tropes argentines cap a la “liberación de España”, si, ells tingueren més sort que altres. Després he anat a classe i alli m’han dit que la profesora pensava que no tenia alumnes donat que la setmana anterior els meus dos companys havien dit que hui no vindrien. Però per sort me tropeçat amb qui m'havien d'haver possat en contacte des del primer dia: qui m'assignarà un tutor. Té collons que hatja estat per casualitat.

Pd.: vaig escriure el post fa uns dies, però no l'havia publicat encara per motius de gossera. No tinc altra escusa.
Al final aquell dia vaig eixir sol. Les dues yankes es bufaren massa elles soletes en el seu dormitori i l'Asturià estava cansat. Asin que... De tota manera ja havia eixit de festa per aci, no penseu, amb un company de la Universitat: Javier. Molt simpàtic i un altre dia amb dues xiques de Pamplona, un arquitecte madrileny i Jorge, un xic de València.

Vaig eixir soletes...però vaig coneixer força gent. Digam que vaig acabar a un lloc que es deia Sitges. No va estar mal la nit, encara que sense rallar-me massa m'ha fet pensar en altres coses. No sé, a vegades en els moments menys oportuns em dona per pensar. Què li ne'm a fer... però com dien aci: todo bien...esta bueno...

Coneguent Argentina i als seus conciutadans.
Pròxima parada? Iguazú...Quan descubrisca la manera més convenient per arribar.

La foto és d'internete... Són els edificis que hi ha al fons dels parcs que hi han al costat de ma casa. A vore si compre una camareta digital.Que em fa poreta traure la meva i que me la furten. No crec...però per evitar problemes. no?

Moltes abraçades!