Maedéu santísima!!! (crec ja he emprat aquest títol...però, qui se n'adona? jaja)

Jajajaja...

Exàmens...què voleu! per no estar mirant el llibre de dret de la informació inclòs mire els correus FW... i mira per on el senyoret mikel m’ha enviat una cosa tan... tan... mireu-ho!

Sobre el fenomen xiki xiki... mmm no em pronuncie no le seguit, no sé ben bé qui té els drets, qui s’ha forrat ni com ha reaccionat la gent en su esplendor més enllà del maldecap del flux continu de xiki xikis i xiki xikis imitations...

EXAMEN!!!!!

La señora...

Vagó del tren. Camí de valència, les 8:00 a.m.

Seu una “senyora” d’aspecte envellit i estètica d’un altre temps, no necessàriament millor.

Sentada ja es troba ma mare.

-Buenos días!-Diu la “senyora”

-Bon dia

-Parece que no se cansa de llover...

-Ens feia ja falta...

-Si. Pero...

(...) Obviem uns moments de converça insulsa mentres ma mare pensava: jo volia llegir el diari! O tancar un poc els ulls!...

-Yo es que soy una soltera de las de antes, ¿sabe?

-ehmmm...-¿què m’esta dient esta dona?- no le sigo...

-Mire tengo 62 años, y soltera, soltera,... no como las de ahora que tienen hijos y todos los caprichos de las casadas, yo soy de las de antes....

-Cadascú en sa vida sap què ha de fer. Ara són altres temps, més llibertats... Que ens han costat molt de tindre...-Ui esta!!! 62?? Si sembla una uela!!!-

-Bueno... Pero lo que yo le diga, antes con el General Franco se vivia mejor.

-Crec que millor no parlem més. Vosté no m’ha de convencer i jo no vaig a intentar-ho.

- ¿Usted no me negará que estas cosas que suceden ahora antes no pasaban?

-O no ens enterràvem!, mire, ma tia vivia en França i ens enviava cartes preguntant-nos com estavem que havien llegit que a València havia passat X o Y, o ens contaven coses que nosaltres no ens enteravem...

-Eso no puede ser, si teníamos “aradios” y preríodicos...toda la vida se ha dicho todo...

-Clar, no teníem censura en aquest país, no? Hi havia una gran llibertat d’expressió!

-¡Por supuesto!

-Definitivament! Deixem la conversa...

Any 2008 D.C.

Quan ens diuen que som la primera generació que ha nascut fora de les garres de sa miserable règim dictatorial que fou el nacional catolicisme em vindria de gust dir: JÁÁ!! (pronuncia castellana!)... D’acord, Franco era mort. El seu cos podrint-se en formol descansa a “cuerpo de rey” a la Valle de los Caidos –cal entendre com caiguts tan sols els del bàndol vencedor, i mai als que caigueren picant pedra per fer tan miserable monument-. Però el regust amarg de les seves babes pudentes sobre la identitat suplantada d’una gran part de la població encara roman intacte.

Així doncs vivim en un Estat que tortura, però és aberrant dir-ho. Les denuncies i condemnes no existeixen, els organismes internacionals menteixen descaradament quan ens col·loquen en llistes negres en quan respecte als drets humans, pel que sembla! donat que ho fan! i no ens donen tregua ni en un sol dels seus informes. Que li pregunten a Amnistia Internacional.

Avui fa 25 anys que vaig per aquest món. Alguns menys que sóc conscient de esser ací. Tan de bo forem la primera generació de la Democràcia, però em tem que mentres individus continuen dient en veu alta el que aquesta pobra dona pensa, tan sols viurem en el somni de que les coses han canviat. Un cop desperts ens queda molt de camí, però primer caldrà despertar, posar-se en marxa i reconèixer l’estat de les coses. Guarint els mals del nostre País- no necessàriament hi ha que entendre per aquest concepte cap demarcació política existent ni tan sols reivindicada- i els planetaris.

Els bonobos

"Si Darwin hagués conegut als bonobos abans que als "chimpances" s’hagueren pogut extraure altres conclusions evolutives i noves teories

socials..."

L’altre dia sopant amb la companya de pis d’una amiga meva em va parlar d’aquest estrany simi. Més que per la seva reduïda mida és sorprenent per el cóm estructura la seva vida social. La qual es basa en el matriarcat i la importància de sexe com a motor resolutiu de conflictes. Però donat que la gran wiki de wikis: la Wikipedia, recull a una entrada la vida i miracles sobre insigne animalet, em limitaré a citar unes breus pinzellades i de hi haure algú interessat ja sap...

La Escala Benzer

"A veces confundo el amor con el recuerdo del amor...son sentimientos parecidos pero no..."

És pasteló lo més, però a mi m'ha agradat: que li ne'm a fer!
Els sentiments humans a pessar de complicats i enrevessats de tan en tan, altres cops són bàsics i primaris. Si voleu coneixer alguna coseta més del director Martín Deus Tan sols teniu que passar-vos per la seva pàgina, on es pot veure la seva obra.

25 ways to die

El hombre sin cabeza

Aquest curt ens el va possar el Ruso, el profesor de discurso audiovisual, a la Universidad de Palermo. A mi m'agrada, té un tractament del color i la imatge prou interessants, alguns cops sembla animació quan no ho és.

En realidad soy mediosanta y medioperdida...

Ens passem la vida jutjant als altres, i els que és pitjor: decidim què ens agrada i ho expliquem amb vehemència. Sempre basant-nos en un sistema de valors preestablerts. Valors que hem fet creue- i ens hem cregut- que ens defineixen. Som solemnes defensant tot allò positiu dels nostres actes i pensaments. Amaguem allò que ens fa vergonya o pensem que ens mostraria als altres com “no som”, o com “no volem ser”.

Un dels aspectes que almenys a mi més em costa expressar amb claredat –sinceritat- fa referència al que sent i no parle de l’amor, o pulsions d’aquesta mena. Més bé en general. És més fàcil enredar la madeixa que no pas mostrar, o demostrar, fil per randa el cordell.

Avui dic i pense que si i d’ací una estona serà un no. Com si em fes vulnerable, com si contradir-me allunyés a l’altre, als altres. Posem fre! Cuirassa! I a la carrega! Una distància necessària que ens permeta maniobrar amb comoditat. El problema és quan deixem entrar massa endins a massa gent i aleshores un sentiment d’angoixa ens possa histèrics. Què passa? Ja sap què cony estic pensant? Ufff!

Aleshores retornem al principi, portar la contra per sistema, enredar a l’oponent i sentir-nos còmodes en la nostra torre de vori.

I sobre aspectes més íntims...doncs ja està el fragment fílmic, no? Tampoc cal ser més clars, i menys en una oda a la paranoia del fet d’enrevessar, no fotam!

Qui té raó la té...

Sense volta de fulla! la dona té raó: la democràcia és una despessa tremenda!
Sempre és millor una dictadura on els impostos estiguen ben emprats: pena de mort? garrote vil, el mateix per a tots, no em direu que no és reciclatge? el patrimoni históric ben cuidat, i per a promocionar-lo el Caudillo i la seva trole anaven de visita de tan en tan. Els alts càrregs anaven de putes, si! però sempre és millor que no de Txaperos com a Palma, on va a parar! sense punt de comparació. Uns respectaven les tradicions, els altres ho fan per vici coxino- ya les vale!- els altres per oblicació divina!

Qui té raó la té! sense discutir! pa què?
Després ens preguntem per què duem un retràs respecte Europa... Si aquests tarambanes han estat tota la vida manant! tota! i el pitjor de tot: ja no manen gens? mmm no sé jo... no sé...

Viva España coño! tanto rojo, maricon y masón suelto! que asco de país! pero que disfrute pal cuerpo! que els donen brasses per esmorçar! i alegria pa los demás!!!

Aquesta gent no hi ha res que els fota més que un somriure, un somriure de despréci i de llibestad...
ale! a ser feliços! i comencem la revolta permanent!!

Jo sóc jo i no ho puc deslligar...sóc l'artista i el pallasso

io non sono un moderato (trailer)

El vaig vore a la tv3 fa poc.
Molt bó. Dario Fò es presentava a Alcalde de Milano, pres de ràbia per les barbaritats que estava apunt de fer l'Ajuntament en els barris més marginals. Amb el lema de: io non sono un moderato. Defensa que avui en dia front a la barbàrie dels moderats cal un extremista, un boig, capaç de veure la solució més decent i òptima i resucite la societat.
molt boniquet... a més a més sentir parlar aquest home és un plaer.

Qué caxondo el tio!!!

No cal massa traducció, no?
En resum, ella pregunta què pot fer una parella jove per afrontar els problemes económics i el tio "guasón" i "campechano" li respon que es lligue al seu fill o al fill d'algun altre ric, que com té un somriure bonic no li costarà gaire!!!
Obviament és una broma, però quin mal gust tu! si tingués un sonriure lleig què fa?
A més algú que vol optar a tornar a ser Il capo del governo com collons es permet (i li permeten) fer això?

Wyoming respon a Cesar Vidal

Un altre motiu per el cual no podem deixar que aquesta gent torne al poder. No almenys no sàpiguen què vol dir dignitat humana, què vol dir respecte, i demés.
Un motiu més, aquest és el seu tarannà, la seva forma de ser i de gestionar l'espai comú. Per què els seus pregoners són els que són i els que els agraden a ells.
Cap agressió sense resposta! front a l'atac abussiu ens hem de mostrar més inteligents i fer valer la raó. L'humor com a atac ferotge al poder és una bona arma, no l'única, però si de les que menys soporta aquesta gentola neocon, que no han perdut les formes ni el contengut del passat.
És de vergonya i fa pena!

A qui vote'm uela?

A nivell personal se'm va fer extrany que per primer cop des de que tinc conciència política, i ciutadana, no vaig poder contrastar idees amb ma uela. Ella m'hagues demanat que li expliqués en els últims dies qui és qui. Segurament m'hagués demanat la papereta de "Sapata" i de bon mati el diumenge ja estaria apunt per anar a votar. Tot abans no arrivaren els seus dos gendres a "marejar-la". Més que res per què no ho anaven a asonseguir. A banda de produïr-li un mal de cap, clar. A algú nat l'any 1915 i amb la capacitat de calar a la gent com té, tenia, ma uela és dificil enganyar, altra cosa és fer-se la boba. Això, se'm va fer raret no acompanyar-la a les urnes, però sobretot no haver passat hores parlant del tema.

No cal dir que l'anyorança no era més intensa ahir que altres dies, simplement ahir era evident que mancava.
Per ara com apunt personal de la jornada, pot ser en altre moment parle de la uela per aci, però ara no puc. És dificil entendre el món sense ella i més encara compendre com es restructura l'univers versus la seva absència física. És difícil, em fa ràbia i no és consol dir: és així, llei de vida,... Que siga cert no vol dir que em faça a la idea, o que l'hatja interioritzada, encara és com si fos aliena, com si no anés en mi, com si fos un estat transitòri i no permanent.
A poquet quan ens vatja faltant en diferents moments, on ella i seria, on hagués dit o fet, ..., la realitat anirà impossant-se.

Entre altres coses per AÇÒ NO MEREIXEN TORNAR!!

Aquest tall de la cadena Ser ens mostra dues postures que conviuen i sense massa problema a dins del Partit Popular. Si "el mitjà és el mensatge" (Mc Luhan), les formes amb que s'espressa també ho són. Podem desentir, se'ns permet insultar, berrejar, etc, etc,... I faltaria menys que no fos així, però cada cosa al seu moment i amb el seu per què.

Sobre el resultat? Una amarga alegria. Seria un hipòcrita de no reconeixer que m'alegre que Zapatero siga qui encapçale el nou executiu, un President que ha aprobat la llei d'identitat de gènere, que ha obert el debat territorial - ma que el resultat ha sigut el que és: prou lamentable, per a mi, mancant sobretot un debat serios de contingut, amb racionici i menys tonteries per totes les parts-, reformat la llei de matrimoni, la llei d'igualtat, educació per la ciutadania,..., una mínima memòria històrica,..., i demés coses que si bé no em convencen per votar al seu partit, si em duen a no adelantar l'ulcera estomacal - com diu Lluís Llach:" quan governa l'esquerra al principi tens un somriure, encara que poc a poc la vergonya et va possant vermell al veure què fan"-.

Ara cal afronar la legislatura concloent els procesos oberts i restituint la ciutadania al seu lloc. Amb nova llei electoral inclosa, si...encara què jo no sé com es podria fer, però cal. Canvis constitucionals suposse que hi haurà pocs, però almenys regenerar teixits socials malmesos o que mai han arrivat a texturitzar completament.

Manifest!

Per evitar, almenys protestar, la impunitat amb la que el PP i Canal 9 ens trapitgen, insulten i desprécien dia a dia: signa el manifest, tan sols cal donar una ullada als signants per adonar-se'n que no es tracta de gent acusable de vendrés al millor postor.

No com altres, que abans prostitueixen la seva feina que renuncien a ser membres del club de ténis ciudad de valència o similars. El mérit no és eixir a la tele, el mérit és ser conseqüents i honests!

A més a més a la web del manifest podem trobar la lleide fundaió i altres, són uns acudits d'un humor negre molt refinat!

QUINA VERGONYA!!(bis)